_
_
_
_

“El 95% dels problemes els provoquen els pares”

Una visita a dos partits de futbol base de Santa Coloma on s'aplica la nova normativa per evitar violència a les grades

Cristian Segura
Una bandera contra la violència al camp del Santa Coloma.
Una bandera contra la violència al camp del Santa Coloma.Consuelo Bautista

El bar del Club de Futbol Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, és una barracó prefabricat. Un home segueix les proves del mundial de motos sintonitzades al televisor mentre un cambrer desploma una trentena de tords que ha caçat l'amo del bar. A la terrassa, els pares del cadet B de la Penya Barcelonista Anguera escuren els seus cafès abans no comenci el partit contra l'equip local. Els seus fills surten al camp municipal Can Zam 2 en fila i acompanyats pels rivals del Singuerlín. Els pares comenten entre ells l'últim cas de violència al futbol català, la pallissa soferta per un jove del CP Sarrià. La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha iniciat una campanya per controlar la violència a les grades, amb més capacitat d'actuació de l'àrbitre i missatges d'advertència a l'entorn del futbol base. “El 95% dels problemes els provoquen els pares”, assegura Jordi Viladesau, un dels membres de l'expedició de l'equip de l'Eixample.

L'himne del Singuerlin trona per megafonia quan els jugadors apareixen plegats. El conserge de l'estadi em mostra el cartell que els ha fet arribar la FCF. És una nota informativa amb el lema “Zero Insults a la Grada”; està impresa en coloraines però és discreta quant a dimensions. S'avisa de tres normes bàsiques que els clubs han de complir: els jugadors han de sortir al camp al mateix temps i mostrant una pancarta que diu “Prou violència a l'esport”. L'àrbitre pot aturar tres cops el partit si des del públic “hi ha insults de comportament racista o de gènere, i comportaments intolerants”; a la tercera suspensió, l'àrbitre pot cancel·lar el partit. La tercera norma és l'obligació de que els components dels dos equips es donin la mà quan finalitza el matx.

A la tercera suspensió els àrbitres poden cancel·lar el partit

Els representants del Singuerlín troben encertada la campanya, també Jordi Casas, un dels pares de l'Anguera, tot i que creu que, en segons quins camps i en quines situacions, “l'àrbitre no tindrà nassos de cancel·lar un partit si no és que la policia l'assisteix”. Els pares de l'Anguera porten 21 partits acompanyant els seus fills aquesta temporada, i recorden que com a mínim en tres d'aquests s'han produït “intercanvis d'impressions pujats de to” amb l'àrbitre, mai per part d'ells, segons Viladesau. El 2015, contra el Singuerlín, el partit es va aturar perquè l'entrenador d'aquest club i un pare van anar a increpar l'àrbitre, asseguren des de l'Anguera. “Hi ha persones que exterioritzen al futbol els seus problemes personals, a casa”, diu Viladesau. Els adults de l'Anguera afirmen que és excepcional que els entrenadors provoquin el conflicte, encara menys els jugadors. Manuel, el conserge del Singuerlín, no recorda que s'hagi aturat cap partit de futbol base en els 8 anys que existeix el camp municipal Can Zam 2. Amb els adults, la cosa és més complicada: el febrer passat, durant un partit d'amateurs es va muntar una tangana que va exigir la presència dels Mossos d'Esquadra.

La FCF ha comunicat els resultats obtinguts de l'aplicació del pla en caps de setmana concrets. A la jornada del 5 i 6 de març es van disputar 2.500 partits de futbol base i només es van reportar incidents en 17 encontres. La FCF ressalta la importància de saltar al terreny de joc amb la pancarta negra de “prou violència a l'esport” però Pep López i Maria José Dou dubten que faci cap mena d'efecte. López i Dou són els pares del central del cadet B de l'Horta i de la capitana d'un dels equips femenins del Martinenc. La darrera situació de tensió viscuda per ells es va produir aquest mes de març, en un partit de la seva filla contra l'Espanyol; uns pares van haver de ser separats abans que s'estomaquessin i l'àrbitre va aturar el partit. “El principal problema és la increpació a l'àrbitre, que és constant; no el deixen tranquil”.

De 2.500 partits de futbol base  només es van reportar incidents en 17 encontres

López i Dou segueixen el partit del seu fill contra la Grama, a l'estadi de Santa Coloma. El nivell de joc és notablement més elevat que el matx entre el Singuerlín i l'Anguera. Tothom consultat en aquest reportatge coincideix que com més alta és la categoria, menys incidents es produeixen. Els pares de l'Horta segueixen el partit a una banda de la graderia; lluny d'ells, separats per una tanca, hi ha els pares del cadet de la Grama. La Sonia i la Isabel són mares de jugadors de l'Horta; la Sonia acaba de sortir de la feina, porta l'uniforme de Transports Metropolitans de Barcelona. Les dues coneixen de vista alguns dels pares de l'equip rival, però no interactuen amb ells, tampoc a la mitja part, al bar. És l'habitual, que cada grup faci la seva. I si els clubs els asseguessin junts? Promoguessin la germanor? Les mares somriuen, no ho tenen clar.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_