Les pressions a una propietària assenyalada per Podem per pujar el lloguer arriben al jutjat

Irene Montero, número dos d'Unides Podem, mira a la càmera i, amb la cara entre compungida i indignada, llança un prec: "Aquest és un missatge per a Esther Argerich, la propietària del pis on des de fa 12 anys viuen la Livia i el Juan amb els seus tres fills". Al vídeo, que va difondre a través de Twitter a l'octubre, Montero exigeix a la llogatera que rectifiqui i cancel·li la "pujada abusiva" del lloguer (300 euros més) que va imposar als llogaters l'agost del 2018. Argerich, funcionària a la Diputació de Barcelona, respon a la diputada: diu que la seva intervenció és "lamentable" i denuncia que està sent víctima d'"actuacions d'assetjament i amenaces".

Quan Montero es va sumar a la campanya per assenyalar Argerich, la dona ja havia presentat una denúncia penal que investiga una jutgessa de Barcelona. La denúncia ha portat aquest dimecres a declarar, com a investigades per un delicte de coaccions, quatre persones: el matrimoni de llogaters, format per la Livia i el Juan; el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera; i un responsable de l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia, el barri on encara resideix la família, sobre la qual penja una segona ordre de desnonament –la primera va ser frustrada per la protesta d'un centenar de persones– el 10 de desembre.

L'obertura d'un procés penal posa a prova els límits del que és tolerable i del que no ho és en les protestes pel dret a l'habitatge. La Livia i el Juan van contactar amb el Sindicat de Llogaters, que intenta intervenir a favor dels llogaters davant dels propietaris que decreten increments en el preu del lloguer. Les pujades de la renda mensual són cada vegada més freqüents en el mercat immobiliari de ciutats com Barcelona. Per això, per "voler obrir un procés de negociació", és pel que han declarat davant la jutgessa, segons ho interpreta Jaime Palomera, a les portes de la Ciutat de la Justícia.

"Aquest tipus de denúncies busquen aturar-nos. Hi ha interès perquè deixem de negociar per fer que no facin fora la gent de casa seva. Però ho seguirem fent. Si el Govern no regula els preus del lloguer i no evita les expulsions, la ciutadania s'ha de plantar i obrir negociacions", explica Palomera. Segons el portaveu, el cas de la Livia i el Juan il·lustra a la perfecció com el problema del lloguer no només afecta les persones més vulnerables, sinó que arriba també a les classes mitjanes.

La parella –ell treballa de tècnic sociosanitari i ella ha treballat de teleoperadora– fa 12 anys que viu en un pis a la travessera de Gràcia de Barcelona. En tot aquest temps han pagat 1.000 euros de lloguer cada mes. L'agost del 2018, se'ls va acabar el contracte. Argerich va plantejar una pujada de 300 euros. La Livia i el Juan no ho van acceptar i, encara que la propietària va iniciar un procés per expulsar-los, han continuat pagant i encara són a la casa. "Nosaltres vam anar a negociar amb la immobiliària i a exigir que s'asseguessin a parlar davant de l'angoixa de la família", afirma Palomera, que presumeix d'haver aconseguit signar "més de 1.000 contractes de lloguer a preu assequible i estable" en aquestes negociacions. Palomera afirma que hi ha acord en la majoria de casos. Però assenyala que una "minoria privilegiada", com Argerich, es resisteixen a fer-ho: "Han d'entendre que no poden expulsar la gent de casa seva".

Campanya d’assetjament

Per a la propietària no es pot parlar en cap cas de negociació, sinó d'una campanya d'assetjament en contra seva que ja fa més d'un any que dura i li ha causat estrès sever. Segons la seva denúncia, ha hagut d'agafar la baixa de la feina per ansietat. La denúncia recull diversos episodis de pressió que han tingut lloc els últims mesos: una protesta davant de la Diputació de Barcelona, on té la seva oficina; trucades telefòniques constants per bloquejar la centraleta; llançament de pasquins amb les seves dades personals i fins i tot l'ocupació, en dues ocasions, de la immobiliària que gestionava el pis. Argerich, a més, ha vist com el seu nom es difonia públicament en mitjans de comunicació i vídeos com els d'Irene Montero.

En la seva declaració davant del jutge, els investigats s'han limitat a negar la seva participació en aquests fets. La magistrada no dubta de la realitat d'aquests successos, però haurà de determinar si els fins ara investigats en són o no els responsables. La Livia i el Juan sí que han admès que van participar en els escraches a la immobiliària que gestionava el pis. Un dels seus responsables ha declarat també aquest dimecres com a testimoni. I ha afirmat que es va veure obligat a enviar, contra la seva voluntat, un correu electrònic en el qual renunciava a gestionar l'habitatge en considerar abusiu l'augment del lloguer.

El cas d'Argerich no sembla de blanc o negre, sinó que és ple de matisos. Segons consta també en la denúncia, el pis on han viscut té una superfície de 140 metres quadrats i cinc habitacions. La dona assegura que, encara que inicialment la renda es va fixar en 1.100 euros, va accedir a rebaixar-la durant la crisi econòmica als 1.000 euros, la qual cosa considera una "ganga". Per aquest preu podran trobar fàcilment "un altre habitatge digne", afirma a Twitter, on ha estat molt activa en les últimes setmanes. El nou preu (1.300 euros) "està per sota del preu màxim que s'estableix per l'Ajuntament" de Barcelona. Segons fonts de la defensa, la dona és propietària de cinc habitatges que té llogats.

"Jo no soc un banc ni tinc una empresa, soc un particular que haig de treballar", afegeix la dona, que demana fer "polítiques d'habitatge amb cara i ulls" en lloc de "treure'ns els habitatges als qui els tenen". La dona demana que s'executi el desnonament i denuncia que la Livia i el Juan estan "d'okupes sense contracte" al seu pis de travessera de Gràcia. "Potser atacar aquesta dona és més fàcil que els fons voltor", assegura el seu advocat, Jordi Ballester, que creu que el Sindicat ha "instrumentalitzat" els llogaters. El lletrat creu que les coaccions estan "acreditades" i que el cas arribarà a judici. "Està molt bé voler negociar, però si t'ha dit que no, has de respectar la seva decisió i la seva llibertat individual".