Barcelona surt de l’alarma amb una sobremortalitat de 3.434 persones

La pandèmia del coronavirus s'ha saldat a Barcelona amb 15.136 casos confirmats (3.200 en residències), una incidència de 904 casos per cada 100.000 habitants (712 casos si es resten les residències) i un excés de mortalitat de 3.434 persones. Són xifres que ofereix la web #Covid19AlDiaBCN de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), a partir de dades recollides entre el 26 de febrer i el 18 de juny. Amb la ciutat ja en la nova normalitat, el compendi de xifres i gràfics elaborats per l'agència municipal retraten com, quan i on ha estat la incidència de la covid-19 a Barcelona.

Amb la malaltia a la capital catalana des de finals de febrer, e pic més alt (i el primer) es va produir el 26 de març, amb 612 casos, i va haver-hi altres quatre dies amb més de 350 diagnosticats diaris a mitjan abril, quan es va entrar en les residències de gent gran a fer test. A partir del maig, els casos diaris diagnosticats cauen a 100 o menys, fins a l'actualitat, quan en l'última setmana la jornada amb més diagnòstics es van comptabilitzar 16. El recompte de casos es basa en test PCR positius i està influenciat pel número de proves realitzades durant la crisi.

La gerent de l'ASPB, Carme Borrell, explica que el recompte es realitza amb proves PCR perquè amb els test serològics (que indiquen si s'ha tingut la malaltia) no es pot saber la data del diagnòstic. I apunta que probablement els casos siguin més, perquè al començament no es van fer test. Les xifres dels Centres d'Atenció Primària, indica Borrell, mostren que han diagnosticat el doble de contagiats, sumant casos confirmats amb PCR i possibles (amb símptomes compatibles amb el virus). Les dades també mostren que la major part dels casos corresponen a persones de més de 55 anys. I a majors de 75 anys si es tracta de residències.

És interessant la informació sobre la incidència de casos per cada 100.000 habitants per barris: els que han sofert una major incidència són la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc) i de manera general als districtes d'Horta-Guinardó i Nou Barris (el districte amb rendes més baixes). La incidència menor es troba en els dos districtes més rics (Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi). “Com en totes les malalties, en el coronavirus també hi ha un patró socioeconòmic”, ressalta Borrell sobre dades que mostren clarament una major afectació en zones amb una major privació econòmica.

La Marina del Prat Vermell (a Sants-Montjuïc, també amb rendes molt baixes), presenta 2.327 casos per 100.000 habitants, set vegades més que els 315 del Raval o el Gòtic (Ciutat Vella), o quatre vegades més que els 470 casos de Pedralbes o els 465 de Sarrià. A Nou Barris destaquen la Guineueta, amb 1.311 casos, o Roquetes, amb 1.207. I a Horta-Guinardó els darris de Montbau i Vall d’Hebron, fregant els 1.300 casos. La baixa incidència de la covid-19 a Ciutat Vella, amb rendes baixes i alta densitat de població, ha sorprès als experts, admet Borrell, que apunta, com a hipòtesi, al fet que és un districte jove.

Sobre la mortalitat, a falta del registre oficial, la ASPB va optar per comptabilitzar els enterraments a la ciutat i comparar-los amb la mitjana de les mateixes dates durant l'última dècada: el resultat dona un excés de morts de 3.434 persones. Una xifra no atribuïble directament a la covid-19, però que dona idea dels estralls del virus. Borrell apunta que habitualment al llarg d'un any a Barcelona moren entre 16.000 i 17.000 persones: 3.400 morts de més seria un 21% més de defuncions. “Fins a finals d'any no sabrem si són més, perquè podria ser que el virus hagi avançat defuncions de persones grans”, argumenta. El dia que es va registrar el major excés de mortalitat va ser el 31 de març, amb 136 defuncions més que la mitjana de l'última dècada.

També assenyala Borrell que en l'excés de mortalitat la majoria de majors de 75 anys són dones, perquè la seva esperança de vida és més alta. En canvi, si es mira la incidència, és superior en els homes, perquè en número són menys individus quanta més avançada és la seva edat.

I finalment destaca les dades sobre el número bàsic de reproducció (Rt): la xifra mitjana de casos nous que cada persona malalta pot infectar en un període, en aquest cas set dies. Coincidint amb la declaració de l'estat d'alarma, el 14 de març, la Rt era de 6,9, una xifra altíssima si es té en compte que l'objectiu és poder estar per sota de l'1. La Rt inferior a 1 es va aconseguir a la fi de març, la qual cosa mostra l'eficàcia del confinament.

Borrell posa en valor el seguiment exhaustiu i la publicació de les dades diàries. A partir de dades com la Rt, o la incidència per barris, el seu coneixement “ha servit per prendre decisions polítiques recolzant-se en dades”. Decisions com on va caldre portar menjar a malalts o gent gran; o on insistir amb professionals al carrer perquè els veïns complissin el confinament.