Ioga amb gats

Estirada a terra. Amb els peus sobresortint de l'estoreta. Els palmells de la mà cap amunt. El sol m'enlluerna la cara. Fa calor. Toca meditació. El professor indica que cal tancar els ulls. No li faig cas. Tinc un ull obert perquè veig que el gat negre se m'acosta. És un gat gros. Des de terra sembla immens. Em mira amb els seus ulls verds. La idea que el felí em fregui per sorpresa em fa pànic. Així que obro els dos ulls quan, en mig segon, m'enxampa el professor. Em diu que els torni a tancar. El gat és a uns metres. Al darrere en tinc dos més que descansen en una mena d'arbre de palla. Sembla que hi estan còmodes. N'estic envoltada. Tots estan molt tranquils. La resta de la classe medita. No puc fer el ridícul. Noto entre els dits un pèl, el miro de reüll i veig que és blanc. M'hi he de sobreposar. No puc fer el ridícul. El gat negre s'estira sobre la meva llibreta i juga amb el boli que hi ha a sobre. El rosega. Tant és. M'he de relaxar. Somric. Em relaxo. Tant com puc. El professor toca un tambor d'acer rus que emet una música relaxant. Gairebé m'adormo.

Són les 11 del matí i assisteixo al Born a una classe de ioga amb gats. És el cap de setmana de Halloween. Altres temes van fregar aquesta crònica: Barcelona i la seva marca. Barcelona i els disturbis. Barcelona i la violència. Els contenidors encara no han tornat a l'Eixample i a terra encara hi ha marcades les cicatrius de les barricades. El tema va quedar descartat. "Fes una altra cosa", em deia un company. I així va ser. M'apunto a una classe de ioga amb gats que val 15 euros l'hora (no em cobren per ser periodista). La cita és a Cat House, la seu de Suara Foundation, una llar per a felins al carrer Fusina. La Mariana, enfundada en una samarreta negra que diu La loca de los gatos, dona la benvinguda a les cinc persones que van a classe. Ella és veterinària i ha estudiat dret animal. Explica que a la casa dels gats hi viuen ara mateix tres residents i cinc més pendents d'adopció. L'encarregada explica que la fundació va arrencar el 2011 per millorar les condicions dels gats de carrer i difondre'n la figura.

Aida Iniesta, veterinària i amant del món animal, va començar a controlar una petita colònia de gats a Gavà Mar. La seva parella, Iván Ramos, propietari del segell discogràfic Suara Music, va decidir formar part del projecte, i així va començar la fundació. El 2017 van muntar la Cat House al Born, i fins aquí arriben els amants dels felins d'arreu del món. "Els gats són animals de naturalesa tímida i necessiten un espai tranquil on se sentin segurs per animar-se a interactuar amb persones desconegudes. Les visites en aquests espais solen ser de curta durada, de manera que els adults passen desapercebuts, ja que es mostren insegurs d'interactuar amb algú que entra a la seva gatera per primer cop. En canvi, a la Cat House de Suara Foundation són en un ambient relaxat i segur. Sempre hi ha un nombre de gats molt reduït –vuit, dels quals només cinc són adoptables– perquè no se sentin cohibits i puguin ser ells mateixos. A més, ensenyem la gent a interactuar correctament amb ells. D'aquesta manera és més fàcil que acabin mostrant interès per un gat d'aquest tipus i acabin sent adoptats", explica Aida Iniesta.

Entre els assistents a la classe de dissabte, una parella: a ella li agraden els animals, a ell el ioga. Una altra em mira amb cara estranyada en veure precisament les cares que faig i pregunta: "Si no t'agraden els gats, què hi fas, aquí?" El professor Martin Mesei comença la classe amb la respiració. Originari de Budapest, fa quatre anys que és a Barcelona. Fa classes amb gats però també sense. "Amb ells a la classe l'ambient és més lliure. Senten l'energia", explica. Això dels gats i el ioga no és nou. Amb una cerca ràpida, a Clarín el 2015 una experta explicava: "Els gats sempre s'estan estirant, estan centrats en ells mateixos. Els ioguis busquen aquest centre a l'estoreta. Unir-los tots dos és una cosa meravellosa i una manera increïble de mostrar les seves personalitats per aconseguir que els adoptin". Sens dubte, la classe d'avui ha tingut una mica de tot això. L'Aida ho té clar: "Els gats ens connecten directament amb la natura a través dels seus instints i ens ensenyen contínuament que viure amb un gat no implica ser-ne l'amo, sinó ser un company de vida".