Les peticions de tractament a Projecte Home remunten després de la desescalada a Catalunya

La desescalada ha tornat a fer aflorar les demandes d'ajuda per drogodependències que van quedar ocultes durant el confinament. Després de tres mesos amb les peticions de tractament a mig gas a Catalunya, Projecte Home ha començat a registrar un increment en els inicis de tractament. En total, 116 persones l'últim mes (fins al 20 de juny) han iniciat el tractament de deshabituació en l'organització a Catalunya, gairebé una vintena més que durant el mateix període de l'any anterior. La cocaïna i l'alcohol són les substàncies que causen més del 80% de les demandes de tractament.

“Ens ha trastocat a tots, això que està passant. En aquest període de reclusió ha disminuït la demanda i alguns usuaris ens deien que pensaven que estàvem tancats. Les famílies van considerar que era millor esperar-se”, explica Oriol Esculies, director de Projecte Home Catalunya. Els mesos de març, abril i maig, els inicis de tractament van arribar a caure fins a un 75%. Però el consum i la problemàtica de les drogodependències no entenen de pandèmies i, passat el pitjor de la crisi sanitària, les demandes d'ajuda tornen a ressorgir. La cocaïna se situa al capdavant per quart any consecutiu i suposa el 48% dels nous inicis de teràpia, mentre que l'abús de l'alcohol representa el 34%.

“El 2019 va haver-hi 1.520 persones ateses. És molta gent. A Catalunya els problemes de drogues estan molt presents. L'alcohol forma part del nostre ADN cultural, però és més difícil d'entendre com és que la cocaïna continua a uns nivells tan elevats. Hem de ser capaços que aquesta corba vagi baixant en els propers anys”, adverteix Esculies. L'expert tampoc descarta que, en els propers mesos i derivat del mal escenari econòmic que es preveu a Espanya, torni a repuntar l'alcoholisme. “En termes generals, quan el poder adquisitiu de les persones baixa, es consumeixen més substàncies econòmiques, com l'alcohol. Pot ser que en els propers temps baixi la cocaïna i pugi l'alcohol. Però és una hipòtesi”, afegeix.

El patró de l'usuari comú no ha variat en aquests anys: 40 anys de mitjana. Més homes (83%) que dones. Més d'un 40% només té estudis de primària i el 30% pateixen altres trastorns mentals i psicològics. Un 7,6% són portadors del VIH. “Aquest any observem que en la franja de 13-23 anys, la substància predominant és el cànnabis (més marihuana que haixix)”, assenyala Esculies. I alerta: “Quan estàs sota els efectes de l'alcohol o el cànnabis ets més imprudent. En el moment de la desescalada, ja hem vist joves que han tornat a agrupar-se per consumir. Hem d'anar amb compte perquè s'abaixa la guàrdia i es poden deixar de prendre mesures com el distanciament físic o l'ús de mascareta”.

A causa de la pandèmia, Projecte Home també ha hagut de readaptar la seva manera de treballar. Des de sessions telemàtiques per als usuaris que estan en tractament ambulatori fins a extremar les mesures de seguretat per als qui estan internats als seus centres terapèutics. A les persones que ingressen ara se'ls fan les proves diagnòstiques de la covid-19 i se les manté en quarantena uns dies, per evitar contagis entre el grup. “Hem passat a un model semipresencial i ha funcionat raonablement bé”, assenyala Esculies.

No ha estat fàcil per als usuaris. Ni els de la comunitat terapèutica ni els que eren a casa. “Encara estem en confinament per evitar contagiar els companys. És molt difícil. Traiem forces d'on podem”, admet el Carlos, que fa set mesos que és a Projecte Home per la seva addicció a la cocaïna. El consum abusiu d'aquesta substància el va arrossegar al carrer l'estiu passat i va demanar ajuda. Fa un any que no en consumeix. “Ens hem d'emmotllar a la situació. És molt complicat tenir una addicció. Has de treure forces d'on sigui. És molta pressió la que aguantem aquí. Ens veiem obligats a no sortir per no contagiar els altres companys”, explica el Carlos.

La crisi sanitària també ha portat complicacions per a la recuperació dels usuaris de Projecte Home. Per exemple, amb les limitacions de moviment i aforament a determinats llocs, la reinserció es complica. “El que ens preocupa és el futur. Veiem que una persona perquè es rehabiliti de la seva drogodependenica ha de fer un procés de reinserció social. No és només aguantar les ganes de consumir, sinó la resocialització i restablir la xarxa d'amics. En aquest context de pandèmia i restriccions, les oportunitats han quedat molt restringides i això ens preocupa”, explica Esculies.