_
_
_
_

Els veïns del Raval denuncien que tornen a operar 30 narcopisos

Acció Raval critica que els operatius policials no han acabat amb el fenomen

Alfonso L. Congostrina
calle Sant Josep Oriol
Agents dels Mossos entren en un portal del carrer Sant Josep Oriol.Albert Garcia

La plataforma veïnal Acció Raval denuncia que malgrat els operatius policials ja tornen a operar, en ple cor de Barcelona, 30 narcopisos. El fenomen va començar el 2012 —al barri més proper a la Rambla— i va tenir el seu màxim apogeu el 2017 quan van arribar a coexistir, alhora, més de 70 apartaments ocupats on es traficava i consumia droga. Les actuacions policials van trigar a arribar però al juny —un mes després de les eleccions municipals— l'Operació Suricata va reduir a quatre els punts de venda al Raval. Avui els veïns denuncien que torna a haver-hi 30 punts de venda de droga.

Més de 800 agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona van pentinar el 29 d'octubre del 2018 el Raval. Van desmantellar 26 narcopisos, van escorcollar 14 immobles de traficants i van detenir 55 persones pertanyents a una màfia de narcotraficants d'origen dominicà que portaven mesos fent impossible la convivència al barri. Els agents van acabar —en la batejada Operació Bacar (pel rom del Carib Bacardí)— amb un dels més grans grups organitzats dedicats a ocupar pisos buits, d'entitats bancàries o fons voltors, i convertir-los en veritables supermercats de la droga. La pau que reclamaven a crits els veïns des del 2017 va arribar al barri encara que per poc temps. Després de desarticular la principal màfia que traficava al barri, un altre grup es va fer amb el mercat de la droga. Quan la inseguretat s'havia convertit en un dels principals problemes dels barcelonins, els Mossos, la Urbana i la Policia Nacional van dur a terme l'Operació Suricata —en aquesta ocasió el grup era majoritàriament d'origen pakistanès— el passat 20 de juny. Van escorcollar 35 domicilis, van detenir 50 persones i en van identificar més d'un centenar. La pau va tornar al barri. Avui, mig any després, ja hi ha més de 30 narcopisos operant de nou en el centre de la capital catalana, segons denuncien els veïns.

Ángel Cordero, d'Acció Raval, denuncia que les administracions “només han posat l'accent en l'acció policial i el problema no ha desaparegut”. Cordero és crític. Considera que el discurs de la inseguretat ha servit no només per detenir traficants sinó per “criminalitzar els manters i els menors migrants”. “El problema del Raval és la quantitat d'habitatges buits que hi ha [s'estima que més de 900 pisos]. Paral·lelament, cada setmana hi ha més i més desnonaments i la Brimo [els antidisturbis dels Mossos] cada vegada dubta menys a utilitzar la força per expulsar famílies o gent gran de pisos que després queden buits a l'espera que els ocupin els traficants”, denuncia Cordero. La plataforma Acció Raval assegura que les màfies s'han “recompost” després de les detencions. Alguns dels arrestats han aconseguit sortir de presó i han tornat al barri. “Les màfies han après, s'ajuden entre elles, saben que cada veí és un espia en contra d'ells i són cada vegada més violentes. A més, cada vegada que hi ha una intervenció decomissen menys quantitat de drogues. Ara tenen magatzems i porten substàncies als pisos a demanda”, assegura.

Els carrers on es troben els narcopisos són els mateixos de sempre: Lancaster, Robador, Riereta, Aurora, Reina Amàlia, Sant Climent, la Cera…

Els veïns ho han intentat tot. En ocasions, quan alguns pisos es quedaven buits després de les intervencions policials, els ocupaven ells mateixos i posaven a viure-hi una família o un veí vulnerable. “Hem aconseguit recuperar nou pisos dels narcotraficants però és perillós i no volem posar ningú en perill ni que s'enfronti als traficants”, adverteix Cordero. Acció Raval denuncia que d'alguna manera els narcotraficants han copiat l'eina dels veïns. Ara venen droga en els pisos i reserven una habitació perquè hi visquin famílies fins i tot amb menors. D'aquesta manera, quan hi ha una intervenció policial els agents acaben amb el negoci il·lícit però no poden desallotjar persones que no tenen res a veure amb la venda de drogues. El pis no queda tapiat i en qüestió d'hores torna a funcionar com a punt de droga.

Jordi Rabassa, el regidor de Ciutat Vella, coincideix que el fenomen dels narcopisos s'ha transformat. “En els punts de venda també hi ha famílies. És molt complicat contactar amb els propietaris i tapiar els pisos ja que s'hi queden persones vivint”, es lamenta el regidor.

L'Ajuntament manté la comissió que analitza periòdicament la problemàtica del consum i venda de drogues al Raval i assegura que la col·laboració entre els Mossos i la Guàrdia Urbana està funcionant. “El que necessitem és apel·lar a la corresponsabilitat d'aquells propietaris que deixen els pisos buits. La llei ens ho posa molt difícil però no ens cansarem de perseguir els propietaris que abandonen els immobles i després són els veïns els que han de suportar els inconvenients que suposa viure al costat d'un lloc on es ven droga”, destaca el regidor.

Més de 300 detinguts en tres anys

Els Mossos amb la Guàrdia Urbana han detingut 313 persones per traficar amb drogues a Ciutat Vella entre el 2017 i el 2019. Els agents han desmantellat, en el mateix període, 225 narcopisos. Mossos mantenen que després de les intervencions s'ha reduït molt el tràfic al Raval. “Ja no podem parlar de narcopisos, sinó de punts de venda de droga, i quan es detecten s'inicien els tràmits per obtenir proves i sol·licitar les ordres judicials que permetin desmantellar-los”, adverteix una portaveu dels Mossos. La policia manté que la comissaria de Ciutat Vella és la més reforçada i “es nota” la reducció de la venda de drogues.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_