La criminalització de la covid-19

Amb motiu de la crisi financera de l'any 2008, vaig escriure un article en què alertava del clam social per buscar culpables que acostuma a produir-se en situacions de crisis d'extrema gravetat, enfocat a l'àmbit de la meva especialitat professional, que és el dret penal econòmic, tendència que condueix a expandir la intervenció penal i que es concreta en més delictes, més penes i més culpables.

Tot i que algun cèlebre analista –pel qual, sigui dit de pas, sento una certa admiració– en un programa radiofònic en el qual jo no estava present em va titllar poc menys que d'endeví, al final el temps va venir a donar-me la raó. Pocs es podien imaginar llavors que s'adoptarien mesures penals tan dràstiques en matèria de delictes econòmics i delictes vinculats a l'activitat empresarial, com va passar amb les reformes del Codi Penal que van tenir lloc a Espanya els anys 2010, 2012 i 2015. I encara menys que algunes es farien sota l'impuls del Govern del PP, gens sospitós de prejudicis contra l'empresariat ni de vel·leïtats esquerranoses.

L'anàlisi del contingut d'aquestes reformes i de la seva aplicació als tribunals excedeix, en molt, de l'objectiu d'aquest article, però en altres àmbits que conformen la nostra realitat també s'ha pogut constatar que l'auge de la intervenció penal ha anat a més en detriment de l'acció política i ha acaparat el trist protagonisme que tots coneixem, justificat per a uns i injustificat per a uns altres, però en qualsevol cas lamentable, perquè la repressió per si sola és sempre una victòria efímera i mai una solució del problema de fons que actua com a brou de cultiu del delicte que es vol castigar.

Mentre estem immersos en una crisi sanitària i econòmica sense precedents, que afecta tothom i que està obligant els líders mundials més carismàtics a desdir-se de les seves paraules en qüestió d'hores, al nostre país alguns es continuen aferrant al Codi Penal per desacreditar la gestió de la resposta al coronavirus. En uns casos, moguts per raons d'oportunisme polític, i en d'altres, encara que siguin menys nombrosos, perquè creuen de bona fe que els jutges i els tribunals penals ens salvaran d'uns polítics i funcionaris que consideren uns ineptes i irresponsables.

Resulten preocupants el poc rigor i lleugeresa dels qui pretenen atribuir delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu, prevaricació i una llarga cadena de delictes als qui són al capdavant dels organismes públics que estan bregant amb aquesta catàstrofe i que han de gestionar una situació inèdita que ha desbordat i paralitzat el planeta. La gestió implica prendre decisions difícils i assumir riscos en uns moments de gran dramatisme i incertesa a tots els nivells i, per descomptat, cometre errors que lògicament es podran criticar i discutir.

En aquest context, s'endevina altre cop una insòlita fascinació pel dret penal i pels tribunals de justícia, com si fossin la panacea de tots els mals, creant el fals miratge entre la població, sens dubte afavorit per l'onada de populisme punitiu que ens envaeix, que els jutges ens redimiran de totes les desgràcies i calamitats, incloent-hi ara la pandèmia del coronavirus.

Malgrat la por i la inseguretat que ens causa la situació que vivim i de la tendència molt humana a buscar culpables, el recurs sempre fàcil al dret penal tampoc serà aquesta vegada la solució, sense que això suposi de cap manera ignorar ni desmerèixer la lògica indignació i el retret que puguin suscitar algunes conductes puntuals que caldrà investigar. El Codi Penal i els tribunals són l'última ràtio, però no la solució. Traslladar la gestió d'aquesta crisi a la jurisdicció penal només servirà per dividir-nos més del que ja ho estem i allunyar-nos d'una resposta eficaç, que segur que exigirà grans dosis d'audàcia i forts consensos a Espanya i a escala internacional.

Deixar-nos arrossegar per la voràgine criminalitzadora i jugar amb la constant amenaça del dret penal per fer demagògia i coartar l'adversari polític, sigui del color que sigui, per després treure rèdits electorals de la posada en escena, és un error greu i imperdonable. I també una nova expressió d'impotència i de misèria política i moral que, en un moment històric tan dramàtic i de tanta transcendència com aquest, no ens hauríem de permetre.

Josep M. Paret Planas és doctor en Dret Penal.