La ‘pel·li’ més segura del món

Dos dies abans de la seva reobertura oficial després de més de tres mesos tancats, els cinemes Verdi estaven en doina. El mateix panorama es pot intuir a la majoria de les sales de cinema del país, que tornen a l'activitat aquest cap de setmana després de l'aturada per la crisi sanitària. Els cinemes de Gràcia van obrir les portes dijous amb la inauguració del BCN Film Festival. Les mesures imposades per les autoritats sanitàries han anat arribant de manera esglaonada amb l'avanç del desconfinament. “Això ha fet que no poguéssim posar a la venda les entrades per al festival fins al dia 19 de juny”, comenta Manel Núñez, gerent de les sales Verdi. “De totes maneres, confirmem que la gent té ganes de tornar al cinema perquè el ritme de venda ha estat molt bo”. Dos dies abans d'inaugurar-se el festival ja se n'havia venut l'aforament complet (és a dir, el 50%) de la pel·lícula que el va obrir, Uno para todos.

En avançar des de l'entrada del carrer, l'espectador anirà superant mesures de seguretat gairebé sense adonar-se'n, ja que cadascuna està meticulosament estudiada i situada: només entrar, gel hidroalcohòlic que dispensa una dosi sobre la mà de manera automàtica, sense que calgui tocar res. No es toca res. Ni tan sols l'entrada: el client l'obté d'una mena de caixer automàtic, equipat amb datàfon, que el lliura sense que ningú l'hagi tocat; tampoc la tallarà cap acomodador, ja que té un codi de barres. A la moqueta, marques cada metre i mig indiquen aquesta distància de seguretat entre els integrants de la cua d'entrada.

El bar el presideix ara mateix, darrere dels panells transparents que separen la barra del vestíbul, un botelló de lleixiu. Ocupa el lloc que bé podria haver ocupat fins al 14 de març la màquina de crispetes. “Hi haurà crispetes, eh!”, aclareix Manel Núñez. “Però seran en bosses tancades, com tot. Res a granel”.

Unes fletxes lluminoses a terra indiquen per on cal avançar, deixant espai a un costat. Abans d'entrar a cadascuna de les cinc sales dels cinemes, més gel desinfectant. “Anar al cinema serà més segur que ser a casa”, fa broma Núñez. A l'altura dels lavabos, el gerent subratlla la importància de la ventilació, assenyalant les boques d'aire que es poden veure al sostre: “És el més important, renovar l'aire per evitar que quedi estancat. Per això s'han posat circuits de ventilació per totes les instal·lacions”, explica.

La sala gran dels cinemes s'està desinfectant. Un pulveritzador impregna totes les butaques amb un viricida (que no mulla) innocu per a l'ésser humà. El procés, que requereix no més de 10 minuts per desinfectar la sala, es repetirà després de cada sessió. “A més de la neteja sabuda, es passarà aquest viricida per desinfectar la sala abans de cada projecció”, diu Núñez, que apunta una dada com a mesura extra de seguretat: “La gent, al cinema, no parla, cosa que fa que el contagi sigui encara més difícil”. Malgrat tot, lògicament, la mascareta és una mesura de seguretat obligatòria.

L'aforament màxim permès per les autoritats és del 50% de cada sala. Obrir per a només un terç, com es podia haver fet durant la fase 2 del confinament, no hauria estat rendible, segons el gerent. Convertint el pati de butaques en un imaginari tauler d'escacs, s'ocuparan només les caselles (seients) d'un color, les blanques o les negres. “La veritat és que d'aquí, tocaria passar a permetre tot l'aforament, perquè tot el que passa del 50% implica que caldrà ocupar caselles de l'altre color i, per tant, hi hauria espectadors que no mantindrien la distància de seguretat”, assenyala Núñez.

Després de la pel·lícula, el públic abandonarà la sala sense creuar-se amb els espectadors de la següent sessió en cap moment: “L'entrada és per una banda, la sortida, per una altra”, especifica Núñez. “S'han habilitat per això les sortides d'emergència per evitar el contacte humà tot el que es pugui”. Dos dies abans de l'estrena, aquest passadís que condueix a la sortida pel carrer de darrere (Torrijos) era ple d'escales de pintor, brotxes i llaunes de pintura. Dijous estava impol·lut.