_
_
_
_

“Ens hem quedat, literalment, amb la maleta al carrer”

Desenes de dones que exercien la prostitució al macrobordell Paradise són expulsades de la pensió on vivien

Rebeca Carranco
Club nocturn Paradise
El club nocturn Paradise, a la Jonquera.Gianluca Battista

El Paradise, un dels prostíbuls més coneguts i més gran d'Europa, va tancar el 13 de març les portes per la pandèmia del coronavirus. A la seva pensió a la Jonquera (Alt Empordà) vivien desenes de dones. “Unes 90”, assegura una d'elles. De la nit al dia, es van veure sense res: “Ens hem quedat, literalment, amb la maleta al carrer”. El propietari de l'establiment, José Moreno, ha presentat un ERTO que afecta 69 treballadors. Entre aquests no hi consta cap treballadora sexual, amb les quals no l'uneix cap vincle laboral formal.

“El primer dia al carrer semblava que hi hagués un incendi, o una guerra de zombis. Estava buit”, explica aquesta dona, sobre el que va veure en sortir de la pensió, amb la maleta a la mà i sense saber on anar. “No vam tenir temps ni de pensar”. Retrata un escenari d'hotels tancats, carrers en silenci i ningú a qui recórrer a la Jonquera, la frontera entre França i Espanya, estranyament deserta aquests dies, sense les cues habituals als supermercats i a les botigues.

El Paradise és una atracció més de la zona: un macrobordell de 2.700 metres quadrats i 80 habitacions. Moltes de les dones que hi treballen també hi viuen. Fan “plaça”, com es coneix en el sector, i han d'estar com a mínim 21 dies per garantir-se un lloc al club. “Primer ens van dir que ens quedaríem aquí 15 dies”, explica, per telèfon i demanant anonimat, una d'elles des del pis on l'han acollit. Admet que va sentir certa desconfiança: “Vaig sospitar quan ens van dir que no tancava [la pensió]. M'havien dit que no era solidari. Això és un negoci i ell és un home de negocis”.

L'endemà, dissabte, les mamis, que gestionen les habitacions, van confirmar els seus temors: havien de marxar. Com a màxim, havien d'estar fora diumenge al migdia. “Almenys que ens hagués dit, quedeu-vos, que cadascú es busqui el menjar”, lamenta aquesta dona, d'uns 30 anys. Fins llavors, el club funcionava amb normalitat. Moreno assegura que no tenia més opció que tancar i al·lega que mantenir l'establiment suposa uns costos molt elevats, motiu pel qual ha presentat l'ERTO. "Hem sobreviscut fins ara, veurem què passa d'ara endavant”, diu.

“Tothom va començar a mirar d'anar cap on fos. La majoria, cap a casa seva. Les que no teníem família aquí, no sabíem què fer. Ens vam quedar mirant al cel”, continua explicant la dona, sense alterar-se, però molt preocupada per la seva situació. “No ens ha ofert absolutament res”, afegeix. Algunes dones han anat a viure a pisos a Figueres, algunes han tornat a Romania, d'altres han viatjat a França… L'única ajuda que han rebut ha estat de les “mamis de la cuina”: “Ens han ofert casa seva, però elles tenen un salari bàsic. Una no pot anar a menjar-se el seu menjar”.

Ella va viatjar a Espanya exclusivament per treballar al Paradise tres mesos i tornar al seu país. El bitllet de tornada ha estat cancel·lat. Tampoc té diners per comprar-se un vol quan sigui possible. L'últim amb el qual se'n podria haver anat, fa una setmana, valia 4.000 euros. “La meva família no pot ajudar, jo els ajudo a ells”, assenyala. Es planteja apropar-se al consolat del seu país. “Però estan pendents de les persones malaltes, i ho entenc”.

Les treballadores sexuals del Paradise paguen 80 euros per l'habitació (75 de lloguer més 5 de llum). El preu inclou el dinar i el sopar. Les dones que baixen al club després de les sis de la tarda han de pagar 90 euros. “La feina estava molt malament, es treballava dos dies a la setmana. I tu havies de pagar sí o sí l'habitació. Aconseguir els 90 euros no era fàcil”, relata, per la qual cosa no ha pogut ni estalviar. “És aterridor”, diu, sobre la situació actual. Però en cap cas es planteja saltar-se la llei i exercir pel seu compte en pisos.

“On van aquestes dones? A quins serveis socials recorren a demanar ajuda? La de la seva zona de referència, els diuen. Quin és la seva zona de referència? Mai n'han tingut cap perquè tenen moltes dificultats per empadronar-se”, lamenta Clarisa Velocci, de l'associació Genera, que aquests dies atenen per telèfon les treballadores sexuals que es veuen afectades per l'aturada i l'ordre de confinament. L'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, assegura que garantiran “qualsevol necessitat que tinguin, ja sigui d'allotjament o d'alimentació”. Explica que la policia local municipal va anar al club a comprovar la situació i que els van comunicar que les dones se n'havien anat a pisos a Figueres o amb la seva família. Afegeix que no han detectat que cap d'elles estigui vivint al carrer i que estan en contacte amb les associacions per al que necessitin. Fins ara, diu Martínez, no els han demanat ajuda.

Genera recomana a les dones que en cap cas treballin. “No hi ha cap manera que sigui segur”, repeteix Velocci, que subratlla que moltes estan al límit i els traslladen una “angoixa molt gran”. Algunes treballen fent videotrucades i cobrant per Paypal. "El sector està pràcticament aturat, com en totes les economies”, afegeix. Velocci critica la “criminalització bestial” que pateixen i demana més protecció: “Flexibilitzar al màxim les ajudes econòmiques per a dones en aquesta situació”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_