Llenguado a la graella

TV3 ha posat en marxa un altre programa sobre la llengua catalana, de nom El llenguado, que s’emet els dimecres en horari de màxima audiència, aquell que els dijous fan el Polònia. L’espai té una durada generosa, vora els 50 minuts si hi afegim els anuncis, i està presentat per Yolanda Sey i Guillem Albà, que a l’arrencada del programa passen un càsting que serveix per presentar-los al gran públic (actor i clown ell, actriu i cantant ella) i que inclou una petita entrevista amb Ernest Rusinés, cap de lingüistes de la Corporació, que apunta un encert de l’espai: els dos presentadors han de parlar normal, tal com parlen (ella és dels Hostalets de Balenyà, ell de Vilanova i la Geltrú), i han de tenir ganes d’aprendre i deixar-se ajudar.

El programa es divideix en dos grans blocs, clarament delimitats per la manera d’abordar la llengua i també per la cesura publicitària, almenys a la primera entrega. Pel que es dedueix, la primera part d’El llenguado estarà orientada a explorar el català des d’algun àmbit temàtic (el primer dia, els mitjans de comunicació), mentre que a la segona es visitarà algun punt de la geografia amb el propòsit de descobrir la manera de parlar del lloc, en la línia inequívoca del Caçadors de paraules. És tan evident el referent, que el programa no dissimula i acut a entrevistar Roger de Gràcia, el qual obsequia els dos presentadors amb un gat xinès d’aquests que no para de moure el braç esquerre amunt i avall i que vol simbolitzar, precisament, la llengua catalana.

Dues petites seccions esquitxen el programa amb punteria. Una, titulada “El mot merdós”, pretén superar la clàssica consigna del correcte/incorrecte fent atenció a paraules que, tot i ser ben bones, tenen un ús abusiu o inadequat (escalf a la primera entrega), i l’altra, “El lingüista de guàrdia”, ens presenta Pau Vidal donant-nos alguna mena de consell, presumptament responent a una trucada telefònica, de manera que ens el podrem trobar llançant consignes lingüístiques a la impensada (com ara sortint de l’ascensor). Bé pel Pau avançant-se als ultrancers que ja sabia ell que criticarien la tria del terme llenguado.

Passa, però, que el programa peca del que peca tota la societat pel que fa al català, i és que amb la llengua tothom s’hi atreveix. La tria dels dos actors per conduir el programa és correcta, encertada fins i tot, ho fan prou bé i són solvents, però la pregunta és si necessàriament han de ser actors. Algú s’imagina que Cuines fos presentat per un actor i no pas per un cuiner? Que els meteoròlegs no tinguessin formació en meteorologia i diguessin que són cantants? No hi ha lingüistes que puguin fer aquest paper en un programa de llengua? No pot ser que del fotimer de lingüistes que hi ha a Catalunya (al mateix primer programa en surten cinc), no s’hi hagi cap que doni per a això.

D’aquesta mancança se’n ressent tot el programa. Els presentadors, especialment Albà a la segona meitat, mostren un desconeixement de la matèria que acaba transformat en una sorpresa permanent davant de paraules i expressions que per a l’interlocutor són ben habituals, com ara quan el mateix Albà es planta davant tres dones grans d’Espolla i els pregunta: “I aquí com parleu?”. I elles que responen: “Normal”. La cerca de paraules singulars queda revestida d’un cert pintoresquisme, sense un embolcall filològic que sí que podria donar un conductor avesat a la matèria, que a la vegada que es meravella d’una determinada paraula pugui fer atenció a un vocalisme singular o a una característica del parlar del lloc. I també hi ajudaria un grafisme mínim que ubiqués els indrets visitats amb relació al domini lingüístic i la varietat que s’hi parla.

El llenguado corre el risc de convertir-se en un programa de curiositats lingüístiques, d’un cert folklore fins i tot, alimentat per la procedència dialectal dels dos conductors, tots dos de català central. Algú va pensar d’agafar-los dels dos grans àmbits lingüístics, un de català oriental i l’altre d’occidental? I, anant més enllà: tenint en compte que al programa hi ha tres veus (incloc aquí Pau Vidal), ningú va creure oportú triar-ne una de Catalunya, l’altra de les Balears i la tercera del País Valencià, i idear un programa assumible per tot el domini lingüístic?