Torra irrita Colau en anunciar un centre cultural a la Rambla

L’inesperat anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de voler convertir en un centre cultural l'edifici de l'Antiga Foneria de Canons de la Rambla de Barcelona, va obrir dijous un enfrontament amb l’Ajuntament d’Ada Colau. L'immoble protegit, que fa 17 que està tancat, és propietat de la Generalitat i la idea de Torra és licitar un concurs públic per crear un equipament amb vocació “de barri, ciutat i país”. Fonts coneixedores del projecte van afegir que “la licitació tindrà en compte l'explicació dels drets humans”. L’Ajuntament va mostrar la seva “sorpresa i estupefacció” després de conèixer el pla.

“No es pot tenir un espai així tancat al centre de Barcelona”, va assegurar Torra a l'entrada de l'antiga Foneria, al final de la Rambla; un edifici de 3.000 metres quadrats d'estil neoclàssic que la Generalitat va comprar el 2003 al Ministeri de Defensa. Torra va explicar que el Departament de Cultura traurà a concurs la concessió en el segon semestre de l'any i s'espera que el guanyador de la concessió es conegui a finals del 2020. Segons el president el nou equipament “serà un espai social, cultural i educatiu”.

Preguntat directament sobre si li agradaria que el centre s'ocupés de la commemoració del referèndum de l'1-O, o de la suposada persecució de l'independentisme per part de l’Estat, Torra va evitar posicionar-se. El tipus d'equipament, va explicar, serà “el que les ofertes determinin”, seguint el plec de condicions. Fonts coneixedores del projecte, no obstant això, van assegurar ahir a aquest diari que es tindrà en compte en els projectes presentats “l'explicació dels drets humans”. Una portaveu de Presidència va assegurar que la formulació del plec “encara està oberta i que l’Ajuntament i les associacions també hi contribuiran”.

En absència de la consellera de Cultura, la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, va dir que el concessionari haurà de fer-se càrrec de les despeses de rehabilitació de l'immoble de quatre plantes, fet que comportarà una notable inversió. Això, d'entrada, limitarà segurament el nombre d'ofertes. Torra i Ibar van visitar l'edifici, però no ho va poder fer la premsa, al·legant “falta de seguretat”.

El president va dir que acabava d'explicar a l'alcadessa Colau de les seves intencions. Després de conèixer-se l'anunci, l’Ajuntament va respondre en boca d'alguns dels seus alts representants. El tinent d'alcalde de Cultura, Joan Subirats, va parlar d’“improvisació” per fer l'anunci “de sobte” i va dir que havia trucat a Ibar per conèixer més detalls i que li havia dit que “calia concretar-los”. “Hi ha rumors. Sembla que sí que hi pot haver alguna idea darrere de l'anunci”, va dir Subirats, prudent, en referir-se al fet que el guanyador del concurs es farà càrrec de la rehabilitació de l'edifici. El regidor de Ciutat Vella i Memòria, Jordi Rabassa, va mostrar la seva “sorpresa i estupefacció”, i va dir que l'edifici “és una peça clau de la Rambla”. “Després d'un procés participatiu de tres anys sobre aquesta via en la qual ha participat la Generalitat, sorprèn que no se'ns hagi informat de res”, va afirmar.

Subirats va concloure dient que l'Ajuntament “està disposat a no desvincular-se del procés” i a proposar “idees sobre l'ús” de l'immoble. Sobre si, arribat el cas, el Consistori podria vetar un ús que no estigués d'acord amb els interessos municipals, va dir: “És massa aviat, només coneixem l'anunci”. Subirats i Rabassa van recordar que en el pla d'equipaments de Salut, un dels CAP que ha de trobar nou emplaçament és el del Gòtic i que la Foneria era una opció. “El que necessita el passeig veïnal de la Rambla són equipaments de proximitat pensats per al barri, perquè els veïns no se sentin expulsats. Un concurs obert a la millor oferta no és la manera en un entorn fràgil com el de la Rambla”, va dir Rabassa.

La regidora d'ERC Gemma Sendra va recordar que el seu partit ha demanat el 2015 i el 2020 que l’Ajuntament compri l'edifici i que s'aprovi el Pla especial de la Rambla, en el qual es protegeix la Foneria, i va reclamar que “qualsevol projecte cultural tingui un mínim de consens”.