La vaga de Nissan en l’estat d’alarma

La plantilla de Nissan està fent vaga indefinida a Barcelona per defensar els llocs de treball de més de 20.000 persones i ho fa amb algunes dificultats afegides. La pandèmia de la covid-19 ha confinat la ciutadania i ha aturat l'economia. L'estat d'alarma que va declarar el govern el 13 de març encara està vigent. S'ha limitat la mobilitat, la utilització de l'espai públic, la relació entre les persones i les activitats econòmiques i laborals. Aquest context és més que advers per a un conflicte laboral. És la primera vegada en la història que es desenvolupa una vaga enmig d'un estat d'alarma, cosa que posa a prova la compatibilitat de l'exercici de drets fonamentals amb les mesures d'un marc jurídic excepcional.

Com afronta el sindicalisme la necessitat d'exercir pressió per evitar el tancament d'una empresa i fer efectiva la seva capacitat de mobilització? És la vaga un instrument eficaç en aquest context? Els sindicats i la plantilla de Nissan estan demostrant que sí.

L'organització sindical en aquesta empresa, referència del moviment obrer, té en la seva memòria conflictes com la vaga de la Motor Ibérica de 1976. La intel·ligència col·lectiva i l'experiència acumulada han dissenyat una estratègia que alguns mitjans han anomenat “vaga quirúrgica”. En efecte, la plantilla coneix perfectament els processos de producció. Han estudiat com actuar sobre la cadena de subministrament de productes i components, sobre el calendari de lliurament de peces a les plantes de producció i del producte al client, provocant l’aturada seqüencial de tots els processos fins aconseguir la seva inactivitat total.

3.000 treballadors nodreixen una caixa de resistència perquè poc més de 60 treballadors puguin aturar la producció d'estampació de peces, imprescindible per al muntatge de vehicles a la fàbrica de la Zona Franca i la producció de peces en altres plantes de Nissan al Regne Unit i de Renault a França. Han impedit la fabricació dels estocs que Nissan necessitaria per sostenir un pla de contingències capaç de garantir el servei als seus clients. La plantilla, en aquestes condicions, pot aguantar un conflicte llarg en previsió que l'empresa pugui anunciar un tancament definitiu.

La plantilla ha planificat les mesures de seguretat davant la covid-19 amb el distanciament social i els mitjans de protecció suficients per garantir el dret d'informació amb la participació en els piquets, el dret de concentració a les portes de l'empresa, el dret de reunió i el dret de vaga.

Han guanyat el primer ‘round’. La fàbrica ha parat i no pot fer lliuraments al client. La vaga provoca conseqüències econòmiques fins i tot en l'estat d'alarma i la crisi de la covid-19; continua funcionant com a instrument de solidaritat i com a resposta col·lectiva. Un mèrit del moviment obrer organitzat, de la gent humil defensant els seus llocs de treball, la seva forma de vida i la de les seves famílies. Aquest esforç intel·ligent, aquest sacrifici honest només pot acabar bé. La societat catalana ha de donar-los suport i mostrar la seva solidaritat. El seu èxit serà l'èxit d'un canvi de model productiu i un puntal per al mercat de treball del país.

Javier Pacheco és secretari general de CCOO de Catalunya