La primera obra mestra de Dalí

El gran pintor Rafael sempre li va portar maldecaps a Salvador Dalí. No només perquè li va suposar l'expulsió de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1926 quan, després de treure la bola del tema per al seu examen Rafael, pintor del Renaixement, es va enfrontar amb el tribunal al crit de: “Jo soc més de Rafael que vostès tres junts. Em nego a contestar”. També, perquè per a Dalí el gran pintor de madones del Renaixement era un dels millors –després del seu estimat Vermeer, però per davant de Velázquez i Leonardo–, i el va convertir en una gran font d'inspiració: “Necessito el localisme de Portlligat com Rafael el d'Urbino, per arribar a l'universal pel camí del particular”, va dir el 1950. Més tard, el 1958, malgrat el seu ego manifest, no li va costar reconèixer: “Soc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del Renaixement, amb les de Rafael, per exemple, m'adono del desastre total de la meva obra. Però això no impedeix que sigui, gràcies al meu estil, un dels millors artistes actuals”. Tot plegat va acabar reflectit en obres com Galarina, el bell i sensual retrat de la seva estimada Gala que va veure la llum el 1945, del qual mai es va desprendre i que es conserva al seu museu de Figueres.

L'obra, inspirada en La Fornarina, que el d'Urbino va pintar al voltant del 1520, és el segon capítol de l'homenatge que el Teatre Museu de Figueres rendeix a l'admiració de Dalí per Rafael en els 500 anys de la mort de l'italià, després de reunir L'ascensió de Santa Cecília, del 1955, al costat de La Marededeu de la rosa, de Rafael, del 1517, a l'exposició Dalí-Rafael. Un somni prolongat, que es podrà veure fins al 31 de desembre.

“Dalí esbossa el projecte d'un retrat de Gala, que anomena Galarina en record de la Fornarina de Rafael. Aquest dibuix figurarà a l'exposició, però el quadre no s'acabarà fins d'aquí a un any, ja que Dalí pensa treballar-hi durant aquest temps amb la finalitat de fer el que ja anomena ‘el meu primer assaig d'obra mestra”, va escriure Dalí (en tercera persona) el 1944, per explicar les seves intencions amb aquest retrat de 64 per 50 centímetres. “El manuscrit, molt poc conegut, ens remet a l'obsessió de Dalí per arribar a la perfecció dels mestres del passat, com demostra aquesta obra”, explica Montse Aguer, directora dels Museus Dalí. En l'oli de Dalí, la seva musa i companya apareix amb els braços plegats i amb el pit nu; l'amant de Rafael, filla d'un forner del Trastevere, es toca el pit esquerre amb la mà contrària. Totes dues miren de forma hieràtica a l'espectador.

El ‘Crist de Portlligat’ es veurà a Figueres el novembre del 2020

El Teatre Museu Dalí de Figueres viurà el novembre deñ 2020 una de les cites més importants dels seus últims anys: la inauguració de l'exposició protagonitzada pel Crist de Portlligat, obra mestra de Dalí, que des que va ser adquirit el 1952 per la ciutat de Glasgow no ha tornat a Espanya. "Tota l'exposició estarà focalitzada en una obra, que és el Crist. La importància és suprema, perquè és una de les pintures icòniques de Dalí. Per a nosaltres és molt important", explica Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.

L'obra, que es podrà veure fins al 30 d'abril del 2021, ja va ser a Barcelona entre el març i l'abril del 1952, durant la celebració de la I Biennal d'Art Hispanoamericà, un esdeveniment que va suposar l'acostament de Dalí al gran públic espanyol i la seva recuperació definitiva per a l'escena artística, que fins a aquell moment parlava més d'ell que coneixia la seva obra. La van veure 80.000 persones. El dia de més afluència de visitants va ser el 30 de març, en el qual 11.000 persones volien veure el Crist, que a partir de l'endemà va ser substituït per una fotografia a mida real. Aquell dia va viatjar a Glasgow. L'Ajuntament de la ciutat escocesa l'havia adquirit per a la Kelvingrove Art Gallery and Museum per 22.960 dòlars directament a l'artista. I és on ha estat fins ara, que tornarà a casa amb la resta dels seus germans.

En la mostra es poden veure no només l'obra de Dalí en una nova ubicació, la Sala de les Lògies, sinó també l'obra de Rafael, encara que a diferència de la primera exposició, en la qual el Prado va prestar la seva Verge, ara el visitant s'ha de conformar amb una reproducció de la pintura renaixentista, que no ha viatjat des de la Galeria d'Art Antic de Roma. Al seu costat s'exposa la fotografia en la qual Dalí va copiar la seva pintura i un dels dibuixos preparatoris del 1943 (se'n coneixen, almenys, dos més del 1941, en els quals el pintor canvia la postura de braços i mans i, sobretot, el pentinat). La petita mostra es completa amb dues fotografies de Dalí i Gala el 1943 a la Knoedler Gallery de Nova York al costat del dibuix preparatori.

‘Cistella de pa’

La comparació entre la fotografia i l'obra final permeten veure la tècnica utilitzada per Dalí, per a aquesta i moltes de les seves grans obres. En el dibuix es pot comprovar com Dalí va voler incorporar elements com un gran penjoll al coll de Gala. “Al final va decidir concentrar l'atenció de l'espectador en el rostre i, sobretot, el pit de Gala”, ressalta Aguer, que explica que el braçalet és “un uròbors, una serp de la cultura egípcia i grega que parla d'unitat material, espiritual, creació i immortalitat”. Pel que sembla, “Dalí deia que era una peça de Fabergé, però ens hi hem posat en contacte i asseguren que no és Fabergé”. Braçalet i penjoll estan desapareguts. “Abans de tornar la parella el 1948, després de gairebé 10 anys als Estats Units, Dalí va denunciar el robatori d'unes joies, però no tenim constància que siguin aquestes”, assenyala.

El 20 de novembre del 1945 es va inaugurar l'exposició amb les seves últimes obres a la Bignou Gallery de Nova York i Dalí escriu al catàleg: “He titulat aquesta pintura Galarina perquè Gala és per a mi el que la Fornarina és per a Rafael. I sense premeditació, aquí tenim novament... el pa! Una anàlisi rigorosa i perspicaç mostrarà que els braços plegats de Gala remeten a l'entrellaçat de la cistella, i el seu pit, al cant del pa”. Per sort, una altra de les seves grans obres, Cistella de pa, es pot veure de prop, en una altra de les sales del museu de Figueres, perquè Dalí i Gala sempre la van conservar.