L’equip ha deixat de sostenir el club

El Barça s'ha descapitalitzat d'una manera tan alarmant amb el temps que ara mateix sospira per guanyar un partit de Copa contra l'Athletic perquè té por que se li escapi la Lliga. Amb prou feines ha gaudit dels últims vuit títols guanyats sobre onze perquè estava obsessionat amb la Champions. Ara, no obstant això, el Madrid li disputa la jerarquia domèstica des que va perdre el liderat a Mestalla. Ja no es parla de jugar sinó de la necessitat de salvar el partit de San Mamés. Les expectatives s'han rebaixat perquè al Camp Nou s'ha tocat fons.

Más información

Messi contra Abidal, crema el Barça

Quique Setién substitueix Valverde

El club ha viscut molt de temps de rendes, sostingut per l'equip: es tractava de patir només pels títols que es descomptaven; l'equip ha tingut després un llarg període de bonança, recolzat en Messi: la pilota al 10 i a passar per caixa sense necessitat d'esforçar-se, i finalment Messi ha explotat i han cedit al mateix temps l'equip i el club, ara mantinguts pel discurs serè d'un entrenador de qui la il·lusió de nouvingut pot més que les trames teixides per un Barça autodestructiu. La situació té difícil remei perquè el president busca culpables i no solucions, condicionat per les eleccions del 2021.

L'última vegada que va afrontar una crisi semblant va ser el gener del 2015, quan Messi se les va haver amb Luis Enrique, i llavors Bartomeu va optar per avançar els comicis i destituir el director esportiu, Zubizarreta. Ara podia optar per la mateixa recepta, que al cap i a la fi l'ha portat a conquerir el triplet amb el trident: Messi, Neymar i Luis Suárez. Passa que Neymar no surt del PSG, Suárez està lesionat i Messi té cinc anys més i, a més, s'ha cansat que se l'invoqui en el bon i en el mal sentit després de sentir-se assenyalat per Abidal.

L'equip titular ha envellit i el club s'ha empobrit amb la sortida d'alguns directius de pes i de diferents executius reconeguts professionalment, com si res fos transcendent, ni se sabés destriar fins i tot entre el que és important i el que és banal, mentre aguantés la bandera de Messi. L'únic pla de la directiva de Bartomeu consistia a fer feliç el 10. Així que ha fracassat des del moment en què l'argentí s'ha enfurismat per la incapacitat de la junta de construir un equip que competís amb garanties per la Copa d'Europa.

Al capdavall se sap que a Messi li hauria agradat repatriar Neymar, un desig que s'utilitza per criticar una política esportiva especialment erràtica en els fitxatges i molt qüestionable en la gestió dels recursos econòmics, una circumstància apreciable en projectes com l'Espai Barça. Els retrets del vestidor a la directiva són tants com els de la junta cap als jugadors, acusats de ganduls i plens de diners, una fractura que ha ampliat la intervenció d'un interlocutor seleccionat com és Abidal.

El secretari tècnic va treure pit després de ser beneït per Bartomeu i va fustigar els seus excompanys al mateix temps que qüestionava Xavi. No hi ha intermediari que valgui quan les dues parts estan tan atomitzades i manquen d'un portaveu únic i reconegut, uns i altres amb por de Messi, sense saber com sortir d'un conflicte que paralitza el Barça. No és una crisi qualsevol per la singularitat del club i, per tant, difícilment se soluciona només amb dimissions o eleccions, sinó que demana una reflexió sobre el futur del FC Barcelona.

La sensació és que s'ha esgotat el model de club i d'equip sortit de les eleccions del 2003. L'entitat necessita un pla sòlid de viabilitat per sobreviure a la jungla que és avui el negoci del futbol; necessita una direcció forta per capitalitzar-se després que les societats mixtes tan catalanes hagin deixat de ser una referència social, econòmica i esportiva; requereix d'un lideratge indiscutible per competir amb rivals poderosos sense ser una societat anònima i trobar alternatives enginyoses, com va ser Unicef. No és una qüestió que competeixi només a Bartomeu perquè el context global juga en contra del Barça. El model d'equip, per contra, ha estat liquidat per la directiva, obsessionada amb la idea que l'estil ha caducat i s'imposa el manual del Liverpool. Abans corria la pilota; ara han de volar els jugadors, mal assumpte per a la Masia. S'han carregat l'equip i sense equip es poden carregar el club.

L'animadversió, i de vegades l'amoralitat, han viciat tant el Camp Nou que el Barça necessita capitalitzar-se també ideològicament per sortir de la contaminació i posar fi a les revenges nascudes des de l'èxit de Laporta-Rosell.