Risto Mejide, impertinent fins i tot per parlar del seu llibre: “Quina mena de pregunta és aquesta?”

Entrevistar Risto Mejide és com anar a una tutoria amb un professor de la universitat una mica peculiar. Al presentador li agraden poc els periodistes —especialment els que li pregunten per temes que l'incomoden— i no dubta a demostrar-ho, valorant sense embuts què opina de la conversa i del professional que té al davant. Dimecres va fer diverses entrevistes amb alguns mitjans de comunicació. Cadascuna de menys de 15 minuts, una darrere l'altra. Els periodistes entraven i sortien d'una petita sala tapada per una cortina fosca del restaurant Tatel, al passeig de la Castellana de Madrid, on es respirava certa tensió. Mejide era a un costat de la sala i els organitzadors de l'esdeveniment en què va participar després —les Charlas Maestras de la marca de cervesa Mahou, en les quals va parlar sobre intel·ligència emocional amb l'actriu i humorista Ana Morgade—, separats d'ell per una gran taula. El presentador decidia (no convidava) on havia d'asseure's el periodista. Això sí, al cambrer que li servia aigua li donava les gràcies.

D'aquesta manera, va començar una entrevista, que havia ofert l'empresa, en la qual estava prohibit preguntar de política. No obstant això, EL PAÍS no va accedir a aquestes condicions i finalment l'organització va decidir que no es vetés cap tema. “Què he d'opinar?” o “Quina mena de pregunta és aquesta?” van ser alguns dels comentaris que va deixar una trobada que es podria resumir en: “No parlaré d'això”. Un dels temes que aquest diari va voler abordar amb Mejide va ser l'escenari polític, ja que el presentador parla cada dia de l'actualitat al seu programa Todo es mentira, emès a Cuatro. En aquest programa fins i tot va anunciar al setembre que es presentaria a les eleccions generals amb una formació que va batejar Peor no lo haremos. Una idea que va rebutjar al cap de pocs dies. Sobre si tornaria a reprendre aquest projecte en el cas que es repetissin els comicis, Mejide, molt seriós, va contestar: "No et donaré un titular sobre aquest tema perquè no parlaré de política". Després de diversos intents va concloure: “Qualsevol que vulgui saber què opino de la política, que vegi el programa”.

Mejide va tornar dilluns a la televisió després d'un permís per paternitat. La seva dona, la influencer Laura Escanes i ell van tenir a l'octubre la seva filla Roma. Mejide també té el Julio, de nou anys, fruit d'una relació anterior. D'ells es limita a dir que estan bé i que no li agrada parlar d'una cosa “tan personal”. Un altre tema que no aborda.

Tot l'interès que genera aquests dies la informació política, per la campanya electoral i la cita amb les urnes de diumenge, han obligat el presentador a tornar a la feina, després d'haver fet només 45 dies de permís per paternitat. Actualment aquest període és de vuit setmanes a Espanya. “La gent que treballem a la televisió fem baixes contínues. Cada vegada que se'ns acaba el programa, estem de baixa. Així que no et preocupis, que en algun moment recuperaré aquest temps". No obstant això, i com ell repeteix en diverses ocasions, els tres programes en què participa actualment (Todo es mentira, Chester i Got Talent) tenen bones quotes d'audiència, la qual cosa complica que s'agafi un descans a curt termini. Una cosa que xoca amb les seves declaracions a Todo es mentira el 19 de setembre, l'últim episodi que va conduir abans que la seva dona donés a llum: "Me l'agafo perquè puc, perquè ho he de fer i perquè vull. (...) La gent que tenim certa notorietat tenim l'obligació moral de fer-ho i estic encantat". 

Com que no es pot parlar de política i de la vida personal, se succeeixen una sèrie de preguntes sobre els seus programes i la seva trajectòria a les quals respon molt breument i de vegades rient amb sarcasme: "Ets la primera que m'ho pregunta". Ha volgut ser polític, és presentador i jutge a la televisió, a més d'haver estudiat Administració i Direcció d'Empreses. I tot ho resumeix dient que és un comunicador. "Comunicar és fer arribar un missatge. Fer arribar, no emetre. Que és molt diferent", explica com si estigués en una classe de la carrera de Periodisme.

El comunicador és conegut pel seu caràcter i les seves ulleres icòniques, que no es treu mai. Quan arriba el moment de les fotos per a l'entrevista tampoc es mostra col·laborador i es nega a acceptar les peticions del fotògraf. "No", repeteix una vegada i una altra. Una d'aquestes peticions era simplement que es toqués les ulleres amb la mà.

Durant l'entrevista mostra el seu interès per parlar de la seva col·laboració amb Mahou i del seu proper llibre. El seu to canvia quan s'accepta xerrar de l'obra i es mostra, tan sols per un moment, una mica més alegre i relaxat que durant la resta de la conversa. Comenta que és la seva primera novel·la després de 10 anys, que la publicarà el 2020 i que arriba arran del naixement de la seva filla. Sorgeix el dubte sobre per què a les pàgines d'un llibre vol plasmar temes personals i no fa el mateix en les entrevistes. El seu rostre torna a ser seriós i respon: "Perquè hi ha periodistes com tu que encara no heu entès la diferència entre vida íntima i vida interior. Jo no comparteixo la meva vida íntima, però sí que soc capaç de dir-te el que penso sobre l'amor, la família, els diners, el sexe, la feina, el triomf i el fracàs. No entendre això és el que ens ha portat on som, a aquest tipus de preguntes".