El contraban de La Hispano-Suiza

L’aparició del llibre del catedràtic Jordi Nadal La Hispano-Suiza(Pasado & Presente) convida a fer algunes puntualitzacions necessàries sobre un cas únic en la indústria espanyola.

La fàbrica Hispano-Suiza (HS) de París construïa els mateixos models que Barcelona, però després de les victòries en curses de 1910 i 1911, el seu producte principal van ser els esportius lleugers Alfons XIII. HS construïa els xassissos, que es carrossaven externament. Barcelona sí que carrossava els autobusos i participava en la creació de noves empreses de transport de viatgers aportant els vehicles, fins que la nova empresa els va poder pagar. La fabricació es feia per sèries, que eren normalment de 12 o 25 unitats, i cadascuna centrava tota l’activitat industrial del moment.

Marc Birkigt va ser un geni de la mecànica, però no tot van ser èxits. Abans de 1914 va dissenyar 23 motors diferents i molts van fracassar, amb un important dany econòmic per a l’empresa pel cost de desenvolupament i les pèrdues de producció ocasionades: els models sobrealimentats de 1912 no van arribar a competir i van suposar una seriosa amonestació a Birkigt, recollida en acta. Els De Luxe de 1913 haurien d’haver estat un èxit i van ser un fracàs per les fallades de motor; tampoc va funcionar el 16 vàlvules de 1914. Aquest any, però, HS va guanyar el concurs per al que seria el camió reglamentari de l’exèrcit espanyol, el 40 HP per a quatre tones, que es fabricaria durant més de 20 anys. Birkigt va ser un geni també gràcies a les oportunitats que li va oferir HS per als seus desenvolupaments.

El motor d’aviació del 1914 va ser conseqüència del tancament de fronteres per la Primera Guerra Mundial, que va deixar l’aeronàutica militar espanyola sense recanvis per als seus avions. El coronel d’aviació Pere Vives Vich es va dirigir llavors a HS per demanar-los que fessin un motor copiant algun dels existents, però la decisió va ser dissenyar-ne un de nou. El V-8 va néixer amb 150 CV; després, amb un reductor de velocitat va arribar a 200 CV, i més endavant naixeria el de 300 CV.

La Hispano, fàbrica d’automòbils i de material de guerra, es va muntar a Guadalajara per la consideració estratègica que el riu Ebre era la defensa natural davant una invasió. El 1919 es va crear La Hispano Aircraft per fabricar avions, però el final de la guerra i l’oferta d’avions militars nous a baix preu va suposar la seva desaparició.

Els xassissos d’automòbils de luxe es van començar a fabricar a França el 1919 i es carrossaven a fora. HS no va fabricar mai cotxes complets. Aquesta fabricació va ser important fins a 1929, quan la demanda es va reduir considerablement i els HS (com els Bugatti, Minerva, Isotta Fraschini) no podien competir amb marques que oferien carrosseries de fàbrica, suspensió independent i motors silenciosos. El 1936 HS França abandona la producció de xassissos d’automòbils.

El 1940 HS tenia el seu client principal en l’exèrcit de l’aire, subministrant canons de 20 mm, camions i motors V-12 d’aviació que s’havien de muntar amb els Messerchmitt i en els Heinkel fabricats sota llicència. El seu desenvolupament estava a càrrec de Birkigt, del seu fill Luis i d’altres tècnics francesos vinguts a Barcelona durant la guerra mundial. La HS de Barcelona no estava ben equipada per a aquesta fabricació i alguns components els portava de contraban de la fàbrica HS de Tarbes (França). Quan se’n va assabentar, el ministre de l’Aire, Juan Vigón, va donar l’ordre que tot l’equip francès sortís d’Espanya immediatament, i la HS de Barcelona va quedar en precari. Aquesta situació, juntament amb el projecte de l’INI d’una gran indústria de camions, superior a les capacitats de HS, va precipitar el final de l’empresa amb la venda dels actius i projectes a ENASA, que començaria la seva marxa industrial en aquelles instal·lacions.

Manuel Lage és doctor enginyer industrial i historiador de l’automòbil. Premiat amb el Nicolas Cugnot Award el 2008, 2016 i 2018, pels llibres sobre La Hispano-Suiza i Pegaso.