La primavera i la tranquil·litat de les aigües atreuen grans animals marins

L'arribada de la primavera amb aigües més calentes, els nutrients aportats al mar amb les riuades que va provocar el temporal Glòria i, especialment, el descens del trànsit i el soroll de les embarcacions a causa de la pandèmia, han fet que diversos exemplars de tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) i algun exemplar de la balena rorqual comuna (Balaenoptera physalus) s'hagin deixat veure a poques milles de la costa catalana. En alguns casos, en agregacions o petits grups de fins a tres individus, “una cosa que no és insòlita, però sí poc freqüent”, detalla Manel Gazo, director de Submon, organització dedicada a la conservació del medi marí, i professor de Zoologia Marina de la Universitat de Barcelona.

Des del dia 23 i fins a aquest dimarts hi ha hagut almenys cinc albiraments d'aquests dos grans animals marins. Dijous passat, una barca de pesca de Vilanova i la Geltrú va localitzar dos exemplars; l'endemà, dos vaixells van albirar dos taurons a unes quatre milles davant del cap de Creus. Com a pescadors que col·laboren amb el projecte Dofins de Tramuntana de Submon, van compartir els vídeos amb l'entitat i es van difondre per les xarxes socials. Aquest dimarts, un pesquer de Tarragona va albirar tres exemplars a unes 16 milles davant de la costa de Torredembarra i pescadors de Roses van localitzar un rorqual comú davant del cap de Creus.

“És l'època per veure'ls. Són animals migratoris, venen a la primavera quan hi ha més menjar i aquest any fins i tot més, per la quantitat de nutrients de les riuades de les últimes setmanes i del Glòria que van portar al mar”, explica el biòleg marí. Ara hi ha molta matèria orgànica en superfície i es produeix el que es coneix com a bloom fitoplanctònic, una explosió de vida. El sol i els nutrients fan créixer el plàncton vegetal, del qual s'alimenten els petits crustacis que formen el plàncton animal, que al seu torn alimenta aquests dos grans animals marins.

Destaca, a més, que qualsevol altre any el litoral català estaria freqüentat per embarcacions recreatives, però ara només hi ha els vaixells de pesca. “Existeix una realitat, hi ha menys trànsit d'embarcacions i, per tant, menys soroll i menys molèstia”, indica. I afegeix que, encara que no es pot demostrar que això estigui lligat directament a l'aparició d'aquests exemplars, “segur que hi ajuda”. Tampoc es pot oblidar, apunta, que “estem en un moment que hi ha més voluntat de veure les coses, hi ha més ulls mirant a tot arreu”.

Tant el tauró pelegrí com el rorqual comú s'alimenten de bancs de zooplàncton. Els primers neden amb la boca oberta, poden filtrar més de 2.000 litres d'aigua a la recerca de petits crustacis i copèpodes. Malgrat la seva grandària, ni mengen grans peixos ni són perillosos per a l'ésser humà. Són inofensius. A la costa catalana se solen observar en solitari o en petits grups, encara que no seria el més freqüent.

Aquest esqual de moviments lents, pell rugosa de color gris marró, nas punxegut i ulls petits viu a tots els oceans, tot i que prefereix aigües temperades d'entre 8 i 14 graus. És una espècie migratòria, per això a la primavera es pot veure en aigües costaneres prop de la superfície a la recerca d'aliment. Es desconeix d'on ve o on va, perquè pot nedar durant hores en aigües profundes. En les balenes és més fàcil perquè són mamífers que han de sortir a respirar i sí que es coneixen les rutes que fan. La costa catalana els ve de pas en la seva migració al mar Lígur. No neden amb la boca oberta, però també filtren l'aigua ingerint-la gràcies als plecs gulars.

Tots dos són els segons animals marins més grans del món, darrere del tauró balena i la balena blava. El tauró pot arribar a mesurar uns 8 metres i pesar 4 tones. El rorqual comú, la balena més habitual del Mediterrani, pot arribar a fer uns 20 metres i pesar 48 tones. Totes dues són espècies protegides i al catàleg espanyol d'espècies amenaçades al tauró pelegrí se'l considera en perill d'extinció i està “especialment protegit” al Mediterrani i a l'oceà Atlàntic Ibèric. Això implica que els pesquers que els capturin accidentalment no poden portar-los a bord, transportar-los ni desembarcar-los per posar-los a la venda. Han de retornar-los al mar com més aviat millor.