Punyals espirituals de Tàpies

“Quan submergeixo la planxa de coure en una cubeta d’àcid nítric, en aquell moment l’àcid és el meu ganivet”, va dir el 1988 el pintor Antoni Tàpies (1923-2012), en un moment en què experimentava amb passió i intensitat, com va fer sempre, amb la calcografia que obtenia després de submergir el metall en la solució química per aconseguir el mateix resultat i aspecte que obtenia amb els dits i amb els pinzells, però aquesta vegada amb el líquid viscós i corrosiu. Entre els temes que va dibuixar en el coure, la majoria dels que formen part del seu corpus que li han donat personalitat i caràcter: la creu, les parts del cos —sobretot els peus, siluetejats o les petjades—, les xifres, les lletres i els objectes quotidians que evoquen alguns dels temes que li preocupaven com la consciència de viure, el comportament humà, la relació amb l’univers, el sexe i la mort.

De tot això va la sorprenent exposició Antoni Tàpies. L’àcid és el meu ganivet, que ha obert les seves portes a la Fundació Antoni Tàpies (fins al 24 de maig). És sorprenent per la qualitat de les obres i pel fet que Tàpies assumís reptes tan impressionants com crear gravats de dos per dos metres i tres per dos, com la majoria de 20 enormes obres que poden veure’s en els nivells 1 i 2 de la fundació barcelonina.

“Tàpies entenia l’art no com un bàlsam, sinó com un mitjà per sacsejar el pensament, com un ganivet per rascar en la consciència de l’espectador”, explica Núria Homs, conservadora de la Fundació Tàpies i comissària de la mostra que no ha dubtat a escollir per obrir l’exposició la impressionant Daga, de 1988, en la qual una enorme arma blanca de color negre i empunyada sembla amenaçar a tot aquell que la miri. “Utilitza dos elements de la iconografia budista que tant li agradaven; la daga, que combat la insatisfacció i el sofriment que arrela en el desig, l’aversió i la ignorància i la síl·laba hum, que s’utilitza en la meditació amb la finalitat de purificar l’odi i l’agressivitat, i convida a la compassió”, explica l’experta.

L’obra, en tons ocres i negre, impacta per la seva força i les seves dimensions, com la majoria de les 17 peces que ha cedit la família del pintor —emmarcades fins i tot— per a la mostra i que fa un parell de dècades que no s’exposaven. Totes estan realitzades entre el 1988 i el 1990 i deixen clar com li agradava experimentar a Tàpies i no s’acovardia amb el risc. “Les obres mostren la subversió que l’artista va fer de les tècniques tradicionals per obtenir les mateixes textures que a la pintura”, assegura Homs. “També, el fet de poder tenir una difusió social més gran amb la seva obra i que les seves idees i pensaments arribessin a més públic i tinguessin una incidència més gran”. I recorda: “Per al cartell de la Mercè del 2002 va escriure quatre paraules: Cantar, conèixer, estimar, servir, perquè per a ell l’art d’avantguarda havia d’estar al servei de la societat”.

Totes les obres que poden veure’s en aquest nivell 1, on s’han recuperat dues de les parets que es van eliminar en l’exposició de postals d’Oriol Vilanova el 2017, són “tan tapianes”, comenta Homs, com la primera i no hi ha dubte de qui és el seu creador. “En la majoria va haver d’utilitzar enormes planxes que no s’ajustaven a l’estàndard. El mateix va passar amb el paper, però Tàpies, lluny d’ocultar-ho ho potencia i ho deixa al descobert”. Com a Gran tríptic, de 1990, en el qual numera cada un dels trossos i escriu un enorme “Tres”, o en Díptic, de 1988 en la qual “deixa visibles els punts de sutura col·locant cinc trossos de bena que uneix els dos enormes papers”.

En el nivell 2 es pot veure un vídeo de 60 minuts que va fer la BBC en aquests anys en què es veu el pintor al seu taller creant, fins i tot, algunes d’aquestes obres. Tot un document que permet veure en acció un dels grans creadors de l’art català. També diverses obres que formen part de tres llibres d’artista. Dues de 1988 són de la publicació que Tàpies va fer quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, en la qual va llegir un discurs titulat, Art i espiritualitat. Una declaració de principis i d’intencions, com la majoria de les seves compromeses obres.