Les nuclears al·leguen que no poden actuar davant de les peticions del Síndic
L'empresa que gestiona Ascó i Vandellòs s'excusa en el fet que les seves funcions són exclusives "de portes endins"
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va presentar fa dues setmanes davant del Parlament un informe en el qual parlava de “deficiències molt espectaculars” als municipis més pròxims a les centrals nuclears de Catalunya i demanava que es modernitzessin els plans d'emergència. El Síndic exigeix més inversió al Govern i a la Generalitat i més implicació per part de les empreses del sector i de les operadores sobre el terreny. El director general de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), José Antonio Gago, afirma que qualsevol millora de portes enfora de les plantes no és competència seva.
Las alertes sobre l'obsolescència dels plans de seguretat i evacuació que llancen des de fa temps els municipis propers a les centrals nuclears catalanes han trobat ressò en el Síndic de Greuges. Després de diverses visites als pobles que limiten amb els reactors nuclears d'Ascó i Vandellòs, Rafael Ribó va acumular informació per presentar davant del Parlament, fa dues setmanes, un informe amb afirmacions contundents. “Hi ha unes deficiències molt sonades, molt espectaculars, que només demostren que estem a immensament lluny de complir els requisits”, va denunciar Ribó al Parlament.
L'informe reparteix culpes entre les administracions competents, el Govern central i la Generalitat, demana més inversió per modernitzar els plans d'emergència i les infraestructures que haurien de canalitzar una evacuació immediata en cas d'accident. I també que l'empresa explotadora de les centrals nuclears s'impliqui participant en un òrgan de coordinació amb les administracions públiques. Ribó assenyala igualment la insuficient implicació de les empreses que tenen capacitat operativa sobre el terreny, en el cas de les companyies de telefonia i telecomunicacions.
L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que gestiona les dues nuclears, es distancia de l'informe del Síndic i al·lega que la seva responsabilitat en matèria de seguretat es limita “de portes endins de les plantes”. L'empresa ha reforçat el desplegament de la Guàrdia Civil a les instal·lacions nuclears per reforçar el dispositiu antiterrorista, però es manté al marge del disseny i l'aplicació dels plans d'evacuació de la població. José Antonio Gago, director general d'ANAV, admet que ha rebut l'informe del Síndic però, consultat expressament per si l'empresa es planteja la possibilitat d'intervenir en la millora dels plans d'emergència per accident nuclear, apunta que “no és competència de l'ANAV”.
Estratègies després de l’apagada nuclear
Endesa i Iberdrola són els propietaris dels complexos nuclears d'Ascó i Vandellòs, i els gestionen a través de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV). L'empresa ha avançat la seva intenció de prorrogar la llicència d'activitat per explotar totes dues instal·lacions nuclears almenys durant una altra dècada. Una assemblea de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears va parlar recentment de quines estratègies serien necessàries per dinamitzar els municipis de l'entorn de les centrals després de l'apagada nuclear. Els tancaments de les centrals afectarà directament l'ocupació a tota la comarca. L'ANAV té un miler de treballadors directes i uns 1.300 més d'empreses auxiliars.
Encara que es tracti d'un tema altament sensible per la seva especial perillositat, les disfuncions advertides per Ribó no són noves ni suposen cap gran sorpresa per als que estan al cas de les reclamacions que fan molts dels alcaldes i regidors de la Ribera d'Ebre. Amb la històrica fàbrica química de Flix sense força, i amb l'agricultura en caiguda lliure, la comarca té en els dos reactors d'Ascó un puntal de la seva economia. Tanmateix, la forta dependència econòmica de l'energia nuclear no amaga les reclamacions sobre les mancances en matèria de seguretat per als veïns.
El pla d'emergència nuclear de Tarragona (Penta) i els dispositius municipals que recullen les estratègies davant d'una suposada emergència nuclear presenten llacunes i veuen frustrada la seva aplicació efectiva perquè, per exemple, a la zona hi ha diversos punts amb una feble cobertura de telefonia mòbil. Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, reconeix que hi ha errors en el funcionament de les emissores que, en cas d'accident, haurien de canalitzar els avisos de la subdelegació del Govern. Les pastilles de iode que servirien per mitigar un primer impacte radioactiu són als ajuntaments però, segons Carim, els alcaldes i regidors tenen coneixements insuficients per saber reaccionar en cas d'emergència. “Ens ofereixen una formació en línia, però no n’hi ha prou”.
A banda de la poca cobertura de telefonia mòbil i el fet que el protocol d'avisos d'emergència exigeix, en alguns supòsits, comunicar-se via fax, el mal estat de les carreteres és una altra de les penúries que recull el Síndic en el seu informe. Aquest extrem queda una mica mitigat en el cas de la central de Vandellòs (Baix Camp), on l'autopista AP-7 i l'autovia A-7, principals eixos viaris entre Barcelona-Tarragona i València, supleixen els esculls que suposa per a la fluïdesa del trànsit la problemàtica N-340.
Ribó també adverteix sobre la deixadesa en matèria de prevenció. “A totes les poblacions on he anat i he preguntat quan va ser l'últim simulacre, no el recordaven, i només en una escola tenien un protocol d'emergència que incloïa la medicina que cal subministrar als nens i nenes en cas de radioactivitat, les indicacions per protegir l'alumnat a l'escola, i com els han d'anar a recollir els pares”, va assenyalar el Síndic al Parlament.
Segons Ribó, que ha actuat d'ofici, la direcció del Pla d'emergència nuclear de Tarragona (Penta) és responsabilitat de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, però, segons l'article 132 de l'Estatut, la Generalitat té competències exclusives de protecció civil, per la qual cosa hauria de “promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.