Els carrers de Klein i Moriyama esperen el desconfinament

El nord-americà William Klein (Nova York, 1928) i el japonès Daido Moriyama (Osaka, 1938) són dos dels fotògrafs contemporanis que han sabut captar millor la vida urbana de ciutats de mig món. El 2012 van coincidir personalment a Londres quan la Tate Modern els va dedicar una exposició conjunta, comparant i enfrontant els seus treballs. Una mostra que va ser qualificada “com la més important de fotografia que es podia veure al Regne Unit en una generació”. Però ara, per art i màgia de la programació, Fundació Catalunya-La Pedrera i Foto Colectania han fet que els particulars mons d'aquests dos vells amics es tornin a trobar a Barcelona, en dues exposicions que van obrir les portes gairebé alhora i que, arran de les mesures per frenar l'avanç de la covid-19, van haver de tancar, a l'espera que el desconfinament permeti reobrir.

Klein, amb 93 anys, va estar present en la inauguració de la seva mostra el 5 de març; Moriyama, amb 83, no va assistir a la presentació de la seva el dia 12, un dia abans que es decretés el tancament de tots els equipaments culturals. Però la seva absència no va ser cosa del coronavirus, sinó “perquè ja només viatja per recollir grans premis”, tal com va assegurar Sohey Moriyama, nebot i director de la fundació del fotògraf, durant la presentació de la mostra a Barcelona.

Premis com el que li va concedir la Fundació Hasselblad (el Nobel de la fotografia) a Göteborg el 2019, ha motivat l'exposició Daido Moriyama. A Diary, que després de veure's en aquesta ciutat sueca recalava a Barcelona, en la seva primera escala internacional, fins al 21 de juny, un calendari que la pandèmia ha alterat del tot.

Des de Foto Colectania asseguren que “quan es reobri, la mostra es prorrogarà tres mesos; el període de les nostres exposicions”. Mentrestant, des d'aquesta galeria especialitzada en fotografia que ha permès veure el treball de molts dels millors, recorden que l'exposició està disponible al seu web dins en el que han anomenat Foto Colectania Virtual, en què es poden veure imatges, vídeos, textos i testimonis del mateix fotògraf i de les comissàries Louise Wolthers i Sara Walker, de la Fundació Hasselblad.

Pel que fa a la mostra William Klein. Manifest, que estava previst que estigués oberta fins al 7 de juliol, els responsables de La Pedrera asseguren que tenen “la voluntat de prorrogar l'exposició, però encara no és segur, dependrà de com es desenvolupi l'obertura dels espais públics i de com sigui el retorn a la normalitat”.

Vistes les dues exposicions, no hi ha dubte que els dos fotògrafs s'assemblen. Klein i Moriyama són autors d'unes imatges impactants realitzades de manera instintiva, amb grans contrastos en blanc i negre, en què predominen carrers caòtics i atapeïts de gent. Tots dos es recreen en els primers plans desenfocats i la utilització del gra i en les composicions amb personatges aparentment coreografiades, sempre en moviment, lluny de qualsevol norma, desmuntant convencions i formes establertes fins llavors.

Klein i Moriyama, tal com van explicar els comissaris de les seves respectives exposicions, mostren en les seves imatges la vida dels ciutadans de Tòquio o Nova York a un ritme trepidant. En el cas del japonès, “com si fos un parpelleig”, i fan “diaris visuals del que hi passa”. Tots dos es fixen igual en un nen que plora com en el que amenaça amb una arma, en una parella que es fa un petó al carrer o en una dona que sembla que fugi de la càmera; en un majestuós gos de carrer o en una model supersofisticada que travessa un carrer cèntric ple de gent a Roma.

Era lògic que Klein i Moriyama s'acabessin trobant. La fama del llibre que l'americà va fer sobre la seva ciutat natal, Nova York, el va portar a Roma el 1956; i tres anys més tard a Moscou i Tòquio, ficant-se, en cadascuna d'elles, entre les aglomeracions de la gent per conèixer-les a fons. Per la seva banda, el japonès ha explicat com el 1960 va descobrir l'obra de Klein, que el va influir tant com la lectura de Jack Keoruac i de l'activista James Baldwin. A partir d'aquí va començar a fer fotollibres (té més de 300 publicacions) amb la idea de fer “un collage del món” que el van portar a exposar el 1974 al MoMA de Nova York.

I en aquesta ciutat, on va néixer Klein, deu anys abans que ell, “és on hi ha el meu lloc preferit per fotografiar, Times Square, per la quantitat d'històries que hi passen de manera simultània i per la lluminositat dels anuncis. M'agradaria instal·lar una cabanya allà al mig i viure-hi”, ha assegurat Moriyama sobre aquesta plaça en alguna de les seves entrevistes; potser el lloc del món on la vida urbana arriba a cotes més altes, sempre que el coronavirus ho permeti.