Les falses promeses de l’assaig estrella de Mitjà i Clotet sobre el coronavirus

Des de Lionel Messi a Pedro Almodóvar o Úrsula Corberó, més de 200 personalitats de la societat espanyola han donat suport a l’assaig clínic liderat per l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Va ser gràcies al seu col·lega Bonaventura Clotet, president de la Fundació de la Lluita contra el Sida (FLS), que noms tan famosos van promocionar un estudi que busca dilucidar l’efectivitat davant de la covid-19 de la hidroxicloroquina, un principi actiu que s’utilitza en el tractament de la malària. Mitjà i Clotet expliquen que preveuen completar l’estudi la setmana que ve, un mes i mig més tard del que van prometre. “Els primers resultats s’obtindran en un temps rècord de 21 dies”, havien assegurat quan al març es va presentar el projecte juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat. No ha estat aquesta l’única expectativa fallida de l’experiment contra el coronavirus més promocionat mediàticament entre els que es fan a Espanya.

Mitjà és un prestigiós científic de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona) que durant la pandèmia ha guanyat notorietat per les seves crítiques a la gestió de la crisi per part del Govern central i per haver estat nomenat assessor de la Generalitat per al seu pla de desconfinament; Clotet, cap del departament de malalties infeccioses del Trias i Pujol, és un dels principals experts mundial sobre la sida. La promoció que ha acompanyat l’estudi els ha permès recaptar, segons ells, més de dos milions d’euros de finançament. L’estudi ha subministrat a 3.000 persones una combinació d’hidroxicloroquina i de l’antiviral Darunavir. L’objectiu és determinar la seva eficàcia per frenar el contagi de la covid-19.

Hi ha prop de 90 assajos sobre la hidroxicloroquina i el coronavirus al món, apunta Nicholas White, expert en malària i assessor del Solidarity Trial, l’assaig clínic internacional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per al tractament amb cloroquina i hidroxicloroquina de malalts de coronavirus. White subratlla que encara es desconeix si aquests fàrmacs “són beneficiosos o perjudicials per als pacients”. Tant l’OMS com l’Agència Europea de Medicaments i l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units han alertat dels greus efectes secundaris que pot causar la hidroxicloroquina, i subratllen que només s’ha de subministrar en assaigs clínics. La hidroxicloroquina ha estat motiu de polèmica perquè el president dels Estats Units, Donald Trump, l’ha defensat com el remei que salvarà el món del coronavirus, a més d’afirmar que en pren, malgrat les contraindicacions del seu equip mèdic.

Res d’això es va esmentar al documental d’una hora que TV3, la televisió pública catalana, va emetre el 4 de maig sobre l’assaig de Mitjà. En aquest programa, l’epidemiòleg reconeixia que treballava sota la pressió de l’opinió pública per aconseguir resultats. La meta dels 21 dies que es van imposar, i que finalitzava el 7 d’abril, no es va poder materialitzar perquè “el reclutament del participants de l’estudi ha estat més complex del que esperàvem”, segons la FLS. La consellera de Salut, Alba Vergés, va estimar el 13 d’abril que els resultats s’anunciarien al cap de pocs dies. Mitjà va expressar el 24 d’abril a Ràdio 4 la seva convicció que les conclusions preliminars arribarien en dues setmanes i el mateix va tornar a assenyalar Clotet el 30 d’abril en una altra entrevista.

L’‘aval’ de l’OMS

La FLS, promotora de la iniciativa, va emetre el 16 de març, coincidint amb l’inici de l’assaig, en què s’afirmava que “l’estudi ha rebut l’aval de l’OMS, que valora el seu plantejament i el baix cost que tindria la seva implementació”, i afegia que “també ha despertat l’interès de la Fundació Bill i Melinda Gates”. Mitjà va corroborar en una compareixença de premsa que aquesta fundació “ha ofert el seu suport des d’un punt de vista econòmic”. La Fundació Gates nega a aquest diari haver participat en el finançament de la prova. En altres comunicats, del 9 d'abril i de l’1 de maig, la FSL reincidia en el fet que el projecte “s’implementa amb l’aval de l’OMS”, una declaració que crida l’atenció perquè cap altra investigació similar es presenta d'aquesta manera. Fadela Chaib, portaveu de l’OMS, nega que la institució avali assajos clínics més enllà del Solidarity Trial. El treball de Mitjà no forma part del Solidarity Trial, segons Chaib, perquè aquest no inclou tractaments profilàctics –els que són de prevenció de la malaltia.

L’OMS destaca que Mitjà és assessor del seu Grup Informal de Consulta per a tractaments profilàctics de la covid-19. També ho és Julia del Amo, secretària del Pla Nacional sobre la Sida. Del Amo encapçala un assaig clínic del Ministeri de Sanitat que avalua l’efectivitat de la hidroxicloroquina entre 4.000 membres del personal sanitari d’Espanya, l’Equador, l’Argentina i Uruguai. “El nostre assaig s’ha comunicat a l’OMS i s’ha inscrit en un espai comú per a tots els assajos clínics relacionats amb la covid”, diu Rosa Polo, una de les responsables de l’estudi. “Això no significa que estigui avalat o que tingui el suport de l’OMS, sinó que està informada de la seva realització”. David Boulware, també assessor de l’OMS i responsable de dos assajos amb hidroxicloroquina que desenvolupa la Universitat de Minnesota, admet que no entén “què significa estar avalat per l’OMS”. Malgrat tot, Boulware lloa “l’excel·lent assaig d’Oriol Mitjà”, el més avançat en aquest àmbit, al seu parer, juntament amb els de la seva universitat. La FLS indica que per aval o suport de l’OMS es refereixen al fet que Mitjà participa en un dels seus grups de treball. “L’OMS ha pogut llegir i fer comentaris respecte al disseny de l’estudi”, diuen els seus investigadors.

Consorci internacional

“Estem establint un consorci per poder començar estratègies similars a altres països”. Aquesta va ser un altra notícia avançada per l’epidemiòleg català en la compareixença del març amb la consellera de Salut. D’aquest consorci no se n’ha sabut res més. A preguntes d’aquest diari, l'FLS garanteix que sí que s’ha constituït juntament amb centres hospitalaris de Londres, Milà, Llemotges, Dublín i Barcelona. La fundació afirma que està “treballant en els protocols per presentar convocatòries per finançament”.

Un Govern que havia de participar en l’assaig és el d’Andorra. El petit país dels Pirineus finalment no s’hi va sumar “per criteris internacionals”, segons Cristina Royo, metgessa del comitè de lluita contra la pandèmia del Govern andorrà. Marc Corbacho, membre de l’equip de Mitjà, va comentar al Diari d’Andorra que l’estudi s’havia d’estendre a cinc països, i apuntava a l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) com a responsable que no hagués estat possible, perquè va posar unes condicions insalvables “per aprovar la col·laboració amb un país estranger per les dificultats per donar cobertura als residents d'un territori estranger”. L’AEMPS assegura que no té “competències sobre l’autorització d’assajos fora d’Espanya, per la qual cosa no pot ni autoritzar ni denegar assajos”. La FLS elogia la tasca de l’AEMPS, l’exonera de qualsevol responsabilitat i assenyalen que les declaracions de Corbacho van ser malinterpretades pel periodista. Mitjà va explicar a l’abril a EL PAÍS que va acceptar “el nomenament com a assessor del Ministeri de Salut d’Andorra, un extrem que el cap de Govern, Xavier Espot, va voler desmentir: “No ha estat mai assessor del Govern d’Andorra, sinó que els nostres tècnics li van fer algunes consultes puntuals, tres o quatre, a l’inici del confinament”.