“Els museus seran els espais més segurs on anar”

Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968) passa els dies de confinament entre videoconferències amb el seu equip del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el centre que dirigeix des del 2015, amb directors d'altres museus de Barcelona i europeus, i fent de professor de primària dels seus dos fills. Però la seva tasca principal és la de preparar el Macba per al moment en què, com tots els museus, pugui reobrir quan Barcelona aconsegueixi passar a l'anhelada fase 1. “Parar el cop des de casa és difícil. En una vida normal treballar des de casa segur que és més tranquil”, explica a l'altra banda del telèfon.

Barenblit assegura que durant el confinament ha fet una relectura de la presentació de la col·lecció del museu que va inaugurar el 2018 i ha comprovat com pren un sentit nou. “De sobte, és una altra exposició, perquè es pot reflexionar sobre la pandèmia a través de la història de l'art”, i enumera obres com La naturalesa de la il·lusió visual, de Juan Muñoz, en la qual els personatges estan aïllats, sense contacte i en un món irreal, la “meravellosa” Rinzen de Tàpies, un llit d'hospital que rep el visitant i, “sobretot, el mural Tots junts podem parar la sida, de Keith Haring, l'obra més vista de la nostra col·lecció, que ens interpel·la sobre una altra pandèmia recent, la de la sida, amb la qual l'artista va dialogar i que se'l va emportar, que s'ha sociabilitzat, però que continua matant 700.000 persones l'any; una obra que envia un missatge molt important del passat”.

Com la resta de directors dels grans museus de la ciutat, la data prevista per obrir és la de la segona meitat de juny. “És important fer-ho al més aviat possible, perquè els museus són espais particularment adequats per protegir-se davant de moments d'incertesa en què tots ens plantegem com serà el futur i perquè són els espais més segurs per protegir els visitants”, explica.

El Macba, segons el seu director, ofereix “espais amplis, aforaments generosos on preval l'element visual, tot i que haurem d'adaptar aspectes relacionats amb la interactivitat i evitar que la gent es creui, però reobrir no és especialment difícil”, continua. “Els grans reptes són uns altres, com el muntatge de les exposicions, on hi ha molta gent treballant alhora, compartint eines i molt de contacte; caldrà fer-ho d'una manera més controlada, amb protocols més precisos”, mentre reivindica que un museu són més coses: “Programes públics, la biblioteca, la recerca, entre d'altres, i s'estan generant solucions per a cadascuna d'aquestes qüestions”.

Un altre dels reptes és “la recerca de nous formats més petits, que permetin generar petits grups que, sense ser elitistes, facin que la gent es trobi”, convençut que convocatòries massives, com la de la Nit dels Museus, que portava al centre 18.000 persones en unes hores, seran difícils de fer.

Reconeix que, a partir d'ara, el seu museu serà diferent, “perquè el món ho serà i tots hem canviat”, però manté que “l'experiència de la visita no canviarà, perquè l'art continua sent art i el treball de l'artista segueix estant aquí oferint moltes respostes. Els museus anirem buscant solucions amb el temps a la mateixa velocitat que anirem deixant enrere la pandèmia; però d'aquí a un temps la covid-19 serà una part de la història i el museu continuarà fent el que havia de fer”. No obstant això, explica, “als museus, moltes vegades s'hi ha anat a reconèixer i no a conèixer, i això ha de canviar.

Pel que fa al conflicte del Macba amb el barri per la seva ampliació a la Misericòrdia, considera que és una etapa tancada i reivindica la seva necessitat malgrat la nova realitat: “Està pensada a molt llarg termini, no és el que ara necessita el museu, sinó la necessària per a d'aquí a 25 anys; perquè un museu d'art contemporani no es pot quedar en la configuració inicial, bàsicament perquè l'àmbit cronològic es va multiplicant”. I insisteix que es tracta d'“una obra precisa i mínima que el que fa és donar sentit als edificis que ja gestionem”.

Sobre el descens de visitants, sobretot turistes, que es viurà després de la reobertura, nega que el Macba s'hagi concentrat en un públic turista aportant xifres: “El públic local ha crescut un 80% en els últims anys fins a ser la meitat dels visitants [357.029 el 2019], i això té a veure amb les maneres d'interpel·lar la societat i les qüestions que posem sobre la taula. El Macba sempre ha estat a l'ull de l'huracà, perquè la cultura i l'art contemporani treballen des del terreny polític”.

La crisi ha afectat el Macba econòmicament i ja han calculat que perdran fins a finals d'any 1,5 milions d'euros dels 11,4 previstos per a aquesta temporada. “El Macba s'autofinança en un 30% amb tot el que passa al museu, sobretot la taquilla”. El 70% restant són aportacions de les administracions del patronat: l'Ajuntament, la Generalitat, el Ministeri i la Fundació Macba, que “cobreixen les despeses estructurals i de personal”. “És el moment de fer polítiques culturals decidides i valentes; no només parlo de diners, sinó del suport polític a la cultura. Hem hagut d'esprémer els pressupostos, com no podia ser d'una altra manera, per assegurar-nos que tinguin més projecció en el nostre context més immediat i proper. Els diners s'hauran d'administrar amb la màxima precisió possible; demanarem més compromís a les administracions”.

Barenblit està convençut que la situació de crisi sanitària actual “prové de la manera que tenim de relacionar-nos amb el planeta; una crisi de la civilització que des de la programació del Macba ja havíem analitzat i que, com la col·lecció, ara adquireix noves lectures. Per això crec que els museus poden ser agents crítics per donar a conèixer aquesta problemàtica i que el treball de l'artista és més important que mai, perquè mira la realitat d'una altra manera”.

Encara queda lluny la possibilitat de programar una exposició sobre la pandèmia. “A ningú se li va acudir fer-ne una sobre la sida tres mesos després que aparegués, perquè cal esperar que la cultura i els artistes responguin”. Ara com ara, la primera exposició que es podrà veure serà Acció, una història provisional dels noranta. “Va quedar a mig muntar, es reprendrà quan s'incorporin els equips i està previst que s'inauguri a principis de juliol”, una mostra en la qual s'han hagut de canviar alguns dels plans, sobretot pel que fa a la participació i les accions, “però l'essència és la mateixa”. Barenblit assegura que no cancel·larà cap de les exposicions previstes per a la temporada. “A la tardor s'inauguraran les de Tony Cokes i Fina Miralles i salten al 2021 la presentació de la col·lecció Tous i la dedicada a Félix González-Torres”. Es manté per al 28 de novembre l'anunciada festa de celebració dels 25 anys d'obertura del museu.

Durant el confinament, el Macba, com molts altres museus, s'ha bolcat a la xarxa per continuar obert. “Al gener vam inaugurar un nou web més responsiu i intuïtiu, d'acord amb el tipus d'experiència que es busca. Ha funcionat molt bé tots aquests dies perquè té una informació descomunal”. No obstant això, no creu que el virtual d'un museu “sigui la translació d'una experiència analògica a una de digital, sinó que cal pensar en camins i experiències renovades, d'acord amb les expectatives dels nostres usuaris”.