‘El cas Rosell’, un segon plat de mal pair

L’emissió aquest diumenge del documental El cas Rosell a TV3 va quedar severament perjudicada perquè Jordi Évole s’havia avançat el 4 de maig amb un monogràfic sobre el tema on també s’entrevistava l’expresident del Barcelona. El problema és que TV3 el tenia fet d’abans i la direcció de la cadena no li havia donat llum verda. I quan ho va fer, tardanament, va ser amb polèmica. El màxim responsable de la peça, Víctor Lavagnini, va recórrer a la clàusula de consciència i va retirar-ne la firma acusant la direcció de censura per haver suprimit dos determinats fragments. El Consell Professional de l’emissora, tot admetent el dret del periodista a acollir-se a la clàusula de consciència, no considera censura les modificacions introduïdes perquè, diu, s’han fet amb criteris informatius. El Comitè d’Empresa, en canvi, entén les raons professionals del company per no signar i, discrepant de l’altre comitè, conclou: “Creiem desafortunat, se’n vulgui dir censura o no, eliminar del programa fets innegables”.

El programa de La Sexta té un protagonisme destacat del seu autor. No és casualitat que es digui Lo de Évole. És una entrevista. El cas Rosell té el format de documental i el relat s’organitza bàsicament, a més d'altres convidats com mossèn Paulino, amb el testimoni dels empresonats del cas, dels seus advocats i familiars, que també tenien un paper en el programa d’Évole. Òbviament, en tots dos casos, l’assumpte central és l’aplicació extrema, forassenyada, de la presó provisional –per part d’una jutgessa a qui Rosell qualifica d’immisericorde– a unes persones que finalment seran absoltes. A TV3, l’entrevistador no apareix en imatge. Als dos programes, era inevitable, es diuen frases idèntiques, semblances que perjudiquen l’atractiu periodístic d’El cas Rosell per culpa de la seva emissió endarrerida i el condemna a ser un segon plat d’aquest banquet on Rosell ha convidat, ara per ara, tres mitjans. Per exemple, el paral·lelisme que fa Rosell del seu cas amb el de Josep Lluís Núñez: tots dos expresidents del Barça, tots dos empresonats i tots dos negant-se a un pacte judicial que implicava reconeixement de culpabilitat. El cas Rosell no tracta la posició política del protagonista, a diferència del programa de Jordi Évole, del qual encara ressonen les paraules de Rosell dient que votaria que sí en un referèndum per la independència de Catalunya, però que si guanyava el sí... se n’anava l’endemà del país!

El cas Rosell ha estat maltractat per TV3. Lògicament, un programa que no agrada a la direcció s’ubica en un horari nocturn inhòspit i no se’n fa promoció. De fet, aquests dies solament n'he vist un tràiler el mateix diumenge. Potser se n’han fet més, però en tot cas no amb la generositat amb què, per exemple, s’ha repetit fins a l’esgotament el del capítol de Les noies de l'hoquei. Això sí, als dos telenotícies d’aquest diumenge, a la secció d’Esports, a la qual pertany l’autor del documental, es va informar de l’emissió del programa sense mencionar, però, la tisorada de la direcció sobre l’epíleg i sobre una menció a una interlocutòria judicial del cas que afectava Imagina, matriu de Mediapro. Per això mateix, aquesta empresa no surt esmentada al documental de TV3 mentre que, a La Sexta, Rosell manifesta les seves sospites sobre el paper de Jaume Roures (Mediapro) en la seva desgràcia.

A les xarxes socials, el cas permet collir una infinitat d’opinions. És com anar a la verema. El mateix Lavagnini, a principis de maig, va felicitar Évole per la seva primícia. Una elegant ironia sobre una oportunitat periodística malaguanyada per la direcció de TV3. N’hi ha que retreuen “l’amistat” de l’autor del documental amb Rosell i qui recorda que Vicent Sanchis, actual director de TV3, ho va ser de BarçaTV quan Mediapro en portava la gestió. Per arrodonir-ho, Rosell té pendent un judici en què Mediapro l’acusa d’espionatge industrial. Un episodi lamentable que perjudica el programa i una imatge beatífica de TV3.