El soterrament de la Gran Via a l’Hospitalet començarà el 2021, amb dos anys de retard

L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, s'ha fixat com a meta convertir la segona ciutat de Catalunya en la capital europea de la biomedicina. Abans d’aconseguir aquest objectiu, tanmateix, la socialista necessita soterrar la Gran Via en el tram entre la plaça d’Europa i el riu Llobregat. La idea és aprofitar l’espai que quedaria lliure a la superfície per atreure empreses del sector en aquesta zona. L’obra s’havia d’iniciar l’any passat i acabar-se el 2022; però, com a molt aviat, els treballs no començaran fins al gener de 2021.

Les obres de cobertura de la Gran Via havien de començar a ser realitat el primer semestre del 2019. No ha estat així i el calendari s’ha vist modificat. “D’aquí a un any ja començarem a veure les grues i després anirem fent per trams”, assegura Nuria Marín en una conversa amb EL PAÍS. L'alcaldessa del PSC confia que el clúster biomèdic en què vol convertir la zona estigui en funcionament el 2030. Aleshores han d’estar construïts els edificis, el finançament dels quals serà privat.

Marín assegura que es tracta d’un projecte ambiciós que està en mans del Consorci de la Gran Via, integrat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Generalitat de Catalunya. “La nostra idea és que s’instal·li a la ciutat un gran clúster biomèdic. Prèviament cal dur a terme els treballs de depressió de l’actual Gran Via des de la plaça Europa fins al riu Llobregat. Després soterrarem i unirem de nord a sud l’avinguda en quatre o cinc punts, creant un espai de 600.000 metres quadrats per construir a sobre empreses”, explica Marín.

L’alcaldessa afegeix que el pla director de l’obra faraònica ja està aprovat i “els projectes d’urbanització i soterrament” estan a punt d’aprovar-se. El pressupost total de la reforma de la infraestructura viària supera els 175 milions d’euros.

L’alcaldessa afirma que les empreses del sector acudiran a la zona atretes per un espai on ja hi ha infraestructures de prestigi internacional: l’hospital de Bellvitge, l’hospital Duran i Reynals, el centre d’investigació Idibell, l’Institut Català d’Oncologia o el campus de medicina de la Universitat de Barcelona. “Els estudis que tenim entre mans calculen que es generaran més de 20.000 llocs de treball en el sector farmacèutic i biomèdic. Cal recordar que és un lloc estratègic a mig camí entre l’aeroport i Barcelona i amb una excel·lent connexió de metro”.

El sanitari és el primer sector econòmic de l’Hospitalet, segons el Consistori: genera 14.000 llocs de treball, hi ha 1.200 investigadors i 54 empreses que facturen 2.275 milions d’euros. Marín celebra que compta amb el suport de la Generalitat, però també del Ministeri d’Indústria i de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. “Això no és una qüestió de majories i minories, tots hi estem d’acord”, adverteix.