Miquel Roca, 80 anys d’un senyor de Barcelona

Catalunya era coneguda fa tot just una dècada com un oasi de pau política i de silencis còmplices en el qual movien els fils els pròcers d'una burgesia de tarannà moderat. Eren amics malgrat les diferències, coincidien en festes, en agradables estiuejos mediterranis, en patronats i en consells d'administració. El procés d'independència unilateral va arrasar aquesta classe dirigent que buscava l'entesa amb la resta d'Espanya. El passat 20 d'abril va celebrar el seu 80è aniversari un dels últims referents d'aquesta època: l'advocat i ponent de la redacció de la Constitució espanyola Miquel Roca.

La celebració va ser en la intimitat que obliga el confinament decretat per la pandèmia del coronavirus. Roca no va respondre a les preguntes d'aquest diari sobre si va poder bufar les espelmes acompanyat de la seva dona, Anna Sagarra Trias. És probable que els seus quatre fills haguessin de resignar-se a felicitar-lo des de la distància: el Joan, el primogènit i president executiu del bufet d'advocats Roca i Junyent; la Berta, gestora de comunicació; l'Agnès, interiorista, i l'Helena, directora de patrocini, mecenatge i esdeveniments del teatre del Liceu. Roca va explicar el 1994 en una entrevista a EL PAÍS, amb motiu del final de la seva etapa com a diputat al Congrés, que havia estat gràcies a ser avi que havia conegut millor els seus fills. “En aquests 17 anys i mig [com a diputat] els meus fills han crescut gairebé sense mi”.

L'amor entre Sagarra i Roca va sorgir en les vacances de joventut al Port de la Selva, el poble de la Costa Brava on l'advocat assegura que és feliç de debò. Roca, fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit avui desaparegut i que va liderar el seu mentor i al mateix temps rival Jordi Pujol, és un assidu del Port de la Selva, sobretot amant de sortides amb la seva barca. Discret, es deixa veure com un veí més comprant el pa o passejant pels carrers del municipi els dies en què la tramuntana no el deixa sortir a navegar.

La casa que té en aquesta localitat de l'Empordà és un dels seus béns més preuats, i va ser per ella que va tenir un disgust sonat, segons va explicar el periodista José Antich al llibre El virrey. Roca va encapçalar el 1986 l'Operació Reformista, una candidatura des de Catalunya per governar Espanya. Va rebre el suport de CDC i la col·laboració d'amics com l'avui president del Reial Madrid, Florentino Pérez, o l'empresari del sector de la publicitat Leopoldo Rodés. L'Operació Reformista va ser un desastre electoral i Rodés va exigir, per compensar la seva inversió econòmica en la campanya, que Roca li traspassés el seu habitatge del Port de la Selva, segons explica Antich. El polític va poder salvar la casa gràcies a la intervenció de Pujol.

Roca va néixer el 1940 a Burdeus, on el seu pare, el també advocat i polític Joan Baptista Roca Caball, es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Roca Caball va ser fundador del partit democristià Unió Democràtica i també directiu del FC Barcelona durant la República, una passió per l'equip blaugrana que va transmetre al seu fill. La família va tornar a Barcelona el 1941. El que fou un referent de la transformació democràtica d'Espanya va estudiar a Virtèlia, una escola amb un model d'educació progressista i cristià per a famílies benestants. A Virtèlia van coincidir alumnes com Roca, Pujol, l'arquitecte Ricardo Bofill, el publicista Lluís Bassat, l'exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza o l'exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall.

Roca va fer amistats per a tota la vida en aquella infantesa i en la posterior joventut combativa contra el franquisme. El despatx d'advocats de Roca és un dels més destacats d'Espanya per les grans empreses i cognoms de prestigi que representa. Un dels dos últims casos més populars del bufet va ser la representació de la Fundació Gala-Dalí en la falsa demanda de paternitat contra Salvador Dalí per part de la pitonisa Pilar Abel, que va desembocar el 2017 en la mediàtica exhumació del pintor. Més cèlebre encara va ser la defensa que va assumir Roca de la infanta Cristina en el cas Nóos. El judici va finalitzar amb l'absolució de Cristina però amb una sanció per responsabilitat civil a títol lucratiu dels delictes de malversació i frau, pels quals va ser condemnat a presó el seu marit, Iñaki Urdangarin.

Roca, un home de qui els seus aliats però també els seus rivals han destacat la capacitat de diàleg, ha mantingut una fluïda relació amb les màximes autoritats de l'Estat. El socialista José Antonio González Casanova va mantenir un estret contacte amb Roca en la lluita antifranquista i després durant els treballs d'elaboració de la Carta Magna. En les seves memòries, González Casanova apuntava a les suspicàcies que generava en el pare de Roca la implicació del seu fill en la construcció d'una nova Espanya: “El seu pare em va dir que el Miquel valia moltíssim però que era un botifler, terme despectiu utilitzat contra els venuts al nacionalisme espanyol”.

Quatre presidents del Govern espanyol li van oferir ser ministre; l'últim, José María Aznar. El mateix Roca ha destacat que l'ocasió menys formal va ser amb un desmotivat Leopoldo Calvo Sotelo, que l'hi va proposar durant un esmorzar, entre badalls. Allò no va impedir que un dels fills de l'expresident, Pablo Calvo Sotelo, sigui un dels advocats estrella del bufet Roca Junyent. Roca va explicar el 2017 a la periodista Gemma Nierga que no el preocupava no ser ministre, i que la seva il·lusió hauria estat ser alcalde de la seva ciutat, com ho van ser els seus bons amics Narcís Serra i Pasqual Maragall. Tots tres, hereus d'una burgesia il·lustrada i catalanista, van ser protagonistes de dècades d'èxits, com el naixement de la democràcia, l'autogovern de Catalunya o els Jocs Olímpics, una època que avui, no obstant això, és més qüestionada que no pas elogiada.