Cinc obres de teatre que miren la realitat sense edulcorants
Recomanem cinc títols de la cartellera de Barcelona que enfoquen els problemes socials amb una mirada molt crítica i ben argumentada
Hi ha episodis de la història, fets socials, llocs comuns assumits que necessiten una relectura. És el que pretenen aquestes obres de teatre que coincideixen (no són les úniques!, només en són un tast) en la cartellera barcelonina aquest mes de gener. No cal rebuscar-les en sales amagades, alternatives o "alternatives de l'alternativa", perquè les podem veure al TNC, al Lliure o als espais més comercials, si s'escau. La immigració, la memòria històrica, la cultura de gènere, el feminisme... surten a les primeres planes dels diaris, i el teatre, com a fidel reflex de la realitat, dona la veu a les víctimes, als oblidats, als invisibles...
‘Alhayat o la suma dels dies’, al Maldà
Alhayat, o la suma dels dies està inspirada en fets reals a Tessalònica l’estiu del 2016 i en l’experiència personal com a voluntàries de part de l’equip artístic de la companyia La Viciosa. Parlada en català i també en anglès i en àrab, narra l'eterna espera dels refugiats un cop han fet el viatge més llarg i dur de la seva vida: la Júlia, voluntària, arriba a un camp de refugiats a Grècia i coneix en Hadi, un refugiat sirià. Comencen a comunicar-se amb una pissarra: paraules i dibuixos. Amb la Samura, la germana d’en Hadi, la passió que comparteixen per la literatura es materialitza en un projecte per construir una biblioteca per al camp. Però construir una biblioteca enmig del no-res no és fàcil. El Maldà, c/ del Pi, 5. Del 15 de gener al 9 de febrer.
‘Iaia, memòria històrica’, a la Sala Fènix
La iaia, asseguda en un balancí, rememora tota la seva vida, entre contínues distraccions per qualsevol cosa, una enganxada amb l'Oriol (l'infermer de la seva residència) o la visita d'una neta, en una obra que és molt més que una biografia o unes memòries: l'escola republicana; les cites amb el nòvio al cinema Arnau; l'any 1936, que li hauria agradat recordar sempre com el de les seves noces i no com el de la guerra; la dictadura, la Transició... Alba Valldaura fa més de set anys que es converteix en la seva àvia en una obra farcida de detalls estilístics, argumentals, de recursos narratius. Formada en el teatre gestual, l'autora i actriu mostra un domini absolut de les ganyotes, dels moviments de les mans, de la respiració, dels objectes, dels flaixbacs. Sala Fènix, c/ Riereta, 31. Del 15 al 19 de gener.
‘Raphaëlle’, al TNC
El muntatge de La Conquesta del Pol Sud parteix de l'experiència individual de transició, de canvi de sexe, un recorregut vital marcat per la lluita per la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles. Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer ocupen l'escenari amb Raphaëlle, que recorda i narra la recerca de la seva identitat sexual. Vídeos, testimonis, denúncia... L'obra culmina la trilogia sobre dona, identitat i història d'aquesta companyia de teatre documental que va començar amb Nadia, el relat d'una refugiada afganesa a Badalona, i va seguir amb Claudia, la narració d'una noia "desapareguda" a l'Argentina de la dictadura de Videla. TNC, pl. de les Arts, 1, fins al 2 de febrer.
‘Blanca desvelada’, al Brossa
Després de vuit temporades d'èxit, torna a l'Escenari Joan Brossa aquest text unipersonal a 12 veus escrit i interpretat per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigit per Montse Bonet. L'obra barreja dues històries que s’entrellacen en el temps sense que ni els seus personatges n'entenguin el perquè. La protagonista viurà el repte de descobrir la raó que les uneix: una dona que dona a llum en una presó dues setmanes abans de ser afusellada com a presa política. I la Blanca, una jove actriu que es guanya la vida fent monòlegs còmics en bars mediocres i que té un important conflicte amb la seva mare. Un text humà, cru, honest i ple de feminitat, de tendresa i de realitat. Escenari Brossa, c/ Flassaders. Fins al 26 de gener.
‘Hey, Hermana!’, al Tantarantana
Una necessària revisitació del mite d'Helena de Troia i Clitemnestra per aportar una mirada sense cap dels tòpics de la cultura occidental que han demonitzat aquests personatges. Amb desvergonyiment, amb professionalitat, amb kanya, trencant la quarta paret, al ritme de música discotequera i sota uns llums estroboscòpics, les dues germanes ens explicaran la seva historia de la manera més crua i real, fent-ne una lectura en clau contemporània i de gènere. El guió beu dels relats originals però també de discursos de diferents escriptores i de consignes que no parem de sentir a les marxes per la igualtat, les manifestacions en defensa de les dones o les protestes contra el masclisme imperant. Un collage de llenguatges vius, propers i necessàriament irreverents. Sala Àtic, 22 (Teatre Tantarantana), c/ de les Flors, 22. Fins al 26 de gener.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.