El virus també examina el PSC
La gestió de la pandèmia i la manera d’afrontar la crisi definiran les expectatives de vot dels socialistes en les eleccions autonòmiques
Si hi ha un partit que pot veure alterades les seves expectatives electorals a Catalunya en els propers mesos, aquest és el PSC. Amb les eleccions al Parlament a tocar, ara resulta una incògnita pronosticar si els socialistes catalans confirmaran a l’alça els números que els donaven les enquestes abans que aparegués la pandèmia o, al contrari, si s’enfonsaran a les urnes. El resultat dependrà en bona mesura de la percepció que quedi instal·lada en la societat de la gestió que està fent el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i, especialment, de com s’enfoqui la crisi econòmica que ja s’està vivint, segons coincideixen els politòlegs consultats per EL PAÍS.
Al partit de Miquel Iceta li agrada dir que “al PSC li va bé sempre que el PSOE governa”. Com a principi general és així. “Ser en el Govern provoca un efecte d’arrossegament de vots quan hi ha eleccions autonòmiques i municipals”, assegura el politòleg Lluís Orriols. Tanmateix, també recorda l’enfonsament del PSOE en el cicle electoral que va seguir les retallades que va aplicar José Luis Rodríguez Zapatero després de la crisi econòmica de 2008. “El Govern de Pedro Sánchez intenta, com mai, aplicar polítiques socials compensatòries i està injectant diners a col·lectius que sempre havien estat desprotegits, com les empleades de la llar. La pregunta és si això es podrà mantenir gaire temps”, s’interroga Orriols. Si la resposta és no, el PSC patirà un càstig a les urnes en les eleccions catalanes, vaticina.
La politòloga Verónica Fumanal, que va ser cap de premsa de Pedro Sánchez entre 2014 i 2016, explica que el debat polític a Catalunya i a Espanya en els propers mesos se situarà en l’eix social (dreta-esquerra), i no en l’eix nacional (autonomia- independència). La situació catalana és un tema secundari amb aquest mar de fons, diu. “Al PSC li va bé quan no es parla de nacionalisme i no es parlarà com s’havia parlat abans. Hi ha una tornada en el debat polític a valorar la importància dels serveis públics com a tema fonamental, i en aquest context l’independentisme tindrà molt poca cabuda en l’agenda mediàtica i política”, diu Fumanal.
I després hi ha el “factor Illa”, un altre element a considerar, coincideixen ambdós politòlegs. El secretari d’organització del PSC i persona de màxima confiança de Miquel Iceta va ser designat per ocupar el ministeri de Sanitat, que va rebutjar la dirigent d’Unides Podem Irene Montero, encara que en realitat llavors es va pensar més en Salvador Illa com a ministre sense cartera per a Catalunya i que fes de pont amb la Generalitat per negociar les reivindicacions de l’independentisme. Aquella era la previsió, però el coronavirus ha canviat totalment els plans.
“És indubtable que llla ha adquirit una alta notorietat i que és un actiu per al PSC de cara a les eleccions catalanes”, assegura Orriols. “Si estaven buscant un líder, allà el tenen”, afegeix. “El vestit que li han fet a Illa amb la crisi sanitària li encaixa perfectament”, explica Fumanal. “Transmet una imatge més de tecnòcrata que de polític en voga. Sempre ha evitat la polèmica amb els adversaris i amb qualsevol territori. S’explica amb claredat, rigor i una serietat que escau al seu caràcter”, afegeix aquesta politòloga.
La direcció del PSC dona per fet que Illa anirà a totes a la pròxima campanya electoral a Catalunya per rendibilitzar el protagonisme que ha adquirit aquests mesos, amb aparicions diàries davant dels mitjans de comunicació. A més, és present en totes les reunions transcendents, amb Pedro Sánchez, siguin d’enllaç amb la direcció del PSOE o del Govern, des que aquell el va designar al principi de la pandèmia com “l’autoritat sanitària” a Espanya, i està convençut que la va encertar.
Pronòstics electorals
“Ens examinarem en les eleccions catalanes de la gestió de la crisi”, assegura un dirigent del PSC, que considera que és aviat per fer un pronòstic sobre el resultat electoral. Amb tot, l’equip de Miquel Iceta no dubta que serà difícil que no es mantinguin els entre 25 i 27 diputats que vaticinaven les enquestes abans i després de la crisi sanitària (ara en tenen 17). També dependrà de la data de celebració de les eleccions. I això està condicionat per la decisió del Tribunal Suprem, que ha de resoldre el recurs contra la sentència que va condemnar Quim Torra a 18 mesos d’inhabilitació per desobeir la junta electoral amb la pancarta dels presos.
“Si les eleccions fossin avui, el PSC podria rendibilitzar a les urnes la gestió que ha fet Illa de la crisi sanitària, però en un escenari a tan llarg termini no es poden fer previsions. Si sorgeixen nous brots infecciosos i torna el confinament, tot serà diferent”, vaticina Verónica Fumanal. L’anàlisi és compartida per Lluís Orriols. “Cap enquesta feta en aquests mesos de pandèmia no preveu una caiguda en la intenció de vot ni del PSOE ni del PSC. L’efecte d’arrossegament que pot tenir a les urnes ser en el Govern es manté, però si hi ha recaigudes pel virus serà molt dur per als socialistes”, pronostica.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.