El Parlament crea l’Agència de la Natura amb un ampli consens

El Parlament va aprovar dimecres la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, un organisme que neix amb un ampli consens per protegir, planificar, promoure i conservar el patrimoni natural, els ecosistemes i la biodiversitat terrestre i marina de tot tipus. L'Agència substituirà el que fins ara era la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i estarà adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, que dirigeix el conseller Damià Calvet.

L'Agència tindrà personalitat jurídica pròpia i treballarà amb un contracte programa aprovat cada sis anys que comptarà amb la participació de les administracions públiques, així com d'entitats locals i privades sense ànim de lucre.

La proposició de llei que ha derivat en la creació de l'Agència de la Natura va ser impulsada de manera conjunta per Junts per Catalunya, Esquerra, el PSC i els Comuns. La CUP també hi ha donat el seu suport, i només Ciutadans i el PP s'hi han oposat. El debat parlamentari de dimecres al matí va dibuixar un escenari d'ampli consens, molt poc habitual al Parlament, en el qual el PSC i els Comuns van retirar finalment les seves esmenes.

Diversos diputats van destacar que la llei aprovada dimecres s'arrossega des de fa anys i era un d'aquests projectes que mai havia arribat al Ple per a la votació final perquè dequeia en finalitzar la legislatura amb la convocatòria anticipada d'eleccions. El conseller Calvet va reclamar la paraula al final del debat per expressar la seva emoció per l'aprovació de la llei, va assegurar que era “un dia molt important” per a Catalunya i que l'Agència era l'eina per “seguir avançant en la conservació del medi natural, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible del territori”.

El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez va expressar l'oposició del seu grup a l'Agència amb l'argument que no ha estat ben rebuda en alguns municipis. També va negar que la llei suposi una protecció del medi ambient i va dir que aborda l'abandonament de l'agricultura o el pasturatge. El parlamentari no es va poder resistir a recórrer a la dialèctica habitual del seu grup i va assegurar que l'Agència era “un xiringuito i una agència de col·locació”.

“Xiringuito és el Centre d'Afers Taurins de Madrid o d'Andalusia”, li va replicar el diputat d'ERC, Ferran Civit, que va insistir que la llei no suposa una derrota del Departament d'Agricultura, que lidera la seva companya de files, Teresa Jordà, ja que aquest organisme continuarà assumint la gestió forestal a Catalunya.

El socialista Jordi Terrades va recordar que l'Agència ja era un projecte que apareixia al programa electoral del PSC abans que Pasqual Maragall fos president de la Generalitat el 2003. En la seva opinió, l'Agència no ha de generar un “enfrontament entre urbanistes i rurals”, sinó que ha de servir per gestionar amb més decisió el 32% del territori català que ara està protegit per llei i fer-ho compatible amb la preservació i conservació de l'activitat agrària i pesquera. Per això va demanar que s'augmentin els partides dels Pressupostos de la Generalitat que fins ara tènia la direcció general que assumia aquestes funcions.

Lucas Ferro (Comuns) va assegurar que Catalunya “ha perdut una dècada” en la protecció del medi ambient i que en aquest temps han desaparegut 288 espècies de vertebrats. Tampoc es va privar de recordar als lobbistes propers a l'extinta Convergència que durant anys han condicionat l'actuació de la Generalitat, però va concloure que la creació de l'Agència comporta “un canvi de tendència” en les polítiques de la Generalitat.

“Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, aquesta llei és una bona notícia i temíem que al final no s'aprovés”, va confessar en el debat la diputada de la CUP Natàlia Sànchez. Igual que Ferro, va considerar que la llei hauria de ser més ambiciosa, però també va invocar la necessitat de l'ampli consens. En la seva opinió, els col·lectius que s'oposen a la llei responen a “grups conservadors” que apliquen un “discurs antiurbà estereotipat”.

Finalment, Alejandro Fernández (PP) va exigir respecte als detractors de l'Agència, de la mateixa manera que ell va dir que en respectava els partidaris. Més enllà d'això, va qualificar la llei d'“intervencionista” perquè, al seu parer, liquida l'autonomia municipal. També va dir que suposa “un atac a la propietat privada” i que el seu partit “estarà atent” a l'actuació que pugui tenir la Generalitat a partir d'ara.