Recels i venjances a la comissaria del mal rotllo

Quan dos agents es van presentar a casa per detenir el seu fill, la dona els va convidar a passar. Bonatti, amb antecedents per robatoris en domicilis —l'exjugador del Barça Seydou Keita va ser una de les seves víctimes—, no hi era. Però la dona no va deixar que els policies marxessin sense res. Els va lliurar una nota anònima que, dies abans, algú havia deixat a la bústia. “Estava molt nerviosa. Deia que no volia la nota per res i la va estripar davant nostre”, va explicar ahir dimarts un dels mossos que va declarar en un judici sobre el càstig i la venjança que il·lustra el mal ambient imperant a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Gavà.

La nota anònima contenia dades personals (telèfon, adreça, nom complet) de tres comandaments de la comissaria. I un missatge adreçat al germà de Bonatti, descrit pels testimonis com un home “perillós” i “violent” sota tractament psiquiàtric: “Aquests són els que van ficar el teu germà a la presó”. Aquella nit els agents que havien anat a casa de la dona van alertar el cap d'investigació de Gavà, Jordi R., un dels assenyalats per la nota.

Un comandament afectat admet que va tenir “enfrontaments” previs amb l’agent

“La gent acostuma a escriure el meu segon cognom separat; em va sorprendre veure que estava ben escrit a la nota”, va explicar el subinspector. Però va ser una sergent, el seu número dos, qui va sospitar primer que la informació confidencial podria haver arribat a casa de Bonatti des del cor de la comissaria. El document indicava el número del pis, però no l'escala. “És una dada que només se'm va obligar a posar quan vaig fer els papers per acreditar que soc parella de fet. I aquesta documentació la vaig lliurar a l'administració de la comissaria”.

Accés als expedients

Els expedients dels agents de Gavà estaven arxivats en carpetes, dins d'un armari de lliure accés. Però les sospites de la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos es van centrar de seguida en un d'ells: Iván L., que afronta una petició de quatre anys de presó per revelació de secrets. La Fiscalia creu que Iván L. va accedir a les carpetes dels seus tres companys i que va confeccionar i va imprimir la nota a la comissaria amb l'excusa que estava tramitant un informe de baixa. L'agent ho va negar. Els investigadors van trobar empremtes seves en dues de les tres carpetes. Gairebé tota la unitat d'investigació es va haver de sotmetre a les proves.

L'incident es va produir el 13 de gener del 2017. Unes setmanes abans, el cap d'investigació havia apartat Iván L. i un company seu, Jordi D., de la unitat d'investigació. El subinspector va declarar ahir que els seus superiors volien “tenir més mossos al carrer”. I que va triar els dos acusats pel seu “baix rendiment” malgrat que no els va donar mai un suspens ni els va obrir expedient. El testimoni va admetre que havia mantingut “enfrontaments” amb ells per actuacions que no compartia.

Afers Interns va agafar les empremtes a gairebé tota la unitat d’investigació

La nota, posada a la disposició d'un delinqüent, va ser la via que va trobar Iván L. per venjar-se dels seus superiors. Per ficar-los la por al cos, sempre segons la tesi acusatòria. Sembla que va funcionar. “Va ser horrible. Vaig passar dies fent vigilàncies a casa dels meus fills amb el meu cotxe. No dormia i em vaig acabar agafant la baixa”, va explicar la sergent. “Vaig posar alarma, reixes, vaig fer contravigilàncies... Van ser setmanes dures”, va afegir el tercer agent afectat.

La història la complica la conducta erràtica d'un cap d'aquesta mateixa comissaria, cap de la científica, que ha declarat coses diferents segons l'ocasió. El magistrat li va recordar que la d'ahir dimarts era l'única vàlida. El cap va explicar la conversa que va tenir, durant un berenar, amb l'altre acusat, Jordi D., que afronta una petició d'inhabilitació per omissió del deure de perseguir delictes. Mentre parlaven sobre el subinspector i la sergent, aquest va dir, segons el testimoni: “A veure si semblarà una nota i els fan un ensurt”. Quan, uns dies després, va emergir la nota, el cap va explicar aquesta xerrada al cap d'investigació. Però després, davant la DAI, se'n va desdir. El cap el va cridar llavors a capítol i li va recordar que havia de dir la veritat. “Però no em vaig sentir coaccionat en cap moment”, va afirmar davant del jutge. “Va ser una declaració voluntària”.