Golejades per plorar al futbol base

El dia més feliç per a uns nois amb la il·lusió de jugar a futbol es va convertir en una jornada infausta. Es tractava d'una ocasió molt especial per a aquests nens de vuit, nou, deu anys de l'equip benjamí de l'UD Parc, del barri del Fort Pienc, a Barcelona. S'enfrontaven a l'Espanyol. Visitaven la Ciutat Esportiva Dani Jarque de Sant Adrià. Alguns es van fotografiar amb la imatge del capità de l'Espanyol que va morir de manera sobtada el 2009. Sabien que s'enfrontaven a un rival molt superior. A l'anada, a Fort Pienc, ja havien perdut per 0-12. Però aquesta vegada va ser pitjor, molt pitjor.

“Ens vam passar tot el partit intentat animar els jugadors. Durant la primera part ja teníem els dos centrals de l'equip plorant perquè ens havien fet quatre gols. A la mitja part el marcador era 15-0”, explica Raúl Sousa, delegat de l'UD Parc. “Llavors ja eren cinc o sis els que estaven plorant. Algun va fingir que tenia una lesió perquè ja no volia tornar a jugar. Vam intentar animar-los. Els vam plantejar un repte: que ens fiquessin menys gols que a la primera part. I si ho aconseguien, que ho van aconseguir, tenien pagada una Coca-cola”.

Les golejades tan contundents no són rares en les categories inferiors. Només aquest cap de setmana i en aquesta categoria, la Tercera Divisió de Benjamí 7 catalana, es consigna un Esparreguera, 1; UE Cornellà, 22. També un Sant Just, 18; Castelldefels, 0. I un Mercat, 1; la Salut, 15. Són les més sonades en una categoria amb 44 grups.

Fonts de la Federació Catalana de Futbol expliquen que, com que es tracta d'un esport federat, no es pot aplicar cap tipus de normativa per evitar duels tan desequilibrats. No es pot, per exemple, com passa en alguns esports escolars, establir un límit de gols (o de punts, si es tracta del bàsquet). També s'evita fer un sedàs i ajuntar els equips d'elit, perquè preval la proximitat. Es considera que seria negatiu fer viatjar els benjamins, nens en definitiva, de l'àrea de Barcelona a Girona o a Tarragona, o a l'inrevés. El resultat és que es fan aquestes golejades tan enormes.

Són els mateixos clubs o els entrenadors els que, amb mà esquerra, acorden de vegades abaixar el pistó o introduir alguna estratègia. Des de l'Espanyol es consigna, per exemple, que l'equip que va aconseguir aquest escandalós 25-0 és prebenjamí, és a dir, nanos que tenen un o dos anys menys que els rivals a qui van golejar. L'Espanyol, conscient d'aquesta superioritat, va demanar jugar en una categoria amb jugadors de més edat i la federació l'hi va permetre. La Federació també ha establert que tots els jugadors de cada equip actuïn almenys en dos dels quatre quarts en què es divideix el temps de joc.

Albert Santiago, entrenador de l'Espanyol prebenjamí que va aconseguir el 25-0, explica: “Quan vaig veure que un dels seus jugadors estava plorant, vaig cridar el meu capità i li vaig dir que anés a consolar-lo i a donar-li ànims”. Santiago també va fer més rotacions i canvis de posicions dels habituals”.

Sousa, el delegat del Parc, considera que cadascú pot fer el que s'estimi més oportú, però reivindica: “Som un equip humil, de barri (té 13 equips i una escola d'iniciació a partir dels cinc anys). Només volem una mica de respecte, que haguessin frenat. Quan faltaven cinc minuts per al final, va haver-hi una falta i un dels nens té marcats els tacs. Ningú de l'Espanyol va decidir aturar la intensitat del joc”. Santiago, l'entrenador de l'equip blanc-i-blau, hi discrepa: “Els meus futbolistes es van interessar per aquest jugador després d'aquesta jugada. I això és el que intentem inculcar-los: respecte i esportivitat”.

Des de l'Espanyol destaquen: “En cap moment va haver-hi una actitud de falta de respecte envers els jugadors rivals. I quan es va acabar el partit, l'actitud va ser de total esportivitat”. Va ser una altra més de les moltes golejades brutals que es produeixen cada cap de setmana en unes categories inferiors en les quals s'enfronten milers d'equips que, de vegades, ofereixen duels massa dispars.