Les golejades en el futbol base obliguen a repensar la competició

El futbol base viu entre la formació i la competició. Però de vegades no és senzill trobar l’equilibri entre una i una altra. A l'última divisió dels alevins que agrupa uns 9.000 nens d’entre 11 i 12 anys, les golejades són recurrents. I la frustració, també. Un terç dels partits acaba amb pallissa. El 32% dels gairebé 450 partits que es disputen els caps de setmana acaben amb set o més gols de diferència, i, en el 16%, la bretxa supera els 10 gols. Entrenadors d’alguns clubs afectats reclamen mesures i la Federació Catalana de Futbol (FCF) estudiarà la situació.

El partit ja estava acabat quan feia poc que havia començat. En el minut tres, l’aleví del Turó de la Peira ja perdia per 0-4 contra el Can Buxeres. “Trèiem, ens robaven la pilota i marcaven”, explica Andreu Pérez, coordinador del Turó. Quedava gairebé una hora per al final d’un partit que no va tenir color. Va acabar 1-25. “Som un equip nou. No ens fixem en el resultat, la prioritat és la formació”, afegeix Pérez. El resultat és un dels més contundents que es hi va haver fa tres jornades a l’última divisió aleví. Però no és el pitjor. El cap de setmana anterior, el partit entre el Monopol i la Muntanyenca va acabar 0-38.

Després d'un resultat advers d'aquesta magnitud, la tasca dels formadors es concreta en la contenció i la recuperació anímica. Eixugar algunes llàgrimes i relativitzar-lo tot. “Ens hem de focalitzar en allò que es fa bé, en què hem millorat respecte ahir”, apunta Quique Silvestre, coordinador del Monopol. Un dels riscos, segons Pérez, és la conseqüència d’acumular uns resultats escandalosos. “Els nens ho poden deixar. Potser l’any que ve ja no tornen, avorrits de perdre així,” tem.

Diàleg entre entrenadors

A l'altra cara de la moneda hi ha equips com l’EE Guineueta. Allà on juga, arrasa. Lidera el seu grup amb una mitjana de 13 gols per partit i els seus partits tenen poca història. Sempre guanyen. “Intentem establir objectius per estimular i aprofitar els partits”, argumenta Roger Miralles, coordinador de l'entitat. “Podem reclamar que tots els jugadors toquin la pilota abans de marcar, o que arribin per les bandes. Depèn”, afegeix.

La situació pot portar els entrenadors rivals a dialogar enmig dels partits per evitar golejades dures per als nens. “Et trobes dos perfils”, analitza Silvestre, “el que et diu ‘I què vols que faci?’, i el que es posa a la teva pell”.

La formació tècnica i pedagògica dels entrenadors i directors esportius dels clubs va ser una prioritat de la Federació Catalana de Futbol (FCF), que ara obliga els tècnics a treure’s un títol bàsic per entrenar, i ofereix eines per gestionar les golejades que el reglament permet. “Fa anys, el resultat deixava de sumar quan un equip arribava a una diferència de 10 gols, però els mateixos clubs van retirar la norma”, explica Oriol Camacho, secretari general de la FCF. “Però actualment tenim un debat intern sobre si és necessari recuperar-la. El consens creix”.

Els mateixos protagonistes reivindiquen repensar la competició. “Tancar el marcador és una opció, sí,” accepta Silvestre. Pérez busca alternatives a l'estranger: “Es podrien disputar lligues que englobin jugadors del mateix any, i no en blocs de dos anys, com ara. Les diferències físiques marquen la competició. A l'Argentina s'estructuren en lligues sub-14, sub-13 i baixant. Una altra opció és fer una lliga de la primera part del curs; i després dividir el grup entre els equips de dalt i els de baix, per anivellar”. Miralles també acceptaria canvis: “Seria ideal. Qualsevol mesura per evitar golejades seria benvinguda”.