_
_
_
_

Els ‘coworkers’ se’n van a casa

El coronavirus sumeix en la incertesa els espais compartits de treball

Mar Rocabert Maltas
Espai Coworking Felisa a Barcelona.
Espai Coworking Felisa a Barcelona.

La majoria de coworkers han anat a treballar a casa. Malgrat que els espais de coworking poden continuar oberts extremant les mesures d'higiene i seguretat, la por del contagi que comporta una pandèmia s'ha estès i la majoria dels treballadors prefereixen quedar-se a casa, encara que s'enfilin per les parets. Els propietaris d'aquests centres de treball senten angoixa sense saber si poden continuar el seu negoci o si aquesta crisi els obligarà a abaixar la persiana. Dels més grans als més petits, tots pateixen pel que pugui passar mentre reben les primeres baixes d'usuaris i posen en marxa recursos en línia per atendre la seva comunitat.

“La gent va deixar de venir gradualment la setmana passada", explica Angie Porcel, propietària de Felisa Cowork, a Barcelona, un espai petit que comparteixen unes 16 persones. Tot i que el local no està tancat, només un professional hi continua anant a treballar “perquè viu al costat i està sol”, argumenta Porcel. Ja ha rebut la primera baixa per a l'abril. Algunes més poden suposar entrar en pèrdues. Com que sembla que la situació es pot allargar, Porcel estudia mesures per evitar la fuga dels coworkers, com una reducció de la quota, suport als qui més ho necessitin o demanar al propietari del local alguna mena d'ajustament del lloguer.

Mentrestant, aquesta petita comunitat de coworkers continua en estret contacte gràcies al món virtual, com la majoria de la gent. “Estem reinventant el valor que aportem a la comunitat des de casa”, detalla Porcel. La comunitat segueix unida amb diverses iniciatives que han posat en marxa, agafant la idea de l'Espacio Arroelo de Galícia, com l'esmorzar virtual per l'aplicació Zoom i altres sessions en línia per escoltar-se entre ells o compartir recursos per suportar millor el confinament. També utilitzen aplicacions per fer exercici, meditar, decorar o seguir consells de nutrició.

Más información
“El confinament ens fa conscients de la necessitat del contacte físic”
Vertigen al carrer davant de la pandèmia
Els pagesos exigeixen poder produir i distribuir aliments en condicions

A MOB, un coworking amb tres seus a la ciutat que suma més de 400 treballadors, també estan notant la crisi del confinament. Els espais estan oberts però hi van molt pocs professionals i ja s'han donat de baixa un 30% dels coworkers. Alejandro Papadopoulos, responsable dels espais MOB, explica que han reduït la franja d'obertura, han intensificat el servei de neteja i han imposat una sèrie de mesures d'higiene estrictes. Malgrat tot, només van una desena de persones a cada espai.

“La gent no vol sortir de casa”, explica Papadopoulos, confús per la incertesa. “No sabem què passarà; si això s'estén, la gran majoria se n'anirà”. De moment, han d'afrontar les mateixes despeses d'infraestructura mentre es veuen obligats a cancel·lar esdeveniments i lloguers de sales. Un dels seus esdeveniments importants és un mercat ambulant d'il·lustradors que es fa al juny, però encara no saben si el podran celebrar. També estan organitzant activitats en línia “perquè la gent pugui fer el confinament més suportable”. Companys que feien classes de ioga o meditació les continuen fent en línia, i estan preparant un programa més extens per oferir als coworkers.

Marc Navarro, consultor de coworkings, està a l'expectativa del que pugui passar. El sector “estava pujant com l'escuma” en els últims quatre anys a Barcelona, on es calcula que hi ha uns 400 espais, amb preus “disparats”. Per una taula fixa de treball als espais compartits més capdavanters es demanen uns 350 euros més IVA al mes. Assegura que la gran majoria de coworkings continuen oberts davant de l'estat d'alarma, però pocs professionals hi van. Els espais petits tenen una comunitat “més forta i poden fer més pinya”, però els seus contractes són mensuals i aquest confinament “els pot impactar més”.

En canvi, als més grans, com els flexwork, que tenen el 80-90% del seu espai dedicat a oficines, els contractes solen ser de 6 a 12 mesos i ara per ara la crisi del coronavirus els pot afectar menys. “Els grans poden patir problemes a l'hora de captar capital”, afegeix. La situació actual també s'ha carregat la conferència anual espanyola The Coworking Conference, prevista per al juny a València.

La consultoria immobiliària Savills Aguirre Newman assegura que “és molt aviat per anticipar conseqüències perquè tot depèn de la durada d'aquesta situació”. Creuen que hi haurà “baixes puntuals” perquè l'avantatge dels coworking és “precisament la flexibilitat per adaptar-se al moment del negoci”. Per això mateix preveu que “l'activitat es recuperarà amb agilitat una vegada es reprengui certa normalitat”. El confinament està servint perquè aquestes comunitats de professionals reforcin la necessitat de contacte i de compartir, “que és precisament un altre dels principals avantatges que aporten els espais de coworking a emprenedors i pimes”, afegeixen.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_