“Ens ha costat copiar els deures”

És dijous, vintè dia de confinament, i Johni Zang, 38 anys, majorista tèxtil, despenja de seguida el telèfon. Amb la seva feina com a importador en stand by, Zang, secretari general de la Federació de Corporacions Xineses d'Espanya, inverteix ara el seu temps a ajudar en la lluita contra el coronavirus amb material de protecció. “Guanyarem aquesta batalla, però fem-ho amb les menors baixes possibles”, demana. “Sense els nostres herois sanitaris protegits no ens en sortirem”.

Nascut a Zhejiang (Xina), Zang va arribar a Espanya amb quatre anys amb la seva família “rodamon”, que va treballar en restaurants i va passar per Madrid, Astúries, Huelva i Alacant fins a establir-se a Barcelona. Ara viu a Montgat amb la seva parella i els seus tres fills, de 16, 11 i 9 anys. En un castellà impecable, Zang diu que porta tota la vida aquí —“De la Xina no en tinc memòria ni records”—, que s'estima aquesta terra i que és on els seus fills creixeran i ell morirà. Per això li fa molt de mal el que ha vist: metges que s'han fet bates amb bosses d'escombraries o els que han reclamat ulleres de bussejador. “Els metges xinesos anaven vestits com per anar a la Lluna i aquí sembla que vagin despullats”, assenyala.

Després de l'experiència de Wuhan, Zang té la certesa que la gravetat de la Covid 19 és la seva immensa capacitat de contagi, que desborda els hospitals. Per això, fa setmanes va penjar un vídeo a YouTube amb un doble missatge: va convidar a fer servir mascaretes, guants i gel desinfectant i va fer una crida a la comunitat xinesa a donar material de protecció per a sanitaris i policies. Ja han fet 11 lliuraments als Ajuntaments de Badalona i Barcelona i les respectives guàrdies urbanes; als hospitals Clínic i Can Ruti o a comissaries dels Mossos d'Esquadra. I han intervingut en 26 altres operacions i importat mercaderia de la Xina.

Gràcies al seu domini del xinès, Zang s'ha convertit en una mena d'ambaixador que ha demanat als  contactes que té al seu país d'origen, on viatja amb regularitat, que inspeccionin el material. Ara actua de pont amb una comunitat evangèlica que vol donar i està implicat en l'arribada de metges xinesos a través de l'Ajuntament de Barcelona i el CatSalut. Dos hospitals li van demanar si coneixia proveïdors i s'ha topat amb l'enorme burocràcia. “El president diu una cosa; el de baix, una altra, i el que paga, una altra. I cal anar ràpid. Cada minut moren persones. Ara ja en són més de 12.000. La Xina és la fàbrica del món i tothom hi compra. I no entenen per què Espanya triga tant a reaccionar”.

La seva queixa és la falta de previsió de les institucions per prevenir aquest tsunami i que no informés bé la ciutadania. Zang, al febrer, va veure lògic que es cancel·lés el Mobile malgrat que el seu germà es va enfonsar en perdre la feina de mig any amb les cancel·lacions de Huawei; aquell mes ja va retirar els seus nens de l'escola quan va veure que només hi havia un pot de gel, i a primers de març es va posar la mascareta. “Em van dir que era un exagerat i un alarmista”, revela. Sota el títol Per què hem de portar mascaretes?, els comerços xinesos van penjar el dia 3 cartells informant que hi havia 150 positius a Espanya i 17 a Catalunya. I que per això els treballadors les farien servir per protegir-se ells mateixos i els clients. El dia 9 van tancar “per vacances”. “No podien posar que era per la Covid 19. No s'hauria entès. Van veure la manifestació del 8 de març i es van adonar que era imparable”, diu.

Mentre segueix amb les seves gestions, Zang veu canvis que s'han fet i que es consolidaran. A la Xina no estaven familiaritzats, diu, amb l'ús de les mascaretes i preveu que s'estendrà, com al Japó. Demana extremar les precaucions: ell surt de casa amb mascareta, guants, ulleres de bus, caputxa i en tornar deixa la compra fora i amb un esprai desinfecta les soles de les sabates, estén la roba al sol i es dutxa. Potser calia mirar i cal mirar a l'Est. Wuhan ha deixat lliçons: va reclutar 40.000 sanitaris. Van viure aïllats. “No hem fet els deures. Només calia copiar-los. Ens ha costat una mica, però confio que a final de mes s'aturin els contagis a gran escala. Anem pel bon camí”.