Les platges després del temporal Glòria: més sorra no és la solució

“Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix”, deia Einstein. El temporal Glòria, amb una força excepcional, ha obert els ulls als escèptics. El canvi climàtic ja és aquí. Els científics preveien fenòmens extrems a partir del 2050, però s’han accelerat. Ara experts i polítics coincideixen que, en connivència amb la natura, caldrà resoldre què cal fer amb platges, passejos i espigons que desapareixen a cada temporal i no repetir errors. Admeten que limitar-se a reparar els danys i a tornar a posar sorra a les platges, com s’ha fet fins ara, no és la solució.

El temporal ha causat danys valorats en 55 milions d’euros al litoral espanyol, 13 dels quals a Catalunya. La força del Glòria ha encès les alarmes i s’està començant a constatar que no es pot viure d’esquena a la natura i, aquesta vegada, alguna cosa podria canviar. El Govern està treballant per adequar la costa a l’amenaça real del canvi climàtic amb “solucions basades en la natura com a eina fonamental”.

“La principal garantia davant de fenòmens extrems són les barreres naturals. On les hem canviat o eliminat, creix el risc”, diu el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. El ministeri pretén augmentar la protecció i evitar la destrucció d’ecosistemes costaners. Després d’inventariar els danys i avaluar costos prendran mesures per restablir la “normalitat”. Anuncien una anàlisi cas per cas i plans de protecció a diferents trams que respectin els deltes o els sistemes dunars i, a llarg termini, retardin les construccions.

Des de la Generalitat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, també ha anunciat l’avaluació de danys i la reparació dels desperfectes buscant solucions adaptades al canvi climàtic. A més, va deixar clar que “el litoral no tornarà a ser com era abans d’aquest episodi”. El Govern està en contacte amb els agents del territori, el Govern central i els científics per posar en marxa estratègies de futur viables i sostenibles.

El gerent de l’Associació Costa Brava-Centre, Martí Sabrià, espera que “la pressa i falta de planificació” no facin refer les infraestructures fetes malbé tal com eren abans de la borrasca. “Tornarem a aixecar murs entre la sorra i els passejos, a omplir de sorra les platges i no plantejarem inversions més cares i amb més garanties”, lamenta. Per al president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbregas, la reconstrucció no ha de ser “amb vista a la nova temporada turística, sinó pensant en la consolidació del sector com una de les principals fonts de desenvolupament en les pròximes dècades”.

Alcaldes oberts al canvi

Les localitats que viuen bàsicament del sol i la platja, una vegada arreglada la costa, també estan obertes al canvi, en la mesura del possible. Imma Colom, alcaldessa de Tossa de Mar, on fa falta molta sorra, considera necessària “una valoració seriosa per buscar possibilitats de futur amb un equilibri entre interessos econòmics i sostenibilitat”.

De la mateixa manera, l’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, afirma que necessiten el passeig –amb destrosses valorades en 2,3 milions d’euros–, però aposta “per fer-lo perquè pugui aguantar, o que no tingui tant cost reparar-lo en el futur”. “Hem fet un pas enrere, potser és el moment de fer-ne dos cap endavant”, assenyala.

Per a Rafael Sardà, investigador del CEAB-CSIC i expert en canvi climàtic, s’ha gestionat molt malament el medi natural i s'ha d’acabar “el dia de la marmota”.

Fenòmens com el Glòria augmentaran i cal adaptar-se. “Les coses no es poden fer igual, el model territorial de relació amb la natura ha canviat”, indica Sardà. La solució, recepta, “no és trucar i demanar sorra, és investigar cas per cas per què se’n va i com arriba a cada platja”. Si dels rius o de l’erosió de les roques. Sardà aposta també per un sistema dunar.

“Si col·loques un passeig on hi hauria d'haver les dunes, fas que la sorra es perdi”. El Glòria, combinat amb “un model d’ocupació del territori anàrquic”, ha tingut importants conseqüències humanes i econòmiques que “no han estat pitjors gràcies als serveis d’emergències; seria irresponsable no aprendre lliçons d’aquest episodi”, afirma.

De la mateixa opinió és el geòleg David Brusi. Creu que cal fer “una interpretació geològica de les platges, com a espai de transició canviant, entre mar i terra, i analitzar-les de manera transversal una per una”. “El risc són les interferències entre l’activitat humana i els processos naturals”, assegura. En platges sense interferència humana “hi ha una gradació natural, un cordó dunar posterior que permet una reconstrucció natural més fàcil”, insisteix. “Científics i urbanistes han de contribuir a les decisions dels polítics i a no malbaratar recursos públics”, puntualitza.

El biòleg del Parc Natural del Montgrí-Medes Boris Weitzmann i el director dels Aiguamolls de l’Empordà, Sergi Romero de Tejada, aposten per “reforçar els sistemes naturals i que siguin els nostres aliats”. A Torroella de Montgrí-l’Estartit, on està funcionant a la perfecció, van desurbanitzar una urbanització de 1.350 habitatges projectada als anys vuitanta.

El canvi climàtic és una realitat basada en dades. Entre altres certeses, els experts indiquen que l’alteració del balanç energètic terra-atmosfera provoca que augmenti la calor de la superfície terrestre, de l’atmosfera i en conseqüència la temperatura del mar. Implica el desglaç i un augment del nivell del mar. En un futur, hi haurà cada vegada més fenòmens extrems en menys temps. En els últims 250 anys el canvi climàtic ha provocat un augment d’un grau de la temperatura de la Terra i els experts auguren que el segon grau arribarà en 25 anys. Borrasques més freqüents i dures faran que un fenomen extrem com el Glòria perdi la seva excepcionalitat.