Els editors reclamen un pacte d’Estat sobre el llibre i la lectura
El fenomen fan, el procés i el canvi climàtic arrosseguen el sector, que creix un 2% el 2019 amb una facturació de 2.350 milions d'euros
El Gremi d’Editors de Catalunya, que aglutina més de 370 segells i el 50,8% del total de la producció editorial i el 80% de la literatura que es publica al conjunt d'Espanya, ha reclamat a les administracions més inversió per fomentar el llibre i la lectura després de tres anys de paràlisi. El president del Gremi, Patrici Tixis, en el tradicional balanç anual que es fa hores abans de la Nit de l'Edició –en la qual es reconeixerà la tasca lectora i a favor del llibre de l'escriptora Carme Riera–, ha explicat que durant aquest període, a causa de la paràlisi política, s'han deixat d'engegar els diferents compromisos anunciats per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona amb el llibre i la lectura.
“Es tractaria que totes les forces polítiques acordessin un conjunt de mesures que permetin fomentar l'hàbit lector en el conjunt de la societat i especialment en l'ensenyament primari i secundari, donar suport a les llibreries, promoure la creació intel·lectual i mantenir el preu fix del llibre”, ha dit Tixis després de recordar que el Pla de lectura 2020 de la Generalitat, que preveia invertir 105 milions d'euros, no s'ha complert, que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el 2017 un Pla del llibre i la lectura que no s'ha desenvolupat, i que el Govern central no ha aprovat encara la reducció de l'IVA digital del 21% al 4%. “Tot ha quedat en paper mullat. No hem avançat ni un mil·límetre”, ha explicat Tixis.
El president del Gremi ha reconegut que s'està lluny de les xifres anteriors a la crisi, quan el sector facturava al voltant dels 3.000 milions d'euros l'any respecte als 2.350 milions (500 a Catalunya) que s'espera tancar el 2019. Malgrat tot, ha assegurat que el sector “té bona salut”, ja que les vendes han crescut un 2%, i és el sisè any consecutiu de creixement sostingut. “El sector mostra la seva vitalitat i fortalesa, però no hem tingut el suport de les administracions, que fa tres anys anunciaven importants estratègies per donar suport al llibre i a la lectura, ja que pràcticament no s'ha engegat cap”, ha lamentat.
Malgrat els avanços tecnològics i el canvi d'hàbits en el consum, el sector editorial manté la majoria de les vendes dins de les vies tradicionals. De fet, el 95% de les vendes són en llibre de paper, mentre que el 5% restant és digital, similar a les xifres d'anys anteriors, per sota del 8-10% dels països de l'entorn i molt per sota del 25% dels països anglosaxons, una xifra que, segons ha destacat Tixis, s'apropa a la del 25% de persones que asseguren que llegeixen llibres digitals.
Malgrat aquest comportament tradicional, Tixis ha destacat que el del llibre és l'únic sector cultural on la pirateria digital continua creixent. Tot i les sentències favorables i el tancament d'algunes pàgines que ofereixen llibres gratis, ha aportat l'esgarrifosa xifra que aquest any s'han descarregat 425 milions de llibres il·legals a la xarxa, un 1% més que l'any anterior. “Això significa un lucre cessant de prop de 215 milions d'euros, que amb els 2.350 que es facturen sumarien una xifra total d'uns 2.565 milions d'euros”. Entre les tendències que més creixen i que impulsen el sector “hi ha els llibres de no ficció, entre els quals hi ha els referents al moment polític, i a Catalunya la quantitat de títols referents al procés, però també el fenomen fan i el canvi climàtic. Al final els llibres que es venen són el reflex de la societat”, ha explicat.
Als editors els preocupa la problemàtica que viuen les llibreries, que segons les dades continuen sent el canal de venda dels llibres. Segons Tixis, el mercat de llibre té més de 500.000 títols vius i els 10 títols més venuts representen només el 2% del total venut. "Els llibres de fons, que són la gran riquesa del sector i la garantia de supervivència de les editorials petites, només els pots trobar en llibreries", ha explicat.
Tixis ha lamentat que els nivells d'inversió cultural a Espanya i a Catalunya es mantinguin al voltant del 0,6% dels pressupostos totals, amb una inversió per càpita d'uns 34 euros, mentre que en països de l'entorn com Itàlia la xifra és de 233 euros i a França, “on és excepcional”, als 475 euros per persona i els pressupostos en Cultura arriben al 2,5% del total.
Aquesta tarda està previst celebrar una nova festa del llibre en la qual el punt culminant serà el lliurament del Premi Atlàntida per la difusió de la lectura i del llibre a Carme Riera, que també ha lluitat per la protecció de drets d'autor com a presidenta de Cedro. Com sempre, el seu discurs anirà al voltant dels llibres que més l'han influïda. També s'homenatjaran els 150 anys de l'editorial Salvat, els 50 anys d'Anagrama i Tusquets i els 25 de Triangle Editorial. El premi Fernando Lara que concedeix la Cambra del Llibre a un jove emprenedor serà aquest any per a l'editorial Comanegra, de Jordi Puig.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.