Educació preveu 145 milions perquè la concertada avanci cap a la gratuïtat

El Departament d'Educació admet que l'escola concertada està infrafinançada i calcula en 145 milions l'aportació necessària per assegurar-se que aquests centres avancin cap a la gratuïtat. Així ho recull la memòria econòmica del nou decret de concerts, que dimecres va sortir a exposició pública i que actualitza la normativa –l'anterior és del 1993– i té com un dels seus objectius “garantir la gratuïtat real dels ensenyaments obligatoris impartits als centres concertats”. La nova normativa també recull els principis d'escolarització equitativa i gratuïta del pacte contra la segregació escolar.

L'escola concertada fa anys que denuncia que està discriminada pel que fa al finançament, ja que rep menys recursos de la Generalitat que la pública, però té les mateixes obligacions. Segons el sector, mentre la pública percep 6.000 euros per alumne anualment, a la concertada només n'arriben 2.000 euros. Per compensar, la concertada cobra a les famílies quotes per diferents conceptes (aportacions a les fundacions, serveis complementaris, material...), que segons la normativa són “voluntàries”, però “imprescindibles”, segons la concertada, per a la seva supervivència. Educació, en mans d'ERC, ha mostrat objeccions a aquestes quotes, però amb la boca petita, ja que fins ara era la manera de compensar la falta de recursos de la Generalitat.

Els primers càlculs del Departament eleven a 145 milions la inversió necessària per equiparar el finançament entre tots dos sistemes, la qual cosa suposaria un increment del 12% de la partida prevista per a concerts en els futurs Pressupostos del 2020, que és de 1.160 milions. En concret, la memòria del decret admet que caldrien 1.817 professors a primària i secundària, la qual cosa es tradueix en un cost de 72 milions. A això caldria afegir-hi 65 milions de despeses de funcionament (per a material i manteniment de les instal·lacions) i 7,4 milions per als contractes programa destinats a alumnes amb necessitats educatives.

Pilar Contreras, directora general de Centres Concertats de la Generalitat, apunta que es tracta d'una xifra provisional i que la definitiva sortirà de la comissió que actualment estudia el cost de la plaça escolar. I admet que no hi ha calendari per injectar aquests 145 milions. Les patronals consideren “insuficient” la xifra i demanen uns 20 milions més. I lamenten la “indefinició”. “El decret ens obliga a fer certes actuacions, però no tindrem el finançament”, critica Miquel Mateo, de la Fundació Escola Cristiana. “Demanem un compromís formal sobre aquest increment perquè els nous Pressupostos no inclouen ni un euro més”, es queixa Agustí Guillén, de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament.

Segons l'esborrany de decret, les escoles concertades estaran obligades a “impartir de manera totalment gratuïta els ensenyaments objecte de concert […] En conseqüència, no podran percebre de les famílies cap tipus de quantitat associada a conceptes que, directament o indirectament, comportin una contrapartida econòmica de la citada activitat”. Igualment, estableix que les aportacions que les famílies fan a la titular de l'escola, fundacions o associacions, així com les quotes de les activitats complementàries (la coneguda com a sisena hora) han de ser “de caràcter voluntari i no discriminatori”. Tot i això, la directora general de centres públics nega que es busqui eliminar les quotes. “No plantegem la gratuïtat al 100% de la concertada, perquè en la pública tampoc existeix. El que busquem és reduir les diferències”, admet Contreras. Algunes patronals no es pronuncien obertament sobre l'eliminació de quotes, però Escola Cristiana considera que “quan l'Administració cobreixi el finançament, les quotes que suplien aquest dèficit hauran de desaparèixer”.

La concertada rebrà dues vies de finançament: l'anomenat mòdul general (amb el qual es financen les despeses de manteniment dels centres) i l'addicional, que s'articularà amb els contractes programes, que substituiran les actuals subvencions per atendre els alumnes amb necessitats educatives. El contracte programa ofereix més estabilitat –dura igual que el concert– i l'import variarà segons l'esforç del centre per combatre la segregació. “Com més responsabilitat social, més finançament públic”, resumeix la normativa.

Requisits

Tenir a les seves aules la mateixa proporció d'alumnes en situació socioeconòmica desfavorable que la resta de centres de la zona serà un dels requisits per mantenir el concert. Però també complir l'escolarització mixta. ERC s'ha mostrat sempre contrària a finançar les escoles que separen els alumnes per raó de sexe, la majoria vinculades a l'Opus Dei, i el conseller Josep Bargalló està disposat a dur-ho a terme. “Al març no es renovaran els concerts a aquestes escoles”, afirma Contreras. La directora general afegeix que s'aplicarà la Llei d'Educació –que ja prohibeix aquesta separació–, ja que el decret de concerts no s'aprovarà fins abans d'estiu, si la situació política i les eleccions no hi interfereixen.