Llibres | Assaig

Susan Orlean
Traducció de Juan Trejo
Temas de Hoy
349 pàgines
19,90 / @ 8,99 euros

Què fa que les nits dels dissabtes siguin tan diferents de les altres? Això és el que la futura estrella del The New Yorker, de prosa exquisida que la traducció de Juan Trejo respecta, es proposa el 1985, viatjant per tantes comunitats dels EUA com va poder. I amb voluntat d’entomòloga i de treure històries extraordinàries de gent i situacions ordinàries —com demostraria amb el temps fixant-se en un delinqüent de flors (El ladrón de orquídeas), un mític gos del cinema (Rin Tin Tin) o els budells d’un estrany incendi (La biblioteca en llamas)—, passa nits amb adolescents i avis, amb decadents músics d’un bar d’Oregon, una cangur de suburbi... Però també amb interns d’una presó de Carolina del Nord o joveníssims soldats responsables de míssils nuclears a Wyoming. Cinc anys després, aquest meravellós exemple de Nou Nou Periodisme.

Robert Macfarlane
Traduccions d’A. Gombau / C. Cardeñoso
Angle / Lit. Random House
544 / 511 pàgines
23,90 / @ 10,99 euros

Les catacumbes de París, ciutat invisible de més de 300 quilòmetres de laberíntiques galeries subterrànies que durant el segle XVIII van acollir milers de morts, i que abans de ser transitades per la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial van ser fèrtil planter per al cultiu de bolets. O coves marines amb pintures rupestres a l’Àrtic. O cambres funeràries prehistòriques. O cementiris nuclears a Finlandia. Són apassionants els viatges a insòlites profunditats del planeta que l’escriptor britànnic treu a la llum amb sàvies cròniques, sense perdre de vista la superfície humana. Referent indiscutible en l’actual boom de la narrativa sobre la natura, l’autor de la celebrada Las montañas de la mentefon la seva propia experiència amb la d’artistes, exploradors o viatgers que al llarg de la Història han il·luminat aquests foscos subsols tan poc explorats.

Joseph Stiglitz
Traducció de J. Enrique Collyer
Taurus
496 pàgines
22,90 / @ 12,99 euros

És possible redimir el neocapitalisme, salvar-lo d’ell mateix? Potser socialitzant-lo una mica. És la tesi del Nobel d’Economia 2011, que defensa que la clau de la regeneració passaria per un “nou contracte social” entre mercat, governs i societat civil, fent jugar els poders públics i que aquests proposessin un programa social bàsic alternatiu: assegurances de salut, renda de jubilació, hipoteques... “La competència entre sector públic i privat trencaria el mercat”, sosté l’autor d’El malestar en la globalización, que, en canvi, no vol una renda bàsica universal: “Crec en el paper dignificador del treball”. També parla d’impostos a empreses per l’acumulació de dades de persones, o declarar-les bé públic. O sotmetre les tecnològiques a regulacions i impostos... Vaja, domesticar el capitalisme amb les seves armes des dels estats. Tot per “evitar una economia i una democràcia de l’1%, per a l’1% i per l’1%”.

Tim Wu
Traducció de Paula Zumalacárregui
Capitán Swing
504 pàgines
26 / @ 10,99 euros

Amb un cartell cèlebre, el govern anglès va elevar la mobilització dels paupèrrims 70.000 voluntaris per allistar-se a la Primera Guerra Mundial. Naixia la indústria de l’atenció, que s’estrenava convencent la gent de deixar el sofà illenc per anar al continent a morir a les trinxeres amb gasos verinosos. Des d’allà fins a les quartes pantalles (les dels mòbils), en repassa les ocultes estratègies de seducció aquest expert nord-americà en tecnològiques. Exassessor d’Obama i autor d’El interruptor principal,combina informació amb anàlisis que són bales de plata, com quan mostra com s’ha passat de la identitat compartida que concedia la televisió a la “nació de níxols” en què ens ha convertit la digitalització. I una reflexió inquietant: aquesta indústria ha passat de fer diners cobrant per l’espectacle a fer-ho revenent la nostra atenció. Són comerciants d’atenció...

Raül Garrigasait
Ara Llibres
280 pàgines
21,90 / @ 9,99 euros

Un tenia poc més de 40 anys, a punt de fer una gran fortuna i així poder exercir de mecenes “al servei del país”; un altre era a tocar dels 25 anys, hiperactiu, nacionalista i amb una intensa vida sentimental, i el tercer ja era un poeta, intel·lectual i hel·lenista seriós, admirat i temut... Són els antitètics Francesc Cambó, Joan Estelrich i Carles Riba, ànimes de la col·lecció de clàssics grecollatins en català Bernat Metge (1922), una fita europea que havia d’integrar la cultura catalana “dins l’Europa essencial”. Ho van fer, però les tensions van ser notables. Així es dedueix d’aquesta delicada crònica, que llisca des dels multitudinaris sopars que cada any pagava el mecenes a tot l’equip al Ritz a la ridícula i traïdora, per pudorosa, traducció de Catul. Ho fa possible la prosa del novel·lista d’Els estranys, alhora hel·lenista i responsable de La Casa dels Clàssics. Un petit must.