“La nena necessita l’escola, els amics, jugar”

Uns minuts abans de les nou del matí ja s’havia format un grupet davant de l’escola Pax de Tarragona. “Aquesta situació té alguna cosa de primer dia d’escola, per als alumnes i per als mestres”, reconeixia la directora del centre, Maria Güell. Un pot de gel desinfectant i un termòmetre per mesurar la temperatura donaven la benvinguda als escolars d’educació infantil que tornaven a l’escola, dos mesos i mig després. De les 150 famílies, amb prou feines un 10% havien expressat la seva intenció d’anar a l’escola. És el cas del Carles. “Soc autònom i la meva dona és infermera”, deia mentre acompanyava les seves bessones Cecília i Martina, que carregaven amb joguines per passar el dia —no està permès compartir-les—, marcades amb el seu nom.

La Pax és un dels més de 1.300 centres educatius que obren entre ahir dilluns i avui (en alguns municipis ahir era festa) perquè es troben en municipis en fase 2 de la desescalada —les regions de Tarragona, Girona, les Terres de l’Ebre, Alt Pirineu-Aran i Catalunya Central. En total suposen el 40% dels centres públics i el 25% dels concertats, en espera que puguin obrir els de la gran àrea de Barcelona i de Lleida, possiblement dilluns vinent. No obstant això, alguns centres no van obrir per falta d’alumnes o perquè estaven en obres.

Más información

El retorn a les escoles: a partir de l’1 de juny, voluntari i només per als últims cursos

L’escola privada perd 28 milions al mes per la pandèmia

L’escola concertada ha reaccionat més activament al confinament que la pública, segons un estudi

L’escola Vila-romà de Palamós també va registrar poca assistència. L’Antonella, de quatre anys, i tres professores d’infantil esperaven els alumnes que havien confirmat assistència. Però al final va tenir l’aula per a ella sola i va passar el matí alternant els jocs de construcció, amb lletres, puzles, plastilina o contes, sense treure’s la mascareta de flors —no són obligatòries per als alumnes. La Neus, la mestra, explicava que l’Antonella estava contenta d’haver tornat a classe, “però desitjava que haguessin vingut més nens”. Al migdia, el seu pare, el Rafael, explicava que tant ell, empleat de la construcció, com la seva dona, fisioterapeuta, es van quedar a l’atur durant el confinament, però ara han tornat a treballar i combinen els horaris com poden. La tornada a les aules suposa un alleujament per a ells. “L’escola per a nosaltres és el millor, però també per a ella perquè necessita l’escola, els amics, jugar. Molts pares han deixat els nens amb els avis, però nosaltres estem sols”, indica el Rafael.

Educació va dissenyar la tornada a l’escola com un servei d’acollida per a l’etapa d’infantil, pensant en les famílies amb problemes de conciliació. A primària i secundària es preveuen tutories individuals i només es permet l’assistència presencial en petits grups en els últims cursos de cada etapa (6è de Primària, 4t d’ESO...). En aquesta escola de Palamós tenien programades ahir al matí vuit tutories amb alumnes de primària, màxim durant mitja hora. Avui esperen retrobar-se amb dos grups de sisè.

A Tarragona, en canvi, els d’últim curs ahir ja van començar a assistir. Ho faran només en dies esporàdics amb la idea que puguin, almenys, recollir les seves coses i acomiadar-se de companys i mestres, ja que s’han quedat, assenyalava la directora amb pena, “sense festa de fi de curs i sense viatge”. Maria Güell destacava la feina contra rellotge que ha fet el professorat per reobrir complint les normes sanitàries, que veu com un entrenament per al que pugui venir. “Això és un pla pilot per a la situació que ens trobarem al setembre”.

Endolcir la tornada amb jocs, música i encens

Amb la cara pintada de pirata i un somriure d’orella a orella, l’Aleix, de dos anys, sortia ahir de l’escola infantil per saltar als braços de la seva mare, la Judith. Era el primer dia des de fa gairebé tres mesos que podia tornar a veure els seus amics i les seves mestres de l’escola El Petit Príncep de Manresa (Bages). La seva mare el recollia al migdia amb certa preocupació. “Aquest matí s’ha quedat plorant”, explica. La Judith va decidir tornar a portar el seu fill a l’escola per necessitat de tots dos. “Tenim una empresa familiar i fem poc teletreball. Necessitava que tornés a l’escola, però ell també ho demanava, preguntava molt pels seus amics”.

Les escoles infantils, de zero a tres anys també podien obrir ahir les portes als municipis en fase 2. Però en aquest cas eren els ajuntaments —dels quals depenen aquests centres— els que tenien l’última paraula. Municipis com Reus i Montcada i Reixac han decidit esperar al setembre. En aquesta escola de Manresa la resposta ha estat gran. Dels 33 alumnes d’un a tres anys que tenen —els nadons menors de 12 mesos no hi poden assistir—, n’han tornat 15. Els petits no entraven per la porta, sinó que s’havien d’enfilar per una petita escala, entre música i encens. “Hem pensat que així no era tan fred i no arrencàvem els nens dels braços dels pares, que no poden accedir-hi. Així veuen l’entrada com un joc”, explica la directora Anna Gangonells.

La Maria, de dos anys, també va poder retrobar-se amb alguns companys. Viu sola amb la seva mare, que és infermera, així que aquestes setmanes es quedava amb l’àvia, la Roser. “La mare va decidir tornar a portar-la a l’escola per descarregar-me una mica”, admet la Roser. Un motiu semblant ha portat l’Anna a permetre que la seva filla Abril hi torni. També són família monoparental i com que ella treballa de policia, la nena es quedava amb l’àvia o la tia. “La nena ha portat malament el confinament, així que també va bé que torni a una rutina”, explica l’Anna, que assegura que no tñe por d'un contagi. “Als nens no els afecta tant i crec que al setembre o l’octubre serà pitjor”.