45 minuts per salvar Pompeu Fabra de les bombes feixistes

Els set intrèpids jugadors es troben al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La Marta i la Roser són amigues. La resta no es coneixen entre si: l'Anna i l'Ivan són estudiants de català; la Maria és correctora; el Jordi, escriptor, i el Toni, periodista. Podrien ser tranquil·lament bombers, paletes o enginyers. No cal ser un entès en la llengua catalana per participar en el joc d'escapada A l'ombra de Sant Pau, que acaba de posar en marxa el Departament de Cultura de la Generalitat impulsat per la Ruta Pompeu Fabra, amb el suport de l'IEC. "Recordeu que Sant Pau us vigila", és l'últim advertiment que reben els participants abans que els tanquin a la sala.

La proposta és la següent: en Pompeu Fabra és a Badalona i el seu deixeble Josep Miracle ha deixat una nota preocupant al seu despatx avisant que l'ha d'anar a buscar perquè d'aquí a poca estona cauran bombes sobre Barcelona. És el 17 de març del 1938, en plena Guerra Civil, i els avions de l'Aviazione Legionaria enviats per Mussolini no trigaran a atacar la ciutat. A la nota, Miracle explica que només es podrà sortir del despatx si es troben set de les converses filològiques escrites per l'enginyer (Fabra era enginyer) i que estan amagades a la sala. Cal dir que en realitat el despatx no és el del gramàtic; en el que va ocupar Pompeu Fabra realment hi va caure una bomba i va quedar destrossat. Una bomba com la que, potser, caurà simuladament sobre els concursants si no troben abans de tres quarts d'hora els escrits. I això és tot el que podem explicar. La resta és un joc de pistes i no convé donar-ne més.

Más información

Un ‘escape room’ sobre la llengua catalana i Pompeu Fabra

Cinc habitacions d’on escapar-se

Una ‘room escape’ per fugir de la presó a Barcelona

A la sala s'ha recreat el lloc de treball de Fabra però, en realitat, és el despatx del secretari general de la institució i, rere una porta, hi ha instal·lada la sala de control del joc. Des d'allà, David Paloma, professor de la UAB, i Mònica Montserrat, de la URV, tots dos guies de la Ruta Pompeu Fabra, segueixen a través de dues pantalles els moviments dels participants, recreen els sorolls dels avions o les sirenes d'alerta i donen pistes quan els jugadors s'encallen.

"Ho vivim com ells", diu la Mònica. "Quan no troben una pista patim amb ells, ens desesperem...!" Hi ha una certa tensió també allà, de vegades els controladors discuteixen entre ells per si cal donar una pista: "Diguem-los què han de mirar..." "No! Que ja ho tenen, espera...!" Les reaccions de cada grup (l'ideal és d'entre quatre i sis o set persones) és molt diferent. "Un sociòleg que fos aquí amb nosaltres veient-los al·lucinaria", comenta el David.

Aquest cop, el David i la Mònica admeten que no han patit gaire. "Els han sobrat set minuts, és dels millors registres", diu el David. "Un amb gent suposadament experta en jocs d'escapada es va quedar a només dos minuts de caure sota les bombes...", revela. Els integrants del grup han sortit contents: "El que m'agrada dels escape rooms és que t'hi fiques tant que realment durant una estona no penses en res més", comenta la Marta. De fet, els tres quarts d'hora (que en aquest cas han estat menys) han passat volant. No es pot revelar res del que hi ha allà dins, però l'atmosfera és captivadora: "Et sents realment com als anys trenta, el que passa és que has d'anar per feina", diu el Toni. El rellotge no s'atura, esclar.

Un cop assolit l'objectiu, els integrants de l'equip obren la porta de la sala de control i s'adonen que allò és la capella de l'IEC! El David demana silenci, perquè per sortir han de travessar la Sala Prat de la Riba, on s'està fent un congrés internacional sobre el càncer. "Però... i el soroll de les bombes? i el de les sirenes?", pregunten alguns dels jugadors. "Els hem advertit, òbviament", aclareix el David, no tan convençut. "El que passa és que alguns dels assistents es queden una mica bocabadats". Res de greu, els sons no han alertat ningú.

Fins al moment només se n'havien fet cinc sessions, però les previsions són molt bones: en només 24 hores es van esgotar les sessions fins al desembre. La idea era destinar el joc a alumnes del Consorci, però de seguida es va veure que valdria la pena obrir-lo a tothom qui vulgui. En principi, la proposta està oberta, com a mínim, fins a l'abril.