Un positiu i en fase zero

Aïllat entre les muntanyes de la serra Litoral, enclavat al final d'un camí i amb un sol cas de coronavirus confirmat, Òrrius (Maresme) seguirà en fase zero del desconfinament dilluns que ve, quan altres zones de Catalunya, algunes amb molts més casos de covid-19, passaran a la fase 1. Amb 730 habitants, aquest municipi no podrà avançar en la desescalada perquè pertany a la regió sanitària de Barcelona, concretament a l'àmbit Metropolità Nord. Però només la via d'accés al poble, una única carretera de corbes envoltada de pins, ja indica que la vida aquí s'assembla ben poc a la de la capital de la seva comarca, Mataró, i encara menys a la urbanitzada i densa Barcelona.

Ho lamentava precisament aquest dijous la farmacèutica del poble, la Cristina, que coneix bé la salut de la població on viu. “Això no té res a veure amb Barcelona, quan van dir que el desconfinament es faria per províncies em va agafar una suor freda”, reconeix, desencantada amb el tracte que s'ha donat a les zones rurals. Que finalment sigui per regions sanitàries tampoc els ha ajudat gaire, si es té en compte el lent ritme de la desescalada.

Gairebé tots els veïns d'Òrrius expliquen que han seguit el confinament de manera estricta, malgrat saber que gairebé no hi havia incidència de la pandèmia al poble. Només algú, com el Francesc, pare d'una nena de tres anys, s'aventura a reconèixer que han sortit a jugar al bosc amb un parell de veïns i els seus fills, perquè les cases on viuen estan molt juntes i a dos passos de l'arbreda. “Amb una nena petita necessites sortir i el bosc és al davant”, es justifica sense cap objecció.

La farmacèutica corrobora que “només hi ha hagut un cas confirmat amb PCR”, tot i que creu que n'hi deu haver algun més sense diagnosticar. També relata que el confinament s'ha complert estrictament, fins i tot el dels més petits. Assegura que durant les setmanes de confinament més dur no es veia cap nen al carrer, però ella creu que els petits tenen molta capacitat d'adaptar-se i ho han portat bé. Per qui ha patit més és per la gent gran. “Alguns avis han passat molta ansietat per no poder sortir”, estima. “Penso que en un poble com aquest el confinament hauria d'haver sigut més lax, que la gent gran no pogués anar a fer una passejada al bosc no tenia cap sentit”, defensa. “Si no et trobes a ningú!”, afegeix, i reconeix que el seu pare ho hauria portat millor si li haguessin permès passejar per la muntanya i recollir algun espàrrec.

Tot i que ara ja es permeten les passejades a qualsevol hora als municipis de menys de 5.000 habitants, tampoc entén que només sigui una sortida al dia, i encara menys que no passin a la fase 1 de la desescalada. “Normalment tenim molts desavantatges per viure en un poble petit, com males comunicacions, haver d'agafar el cotxe per a tot, la fibra, que encara no ha arribat… i quan es dona una situació així, que et permet fer una altra vida, et tanquen igual”, es queixa, descontenta amb la uniformització del desconfinament.

Qui s'ho pren amb més filosofia és l'alcalde, Jordi Rull. “Som enmig d'una comarca densament poblada i entenc que és molt difícil fer una excepció”, raona tenint en compte que és una “situació molt excepcional i cal seguir les normes”. En un poble tan petit hi ha pocs comerços i com que gairebé tots són de primera necessitat han seguit oberts, com la fleca, una carnisseria que també té botiga d'alimentació, i la farmàcia. Els dos únics bars restaurants que hi ha, que donen "vidilla" a l'ambient, sí que han tancat, i així seguiran ara com ara.

Entre el confinament i la  pluja, que no convida a sortir, aquest dijous no s'hi veia ningú. La farmàcia era l'únic punt on de tant en tant apareixia algú, com la Marta, que treballa a la carnisseria del poble, Cal Truch, oberta només al matí. “Estem entre enfadats i resignats”, reconeix. “Entenem que ens regim per Mataró o Barcelona, però creiem que ens podrien desconfinar abans”, apunta. “Som molt pocs, tenim molt d'espai i molta muntanya, surts a passejar i no et trobes ningú”, afegeix.

El mateix opina l'Anna, que amb tres nens petits, de 2, 3 i 5 anys, hauria agraït poder sortir a airejar-se més enllà del seu jardí. Afirma que ells se senten “com en una bombolla perquè només coneixen un cas de coronavirus” i els sembla “una mica surrealista” no passar de fase perquè entenen que són “una realitat completament diferent de Barcelona”. “Com a poble hauríem de passar de fase”, emfatitza. Explica que quan surten amb els nens ho fan sense mascareta perquè no es troben ningú, però se la posen per anar a comprar, matisa. També admet que són “afortunats de viure en aquesta petita bombolla”.

En ser una bombolla no tenen ni policia local. Quan hi ha algun problema truquen als Mossos d'Esquadra. L'última vegada que van haver de recórrer a aquest cos va ser pel comportament no dels seus habitants, sinó pel dels pobles veïns. L'alcalde explica que el primer cap de setmana que es va permetre fer esport, la carretera es va convertir en una rambla de ciclistes de les contrades. La cosa s'ha relaxat després que els uniformats apareguessin el segon dia, disposats a multar els que se saltaven les normes fins al punt de pedalar fins a Òrrius, un petit enclavament al cor frondós de la serralada Litoral. Podria haver estat un oasi en temps de pandèmia, però les normatives no li han concedit cap excepció.