Jardins penjants de Barcelona

Els jardins penjants de Babilònia són una de les set meravelles del món antic, unes construccions mítiques de les quals només ha sobreviscut la Gran Piràmide de Gizeh. Dels altres només coneixem restes, com en el cas del Mausoleu d'Halicarnàs, o referències en textos de geògrafs i viatgers, com amb el Colós de Rodes. Sobre els jardins, Estrabó va escriure que eren construcció amargenada en la qual corria l'aigua i s'havien plantat tota classe d'espècies vegetals. És la mateixa idea –salvant la distància temporal i la megalomania de Nabucodonosor II que els va manar construir fa 2.600 anys– que hi ha darrere de Terrat Viu, la nova coberta verda de 7.100 metres quadrats, la meitat del terrat de l'edifici Fòrum que van construir Jacques Herzog i Pierre de Meuron per al Fòrum 2004, que des del 2011 és la seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

En aquest nou paradís vegetal, situat a 25 metres d'altura, s'han instal·lat tres llacunes per on corre l'aigua i floten els nenúfars, però també 21 parcel·les on creixen canyissos i joncs, lliris, margallons, carex, clavellines d’aire, salicàries violàcies, orelles de llebre, herbes del mal d'ull i altres plantes herbàcies mediterrànies que abundaven, abans de la industrialització, a les llacunes del litoral de Barcelona i que ara es recuperen a pocs metres de la línia de costa.

En aquest nou ecosistema també hi ha lloc per als animals. Ja es pot veure un hotel per a insectes pol·linitzadors, com abelles i vespes, una estructura en la qual se'ls facilita el desenvolupament i reproducció després de dipositar els ous fertilitzats. Aviat es farà el mateix perquè niïn ocells i ratpenats i s'espera que altres espècies adoptin aquest espai per viure estacionalment. Aquí, les úniques que no són benvingudes són les gavines, “que es fan les propietàries dels espais amb aigua dolça i acaben amb tot”, va explicar el botànic Josep Maria Montserrat, responsable del projecte, que compta amb especialistes del Jardí Botànic, del museu i de l'Institut Català d'Ornitologia. I per evitar-ho s'han instal·lat unes xarxes gairebé imperceptibles que impedeixen que arribin a l'aigua.

Montserrat va explicar a l'alcaldessa, Ada Colau, les característiques d'aquest nou espai “que culmina el procés d'adaptació del museu a l'edifici”, segons el responsable de la Cultura municipal, Joan Subirats, que també va ser a la presentació ahir. No va poder assistir-hi la directora del museu, Anna Omedes, que està en quarantena com a mesura preventiva després que una de les persones del seu equip donés positiu en coronavirus.

Colau també va seguir les explicacions de Conxita Balcells, l'arquitecta que ha dirigit els treballs per condicionar la terrassa del museu, que han tingut un cost total de 2,5 milions d'euros (dos per impermeabilitzar i mig per a l'enjardinament). “Ha estat un treball gairebé d'enginyeria. No es podia posar més pes sobre l’edifici, per això només hem afegit un substrat d'uns 20 centímetres i no s'han pogut plantar arbres”, va dir.

De fet, aquest prisma amb base de triangle equilàter de 180 metres de costat que se sustenta amb només 17 columnes, en origen estava pensat per cobrir-lo amb una fina pel·lícula d'aigua, però només va ser possible uns mesos, ja que l'edifici va presentar problemes de filtracions i es va haver de retirar, tot i que construir-lo va costar 134 milions d'euros al 2004.

Per Colau i el seu govern, la nova terrassa enjardinada és una zona d'experimentació per saber quines espècies són les més adequades i així aplicar-la als terrats d'altres edificis per aconseguir, segons l'alcaldessa, “una ciutat sostenible i amb més qualitat de vida”.

Es tracta d'un projecte didàctic en tots els sentits, ja que les herbes se segaran manualment dues vegades a l'any, moment en què s'explicaran, sobretot als milers d'alumnes que visiten el centre, tècniques agrícoles en extinció, com molts dels animals que es poden veure a les vitrines del museu del pis inferior. Avui s'obre al públic. L'accés serà gratuït fins a finals de juliol. Després, la nova terrassa verda es podrà visitar amb l'entrada al museu.