La Fundació Suñol inaugura amb una acció de Miralda la seva nova etapa

Qui s’apropi a conèixer-la al nova seu de la Fundació Suñol barri de Les Corts (Mejía Lequerica, 14) rebrà de regal una misteriosa postal d’Antoni Miralda, que funciona com un “rasca i guanya”. En rascar-la, trobarà un codi QR que només durant aquesta setmana li donarà accés a les reserves, on es conserva la col·lecció Suñol, una de les més importants d’Espanya. Josep Suñol, el seu impulsor, no podrà inaugurar la nova seu, perquè va morir dilluns als 92 anys. “Hem pensat que el millor homenatge que podíem brindar-li era continuar amb la inauguració, tal com estava prevista”, indica Sergi Aguilar, director de la Fundació i nebot del col·leccionista i empresari.

Junts, Aguilar i Suñol, havien decidit arrencar la nova etapa amb Cromomà, la “postal interactiva” de Miralda, l’artista que ja havia inaugurat el 1976 el domicili privat del mecenes amb la festa ritual Situació color, que roman com una fita en la història de la ‘performance’ a Catalunya. Al principi dels 80 va ser una altra vegada Miralda l’encarregat d’inaugurar l’espai que ara acull la nova seu. Llavors, amb el nom de Galeria 2, s’utilitzava com a magatzem de la col·lecció i espai per a residències artístiques, una cosa absolutament pionera i innovadora per a l’època.

“Oferir la possibilitat de conèixer les reserves, un espai que sol mantenir-se ocult, és la nostra manera d’obrir-nos al públic i promoure’n la participació”, explica Aguilar, indicant que aproximadament la meitat de l’espai de Les Corts es dedicarà a atresorar el 85% de les obres reunides per Suñol, mentre que les altres es troben al seu habitatge. “La col·lecció està enterament catalogada i consta de 1.300 obres, incloent-hi molts dibuixos, per exemple, de la primera època de Zush, un dels artistes més ben representats del fons. Suñol va deixar d’adquirir obres quan vam obrir la seu al Passeig de Gràcia”, recorda Aguilar, i afegeix que “després de més de deu anys necessitàvem un canvi. Bàsicament farem el mateix però diferent. Traslladar-nos a Les Corts ens permetrà gastar menys en infraestructures i més en producció i projectes d’artistes joves”.

A diferència d’aquí Passeig de Gràcia, l’entrada és gratuïta, i també l’accés i la consulta de l’important fons bibliogràfic, que els arquitectes de Tool Estudio, autors de la reforma, han utilitzat per separar el vestíbul, que acollirà petites mostres i activitats com tallers, projeccions o conferències, de la sala d’exposicions i les oficines, “la sala màquines” com les anomena Aguilar. La intervenció de Miralda és l’al·licient més gran però no l’únic de l’obertura: també hi ha una ‘performance’ d’Esther Rodríguez-Barbero, un concert audiovisual de Sara Fontán i Anna Russell i un taller per a nens de Mònica Planes. Des del punt de vista expositiu, la sala s’inaugura amb Aixòilaresta, un projecte de Luis Bisbe, conegut per subvertir i reinterpretar espais i obres, que dialoga amb obres mestres de la col·lecció de Picasso, Fontana, Dalí i Tàpies.

Després de la inauguració, hi haurà una setmana de portes obertes del 18 al 23 de novembre i després una sèrie de visites guiades per a artistes, comissaris i altres col·lectius del món de l’art i l’educació. A mitjans de desembre, la Fundació tancarà per tornar a obrir el 16 de gener amb la primera exposició de la programació 2020, que ha estat encarregada a Valentín Roma, director de la Virreina Centre de la Imatge. “La idea és treballar a partir d’idees i conceptes i oferir una mirada intel·lectual a partir d’allò visual”, puntualitza el director. Al llarg de tot el 2020, Roma proposarà una nova lectura de la col·lecció en tres actes titulats: Obres mestres conegudes, ‘Tot el que és sòlid s’esvaeix’ i ‘Vint rostres i tres multituds’. Curiosament, el retrat, un dels gèneres més representats a la col·lecció, va ser la més cèlebre idiosincràsia de Josep Suñol que al llarg de tota la seva vida va aconseguir mantenir el seu rostre ocult al públic, fins al punt que el 2017 no va anar a recollir la Creu de Sant Jordi i fins i tot els obituaris dels diaris han aparegut sense efígie.