La Barcelona que viu aliena a la sentència

Les terrasses es van omplir dissabte i diumenge al migdia. Com sempre. Els runners van sortir a córrer. Com sempre. La Sagrada Família va registrar les cues habituals, i els turistes van entrar i van sortir de pisos turístics —estesos per tota la ciutat— amb el taca-taca-taca que acompanya les seves maletes. Com sempre. El festival d'il·lustració Barcelona Dibuixa, per a públic familiar, va seguir sumant participants i diumenge va atreure 21.350 persones en una trentena de museus i equipaments de punta a punta de la ciutat (l'any passat en van ser 19.000).

Les mobilitzacions, més o menys massives, i els adarulls quan cau la nit són dues escenes del centre de Barcelona. Però el vaivé quotidià de la resta de la ciutat viu aliè a les conseqüències de la sentència del procés. Barcelona són molts escenaris.

En un recorregut de muntanya a mar, la ciutat manté les constants vitals de qualsevol dilluns. Si se surt del barri del Guinardó —on les pujades exigeixen tenir bones cames—, abans que sigui de dia ja hi ha alumnes fent estiraments a l'escola de pilates Biomecanics. De vuit a nou, el vaivé d'escolars és constant. La normalitat. A la tarda, entre les preocupacions dels pares hi ha si els benjamins de l'hoquei patins es podran entrenar al Martinenc, el club del barri, perquè el cel fa cara de pocs amics. “Avui l'entrenament és a la pista de fora i estem pendents de si plou”, explica en Lluís, un pare de l'equip femení.

Si ens fixem com està l'ambient al barri, en Carles, un altre pare, sentencia: “Aquí, si no mires la tele, ni te n'assabentes”. Per cert, ell va deixar de mirar-la dijous. “Vaig dir prou” i estic més tranquil, perquè el tema acaba angoixant. “És veritat que hi ha enrenou, però només al centre”, conclou. Mentre parla, els seus fills, bessons, estan capficats en un catàleg de disfresses de Halloween d'una coneguda botiga de joguines del barri. L'han recollit al migdia de la bústia. El correu també funciona amb normalitat.

Una mica més avall, gairebé al barri del Camp de l’Arpa, hi ha un enorme contenidor ple de runa en una cantonada. I només a qui escriu aquestes línies se li acut pensar que potser seria una temeritat que fos al centre, on divendres els aldarulls van acabar a pedrades contra la policia. Als carrers de Pare Claret i Indústria, dues vies paral·leles per on passen una dotzena de línies de bus, les marquesines són plenes a l'hora punta de la tarda. I els veïns s'aturen davant de les obres d'un local, on es traslladarà una carnisseria molt popular situada davant la parròquia del carrer de Sant Quintí. “Ja gairebé acabeu”, els criden els clients des del carrer.

Seguint en direcció al mar, al Clot, a la fleca centenària del carrer Rogent, el Forn Elias, hi ha la cua de cada tarda: pares impacients de nens que asseguren que tenen una gana fictícia, perquè fa només tres hores que no mengen. En un barri popular com aquest, hi ha botigues tancades perquè és dilluns, i és el seu descans setmanal. Com el Rovell del Clot, un bar que diumenge va empalmar els els esmorzars amb els aperitius i passades les tres de la tarda estava ben ple.

Arribem a dos carrers paral·lels, Mallorca i València, artèries també de transport públic. Al B23, un bus que surt de Badalona i va cap al centre, hi viatja Daidamia: “Em diuen Loli, però el meu nom és Daidamia, posa-ho”. Passarà a la tarda amb una amiga a El Corte Inglés. “Al centre? No li fa por si hi ha follón?”, li pregunta una altra passatgera sense necessitat de citar manifestants ni antidisturbis. “A nosaltres... què ens han de fer?”, respon preguntant. I reprèn el fil de la conversa amb la seva amiga. Que ha deixat el brou a punt a casa, perquè si arriba a la nit, com que té el lluç, amb una mica de cabell d'àngel ja en té prou. Al seu costat, dues noies tenen un gran problema de millennials del primer món: “Li he enviat un whatsapp i em surt llegit. Tia, fa dues hores!”.

Tranquil·litat

El B23 arriba al seu destí, la plaça Urquinaona, principal escenari dels aldarulls més greus que recorda la ciutat. Els de divendres passat a la nit. També hi regna la tranquil·litat. Encara que de restes de la batalla sí que n'hi ha: falten contenidors, uns quants metres quadrats de rajoles de les voreres, i algunes parades de bus no tenen vidres.

Però fins i tot aquesta zona ha recuperat l'activitat habitual. Per exemple, al carrer Casp, hi ha la mateixa grua enorme on divendres s'enfilaven nanos per fer-se selfies amb barricades de fons; la mateixa que ahir va treballar tot el dia a les obres d'un enorme hotel. A les oficines que hi ha a l'edifici del costat, arriben paquets de compres en línia de Zara i Amazon. Com sempre.

Ni tan sols durant el cap de setmana el centre es va aturar. Divendres van treballar amb normalitat restaurants molt propers als aldarulls: els comensals s'aixecaven de la taula de tant en tant i miraven pels vidres per veure la situació."L'amo va mantenir la calma", celebra l'Emily, una clienta. En sortir, la imatge era una altra: milers de persones a la llunyania, fum, llums blaus… “I malgrat tot hi havia taxis. Travessant la Diagonal cap amunt, tot era normal”, s'admira.

Dissabte van arribar a la ciutat dos noruecs d'uns cinquanta anys. Van assistir a Turandot, al Liceu, i quan part del públic va demanar “llibertat presos polítics” coneixien la situació que viu Catalunya, explica el Nacho, el seu amfitrió. La nit va acabar amb un sopar al concorregut barri del Born.