Riera Blanca, la frontera entre Barcelona i l’Hospitalet que pot ressuscitar en la desescalada

La Riera Blanca era un antic rierol que en l'època medieval servia de frontera entre els municipis de Santa Maria de Sants i el de Santa Eulàlia de Provençana. Santa Maria es va acabar annexionant a Barcelona, i Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat. Al segle XIX ja va començar el creixement urbanístic que va acabar cobrint la riera. Avui, sobre el rierol transcorre el carrer Riera Blanca. Una vorera d'aquesta petita avinguda de 10 metres d'amplada i gairebé dos quilòmetres de llargada pertany a l'Hospitalet de Llobregat i l'altra, a Barcelona. Ho sap molt bé l'Alfonso, conegut com El Italiano, que té un taller al 114 de la Riera Blanca: “El meu negoci és en territori de l'Hospitalet. L'altra vorera és Barcelona i només hi poden aparcar els residents, mentre que en aquesta hi aparquem tots”. La divisió és gairebé una curiositat per als veïns. “Fa 40 anys que visc en aquest carrer (també al costat de l’Hospitalet) i la gent del carrer no hem tingut mai cap problema ni cap distinció. És una cosa de caràcter administratiu que ens afecta molt poc”, assegura el veí Ricard Coll.

Aquesta divisió de caràcter burocràtic mai s'ha sentit com una frontera, fins ara. Si la Generalitat aconsegueix que Pedro Sánchez aprovi la desescalada i el lliure moviment de persones seguint la divisió per regions sanitàries no es podria circular lliurement entre les voreres de la Riera Blanca. Els veïns de l’Hospitalet estarien entrant a la regió sanitària de Barcelona ciutat i els de la capital catalana a la regió Metropolitana Sud.

“Què em dius? Jo visc a l’Hospitalet i treballo aquí des de fa dos anys”, lamenta el David, un dels artistes de tatuatges Blow situat a la vorera barcelonina. Aquests tatuadors fa setmanes que ho passen malament i ara només fan “treballs concertats”. Així i tot, assegura que aquest tipus de divisions són una estupidesa. “Mira l'església de Sant Isidre. És a menys de deu metres de la botiga, però ja és de l’Hospitalet”, assenyala. També es troba a la vorera de Barcelona els Trasteros Sants. La majoria de llogaters dels trasters són de la zona de l’Hospitalet. Els trastos que hi guardin, si al final s'aïlla per regions sanitàries, quedaran inaccessibles. La farmàcia Hormigos, oberta 24 hores, també a Barcelona, perdrà més de la meitat de clientela.

“És estrany viure aquí. L'escola Lluís Vives és a Barcelona i els meus veïns, malgrat que la tenen davant de casa, no hi poden portar els fills perquè és d'una altra ciutat”. admet Isabel Pertiñez. L'Elena, la dependenta de la fleca La Riera, no s'ho acaba de creure: “Així que no podré comprar fruita només perquè la botiga és a l'altra banda del carrer?”.

A la Riera Blanca hi ha molt de comerç de veïns originaris d'altres països. Per a ells és una sorpresa fins i tot pensar que només creuant el carrer canvien de municipi. El dependent pakistanès de la botiga Zi Mobiles se sorprèn: “Llavors... aquesta vorera és d'un poble i aquesta d'un altre? Això és Riera Blanca i ja està”.

Al costat de Barcelona actua una grua municipal i a l'altre, una altra. El Bicing només és al tram de la capital catalana, mentre que a l’Hospitalet hi opera un altre sistema, incompatible amb l'anterior, anomenat Mobike.