L’actuació de l’Ajuntament en els desnonaments enfronta Colau amb els jutges

L'actuació dels serveis socials i de mediació de l'Ajuntament de Barcelona en casos de desnonament a la ciutat ha provocat un enfrontament obert entre els jutges i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha esclatat aquest dimecres amb un intercanvi de retrets. Al desembre, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va instar l'Ajuntament a "donar instruccions precises als serveis socials municipals i especialment al SIPHO (Servei d'Intervenció en la Pèrdua de l'Habitatge i Ocupació), d'abstenir-se de fer actuacions que impedeixin l'execució" dels desnonaments.

Dimecres l'alcaldessa va fer pública una carta adreçada a la jutgessa degana en la qual defensa els professionals que intervenen en els llançaments i afirma que continuaran actuant per evitar que famílies vulnerables perdin l'habitatge. La jutgessa degana, Mercedes Caso, que també és ponent de la Sala de Govern del TSJC, ha respost considerant "que és indispensable l'actuació dels serveis socials", però ha assenyalat que "hi ha hagut actuacions d'aquests serveis que no s'han adequat al protocol". "No han ajudat a complir l'ordre judicial, sinó més aviat el contrari", ha afirmat.

La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha estat molt dura i ha criticat la comunicació del TSJC. "És un absolut despropòsit i un contrasentit que des d'algun sector de la cúpula judicial es qüestioni que l'Ajuntament posi un servei d'aquest tipus i no qüestioni pràctiques absolutament il·legítimes, com són els desnonaments oberts (sense data d'execució) o els dispositius policials desproporcionats que s'envien a desnonar famílies vulnerables". També en la seva carta l'alcaldessa qüestiona els desnonaments oberts i els dispositius policials, que entén que tenen un "desplegament excessiu" d'agents antidisturbis. Des de la seva creació el 2015, la SIPHO, on treballen 18 professionals, ha atès 10.000 famílies. El 2019 es van atendre 6.400 persones.

Malgrat que l'avís del TSJC del desembre cita tres casos de desnonament concrets en els quals entén que els serveis municipals van dificultar la tasca de la comissió judicial, la regidora ha assegurat que "no" li consta "que passés res fora de l'habitual respecte als milers de processos de mediació davant d'un desnonament en els quals actuen les SIPHO".

La intervenció dels serveis socials de l'Ajuntament en els desnonaments ha generat controvèrsia des de fa anys. La seva actuació es remunta al protocol que cita la degana i que tant el TSJC com el Consistori demanen revisar. Es va signar el 2013, amb Xavier Trias d'alcalde, per part de l'Ajuntament, el TSJC, la Generalitat i els col·legis d'advocats i procuradors. En el text les parts s'instaven a comunicar-se la informació sobre cada cas, per tenir temps d'activar els serveis socials, la intervenció dels quals, en el text, està prevista per "auxiliar" les comitives judicials, encara que en la majoria dels casos atenen les famílies. A més, els professionals municipals fa anys que demanen no haver d'anar als desnonaments, perquè afirmen que no és el seu paper.

En la seva carta, Colau respon a la jutgessa degana que l'Ajuntament "continuarà utilitzant totes les eines per fer front a l'emergència habitacional" i que el SIPHO és un servei que des del 2015 treballa per "prevenir desnonaments de famílies vulnerables a través de la negociació amb la propietat que les acompanya en els tràmits durant tot el procés". Si el treball per evitar els desnonaments no fructifica, també estan presents en els llançaments.

Després de la carta de Colau, Caso ha afirmat que entén que "l'alcaldessa surti en defensa dels seus serveis socials. Les institucions valorem les activitats dels serveis públics", però ha alertat que "els jutges estan sent molt flexibles en l'aplicació de les seves pròpies resolucions". Finalment, ha demanat que es compleixi el protocol signat entre el deganat i el Consistori, "i que es revisi si és necessari".