Mor Romà Cuyàs, expresident del COE i pioner de Barcelona 92

Romà Cuyàs i Sol, expresident del Comitè Olímpic Espanyol (COE) entre els anys 1983 i 1984 i pioner del projecte dels Jocs de Barcelona del 1992, ha mort aquest divendres a la capital catalana als 81 anys, ha confirmat en un comunicat la Federació Espanyola d'Atletisme, de la qual va ser vicepresident, i també el COE.

Vinculat al món de l'atletisme, es va iniciar al Club Natació de Barcelona en les disciplines de marxa atlètica i mig fons, sent president de la Federació Catalana. Va fer el salt a l'Espanyola, encara que el seu perfil va ser més conegut com a president del Consell Superior d'Esports als anys vuitanta, dècada en què també va presidir el COE.

Va estar vinculat al moviment olímpic de Barcelona 92 i va ocupar el càrrec de comissari del projecte, i posteriorment va exercir la vicepresidència primera de la candidatura barcelonina, en representació del Govern central. Posteriorment, va ser membre del comitè organitzador COOB 92. Té la medalla d'or al mèrit esportiu, concedida pel Govern d'Espanya, i el collaret de plata imposat pel Comitè Olímpic Internacional. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

En la nota remesa per l'Espanyola d'Atletisme, l'ens federatiu destaca que l'atletisme espanyol i català “perd un gran directiu de l'esport en general i el atletisme en particular”. “La RFEA vol mostrar d'aquesta manera el seu condol i condol a familiars i amics més propers”, afegeix el comunicat. El COE, per la seva banda, diu en un comunicat que el seu president, Alejandro Blanco, “i totes les persones que componen la família olímpica espanyola s'uneixen al dolor de la seva família, dels seus cercles propers i de tots els membres de l'atletisme espanyol”.

Romà Cuyàs també serà recordat pel seu vessant de promotor cultural i editor. Va treballar a la Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat, entre el 1996 el i 1997, i va ser conseller delegat d'Edicions 62, a més de director de CEDRO Catalunya. El també desaparegut editor Josep Maria Castellet en el seu llibre Memòries poc formals d'un director literari afirmava que va dirigir una editorial que “es convertiria de feble a forta, de petita a mitjana –gran en termes d'edicions catalanes– d'espantadissa a ambiciosa”. Va ser, així mateix, fundador i primer president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i vocal, tresorer i vicepresident del Gremi d'Editors de Catalunya (1971-1982).