De la Immaculada Concepció a la immatriculació

La notícia va passar amb sigil: la Verge de la Solitud va ser declarada el novembre passat alcaldessa perpètua de Sant Vicenç dels Horts. Els liberals de Ciutadans van proposar la venerada Mare de Déu per a l'alta dignitat civil. Van comptar per això amb el concurs entusiasta del Partit dels Socialistes de Catalunya, el més votat les passades eleccions municipals i que ostenta l’alcaldia de la població del Baix Llobregat. Segons el primer edil, Miguel Comino (PSC), viure en “un Estat aconfessional no treu que reconeguem entitats religioses”, com la Confraria del Santíssim Crist de la Salut i la Nostra Senyora de la Solitud que ha fet 20 anys i segons l'alcalde ha ajudat a col·locar Sant Vicenç dels Horts al mapa almenys de la Setmana Santa.

El cas és que la confraria és un exemple de sincretisme: els seus passos de Dijous Sant surten després que sonin Els Segadors i l'himne nacional espanyol en perfecta harmonia. Oriol Junqueras, amb el bastó a la mà, va presidir la processó durant els seus anys d'alcalde de la localitat. No sorprèn que, amb tant fervor, ni a la Catalunya processista ni a l'Espanya aconfessional hi hagi un centenar llarg de Mares de Déu erigides en alcaldesses perpètues, això sense comptar amb les condecorades, com la Verge de l'Amor a qui el ministre popular Jorge Fernández Díaz va concedir la medalla al mèrit policial segellada pels tribunals. L'Audiència Nacional en la seva secció contenciós-administrativa va desestimar per tres vots contra dos el recurs presentat per Europa Laica i després el Tribunal Constitucional no va apreciar cap “transcendència constitucional” en l'assumpte.

Que l’àmbit sagrat és un camp de mines a Espanya ho sap bé la ministra Isabel Celáa, a qui n’hi van esclatar algunes sota els peus per atrevir-se a dir que la lliure elecció de centre escolar no emana de la Constitució. És clar que tampoc no neix de la Llei Suprema que el dia de la Immaculada Concepció sigui un dia festiu cada any. Però governi Felipe González, Aznar, Zapatero, Rajoy o Pedro Sánchez el 8 de desembre no desapareix com a dia festiu, malgrat el pont que genera amb el dia de la Constitució. Ni els polítics ni la patronal no s'han atrevit a reduir a l'estat de dia feiner la festivitat de la Immaculada Concepció, sota pena que algun prelat –revestit de Pere l’Ermità i sense cap altra autoritat que ser pura jerarquia eclesial– organitzi una croada per defensar que la Verge va néixer sense pecat original. Cardenals amb capa magna continuen sent autoritats civils en aquesta Espanya berlanguiana de conservadors, liberals, socialistes, podemites i independentistes salpebrats amb tics propis dels que desconeixen profundament l’Església però se senten fascinats per la seva pompa, per un sentit de l'espiritualitat mal entès o pel pes sociològic de la tradició nacional-catòlica.

La Verge de la Solitud va ser declarada el novembre passat alcaldessa perpètua de Sant Vicenç dels Horts

El cas és que a aquesta esquerra a qui se li escalfa la boca parlant dels privilegis eclesials li falta valor a l'hora de dur a terme polítiques que acabin amb aquesta situació de privilegi que suposa un greuge no només per a altres confessions o per als no creients sinó per a molts fidels que comparteixen la fe catòlica. Tal com va informar fa uns dies aquest diari, resulta insòlit que el Ministeri de Justícia d'un Govern socialista porti als tribunals una decisió de sentit comú del Consell de la Transparència. Aquest organisme ha obligat l’Executiu a fer pública la relació dels 30.000 béns registrats per l’Església catòlica entre 1998 i 2015 gràcies a la Llei Hipotecària franquista de 1948 rehabilitada per Aznar. Els béns podien ser immatriculats —registrats per primera vegada— sense la necessitat de presentar una documentació que acredités tenir cap propietat. Com correspon a un país machadià que prega i badalla, n'hi havia prou amb la firma del bisbe. Ajuntaments i particulars esperen que aquesta relació es faci pública per provar de recuperar propietats als tribunals. El Govern va anunciar el 2018 que podia reclamar prop de 3.000 béns inscrits per l'Església per ser de domini públic. Però ara pledeja perquè no es faci pública la relació.

No totes les diòcesis s'han comportat de la mateixa manera davant aquesta finestra d’oportunitat brindada per l’aznarisme. Davant la prudència d’alguns bisbats, vet aquí la inscripció de l’anomenada Mesquita-Catedral de Còrdova com a bé eclesiàstic. En qualsevol cas, una mesura arbitrària com la immatriculació no pot comptar amb l’encobriment còmplice d’un “Govern socialcomunista”, en una terminologia profètica i recent del cardenal Cañizares.

En un país aconfessional, cal deixar de nomenar alcaldesses perpètues les verges, evitar que els bisbes puguin inscriure propietats sense cap altre requisit que la seva firma i sobretot que el poder democràtic no es deixi enlluernar per la vistositat de les capes magnes cardenalícies.