Diputats amb caducitat prematura

Un total de 29 dels 135 diputats elegits en les eleccions catalanes de 2017 han renunciat al seu escó. En aquesta llista figuren els candidats a la Generalitat de quatre de les set formacions amb representació parlamentària: Inés Arrimadas, Oriol Junqueras, Xavier Domènech i Xavier García Albiol. L’empresonament en la causa judicial del procés, la fugida a l’estranger, el nomenament com a consellers, el salt a altres cambres o els desacords interns expliquen aquestes renúncies, que superen el 20% del Parlament.

Joan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política de la Universitat de València, considera que aquest procés de “mortalitat política” afecta tots els parlaments europeus. No hi ha estudis clars sobre l’abast de les baixes, però és menys estès que en el cas de Catalunya, afegeix. L’explicació s’ha de buscar en el procés, però entès en tota la seva extensió, no només al vessant judicial: “El procés ha canviat lideratges i estratègies dels partits a Catalunya i ha acabat amb carreres polítiques”.

Només es mantenen inalterables els grups del PSC-Units per Avançar i la CUP. Esquerra és el grup amb més canvis (12 de 32 diputats electes). Junqueras és en presó preventiva, com l’exconsellera Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Marta Rovira va marxar a Suïssa el 2018 per eludir el Tribunal Suprem i va deixar l’escó. Alba Vergés i Chakir El Homrani el van abandonar quan van ser designats consellers, una decisió que no va secundar el seu company de files Ernest Maragall.

L’exconseller d’Acció Exterior Raül Romeva, també en presó preventiva, manté l’acta, igual que l’exresponsable de Salut Toni Comín, fugit de la justícia espanyola a Brussel·les. Però mentre el primer va acatar la suspensió temporal, el segon no ho va fer i per tant el seu vot no compta en les votacions del Parlament, el mateix que passa amb Puigdemont. Els exconsellers Carles Mundó i Meritxell Serret (també a Brussel·les) ni tan sols van prendre possessió del càrrec. Eva Baró, Gerard Gómez del Moral, Óscar Peris, Noemí Llauradó i Josep Ginesta van deixar l’escó per motius diversos.

Salt al Congrés

Així, una part de la cúpula de Ciutadans va renunciar a la butaca per presentar-se al Congrés. A més a més d’Arrimadas, ho van fer José María Espejo i Fernando de Páramo. De la mateixa manera, Mari Luz Guilarte va renunciar a la seva acta per formar part de la llista de Cs a l’Ajuntament de Barcelona.

Els comuns tampoc no s’han escapat de les baixes. El seu líder, Xavier Domènech, va abandonar la política activa el 2018. El lideratge parlamentari va passar llavors en mans d’Elisenda Alamany, la número dos, però va durar molt poc, també a causa de les diferències internes del partit. Alamany després es va integrar a la llista de Maragall a Barcelona. En el cas del PP, s’han renovat dos dels quatre diputats. A més a més de García-Albiol, Andrea Levy, la número dos de la llista, va renunciar-hi per integrar-se a la llista del PP a l’Ajuntament de Madrid.

A Junts per Catalunya han deixat l’escó nou diputats. Els que estan en presó preventiva (Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn) i els processats en rebel·lia (Clara Ponsatí i Lluís Puig). L’exconsellera de Cultura Laura Borràs va deixar l’escó per encapçalar la llista neoconvergent al Congrés. Al contrari, Elsa Artadi el manté i el compatibilitza amb el de regidor de Barcelona. Isabel Ferrer va deixar el seu escó per ser directora general de Protecció Civil de la Generalitat i Neus Lloveras no va prendre possessió del càrrec.

El professor Rodríguez Teruel assenyala que aquesta “mortalitat política” dels diputats s’explica també per la tendència a buscar outsiders per a les llistes, que provoquen “inestabilitat dels representants electes”.