Animac recupera la memòria en totes les seves connotacions

“La paraula memòria està carregada de connotacions”, adverteix Carolina López, directora d'Animac, la mostra internacional de cinema d'animació que entre dijous i diumenge celebra al Teatre de la Llotja de Lleida la seva 24a edició sota el títol Càpsula del temps. La memòria, en moltes d'aquestes connotacions (“no només la política, també la social, la femenina, l'europea, fins i tot la tècnica”, en paraules de la directora), articula les diferents sessions i tallers que prendran el pols a un gènere en contínua evolució. De les 943 propostes rebudes en la convocatòria oberta, s'han seleccionat 187 films que, a més de les retrospectives i les seccions oficials, sumen 219 curtmetratges i 35 peces audiovisuals. S'hi podran veure set estrenes mundials, cinc estrenes internacionals (és a dir, primeres projeccions fora del país d'origen) i unes 40 a Espanya.

“L'animació té la capacitat de reconstruir el passat de manera poètica”, considera López. “Molt més enllà de la reconstrucció periodística o documental, l'animació pot expressar a la perfecció sentiments i moments subjectius a través de metàfores molt poderoses i simbòliques”. Per descomptat, en les temàtiques de les produccions, la memòria històrica té un lloc important. L'historietista i realitzador francès Aurel oferirà dissabte una conferència sobre el procés de treball del seu llargmetratge Josep. La pel·lícula, amb les veus de l'actor Sergi López i de la cantant Sílvia Pérez Cruz, narra la història de Josep Bartolí, dibuixant, pintor, escenògraf i combatent antifranquista que va creuar la frontera en finalitzar la Guerra Civil i va conèixer els camps de concentració francesos.

Una memòria més recent és la que plasma el búlgar Theodore Ushev en el curtmetratge experimental Barcelona de foc, que s'estrena avui dijous i que explica la visita del director a una Barcelona revoltada, la del mes d'octubre, els dies després de la sentència del procés.

Però la memòria també es toca des del punt de vista tècnic. “El que queda del carbonet quan es dibuixa per sobre, com fa William Kentridge, o la cera calenta que utilitza Ushev, són tècniques que reforcen el concepte de memòria”. El cineasta i productor d'Estònia (país de gran tradició en l'animació) Ülo Pikkov reflecteix a Body memory les deportacions a Sibèria a través de figures simbòliques, poètiques i tristes: figures humanes representades com a cabdells, de manera que estiren el fil i la persona acaba desapareixent”. Sense deixar rastre.

“Les noves generacions barregen els recursos digitals i analògics”, explica la directora d'Animac. “Així que hi ha un cert retorn a tècniques antigues, com feien Walt Disney o els millors de fa molts anys”.

El gènere té molt bona salut a Espanya. “La indústria de l'animació espanyola viu un molt bon moment”, assegura López. “N'hi ha prou amb pensar en la pel·lícula Klaus [premi BAFTA i candidata als passats Oscar]”. L'animador Fernando Moro, que ha participat en aquesta pel·lícula, oferirà la conferència L'impecable 2D de Klaus, on a més de desgranar els secrets de l'obra, repassarà els seus 30 anys trajectòria professional, en grans produccions internacionals, com Anastàsia o Astèrix i els víkings, en estudis com Fox o Warner Bros, o en la sèrie de la qual és director, Cleo & Cuquín.

Els joves tindran la possibilitat de presentar els seus projectes a professionals del gènere a l'Animac Campus. Els més petits també seran protagonistes: més de 10.500 nens i nenes participaran en els diferents tallers de la mostra. “No es tracta d'activitats infantils, sinó per a tothom”, subratlla la directora. És una cosa tan fàcil com donar bon exemple als nens: “De la mateixa manera que no els fem menjar porqueria, no els enverinem els ulls amb mal cinema”, diu Carolina López.