Els experts demanen 137.000 pisos més per a l’àrea de Barcelona

La gran Barcelona es comença a quedar petita i el planejament urbanístic per als propers anys no posa remei a aquest problema. Així ho han denunciat els col·legis professionals d'arquitectes, economistes i enginyers, que han presentat al·legacions al nou Pla Director d'Urbanístic Metropolità (PDUM) en considerar que, malgrat la falta d'habitatges a l'àrea metropolitana de Barcelona, el nou document impedeix ampliar les zones urbanitzables. Els col·legis professionals denuncien que el PDUM apunti que entre el 2017 i el 2042 es necessitaran 253.000 habitatges i que només es reservi espai per a 116.000.

Els professionals critiquen també que el document tampoc reserva espai per a futures línies de ferrocarril. El Pla General Metropolità (PGM) és l'eina de planejament urbanístic aprovada el juliol del 1976 i que des de llavors ha marcat el sistema territorial dels 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un espai que envolta la ciutat de Barcelona i s'estén des de Castelldefels fins a Montgat a la costa i fins a Corbera de Llobregat, Castellbisbal o Barberà del Vallès a la zona interior. Han passat 43 anys de la redacció del pla i durant aquest temps s'hi han fet fins a 1.200 modificacions.

El document ha quedat obsolet i des del 2015 el govern metropolità treballa en un nou projecte batejat com: El Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) i que marcarà les bases urbanístiques d'aquests 36 municipis durant els propers anys. El document preliminar destaca, entre altres consideracions, que es preservarà el sòl agrícola i forestal, que representa el 55% de la superfície metropolitana. D'aquesta manera, el creixement dels 36 municipis s'ajustarà a les capacitats actuals de cada municipi sense poder expandir-se per les zones agrícoles.

El document previ del PDUM ja ha estat finalitzat i sotmès a informació pública fins divendres passat. Els col·legis professionals d'Arquitectes, Economistes, Enginyers de Camins, Canals i Ports i el d'Enginyers Industrials han presentat al·legacions conjuntes contra el document al·legant que, malgrat la voluntat de marcar unes noves regles sobre les quals construir el futur dels municipis, el PDUM no té una “visió de futur”. “El pla assegura que caldrà 253.000 nous habitatges entre el 2017 i el 2042 quan els terrenys urbanitzables de l'AMB són molt pocs i amb el planejament vigent només se'n podrien construir 116.000, cosa que suposaria que 137.000 habitatges s'haurien de ressituar fora de l'AMB”, va destacar ahir dilluns Robert Juvé, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

El document d'al·legacions que han presentat els col·legis professionals critica que el PDUM no hagi incorporat com a alternativa “l'augment de l'edificabilitat i l'augment de la densitat” d'algunes zones urbanístiques (fer més alts els pisos existents). Tot plegat fa sospitar que els 137.000 habitatges que no encaixen dins de les zones urbanitzables de l'AMB es ressituaran fora. A més, el PDUM planteja que en compliment de la Llei 18/2007 s'ha de construir un percentatge de pisos de protecció oficial equivalent al 15% de tot el parc habitatge. “Això vol dir que es necessita l'equivalent a 194.000 habitatges protegits quan tot el potencial de creixement vigent és de 116.000 habitatges”, denuncien les al·legacions.

Els membres dels col·legis professionals denunciaven que els límits administratius de l'AMB no s'ajusten als de la “regió metropolitana”, molt més extensa i que inclouen infraestructures i llocs d'activitat econòmica, com la C-32, l'eix Llobregat, el front marítim, l'eix Besòs i la B-30. Agustí Jover, el secretari de la Comissió Intercol·legial de Territori i Urbanisme (integrada per tots els col·legis professionals) va emmarcar la Regió Metropolitana com “les set comarques que envolten la ciutat de Barcelona”. Jover va criticar que el nou PDUM no aborda la “governança del territori” ni les futures relacions de col·laboració entre administracions i empreses privades.

Jordi Julià, del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, lamentava ahir que el PDUM aposti per un creixement elevat de la xarxa d'autobusos: “Falta una anàlisi de les xarxes bàsiques de mobilitat d'alta capacitat tant viària com ferroviària. Si el ferrocarril ha de ser la peça clau del nou model de mobilitat, el PDUM hauria d'entrar a definir la xarxa actual i la futura i reservar espais per a tallers, cotxeres, terminals de mercaderies…”.